Capgròs
Capgròs ha dedicat recentment diversos articles a posar l’accent en el Maresme com un espai captivador, amb mar i muntanya, amb bona qualitat de vida i a tocar a la capital. Aquests són els reclams que atreuen població benestant de Catalunya, sobretot de Barcelona. Aquest flux, sumat al fet migratori, conforma la comarca com un espai de destí i amb un fort impacte sobre les estructures demogràfiques. El resultat és, entre d’altres, una gran pressió en alguns municipis on cada cop més les desigualtats socials són més evidents.
No tot són parelles joves cercant noves oportunitats o habitatges determinats, expulsats per la dita gentrificació, o els migrants nascuts a l’estranger. Cal considerar també l’augment de l’esperança de vida, que va envellint i sobreenvellint la població, així com els nous models familiars.
Les dades manifesten que en un període de dues dècades, el Maresme ha incrementat en 130.000 persones —l’equivalent a tota la ciutat de Mataró—. La projecció demogràfica per al 2034 ja apunta al mig milió d’habitants. Però la seva distribució pel territori no és homogènia.
Per un costat, hi ha pobles amb una densitat tan baixa que, de mitjana, una família viu en un espai equivalent a poc més de mig camp de futbol. Per un altre, hi ha barris com Santa Anna-Tió (Premià de Mar) i Cerdanyola (Mataró) on viuen 400 persones en el mateix espai. El cas més extrem és el de Rocafonda, essent un formiguer urbà de més de 600 habitants en la mateixa superfície.
A més, es tracta d’una comarca amb rendes molt elevades. Hi ha municipis com Alella, Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Cabrera, Tiana o Teià que estan entre els més destacats de Catalunya. Però també hi ha zones de segregació socioeconòmica de les pitjors. Això ho posa de relleu any rere any l’Índex Socioeconòmic Territorial de Catalunya i les dades dels Atles de distribució de renda, on hi ha zones on més del 30% dels seus residents declaren rendes un 200% per sobre de la renda mediana.
Però també existeix un gran contrast: una comarca molt rica amb barris molt pobres. En algunes seccions del barri de Rocafonda o la zona sud de Cerdanyola de Mataró, gairebé la meitat dels seus residents estan en risc de pobresa. Barris com Santa Anna-Tió, Poble Nou o El Carme (Pineda de Mar), o algunes zones de Tordera, mostren dades notables també però no tan extremes.
En aquesta banda del mirall conflueixen diferents factors de vulnerabilitat social, com són majors percentatges de població migrant de països pobres, menors nivells educatius, treballs més precaris, més persones per llar o una major dependència de subsidis.
I les dinàmiques estan canviant de manera accelerada. Les zones amb rendes altes es concentren cada cop més, i les zones amb rendes baixes també es consoliden en determinats barris de Mataró o de l’Alt Maresme, que comença a variar. En aquests processos, l’accés i el manteniment de l’habitatge es configuren com un dels principals filtres d’exclusió residencial, cronificant les desigualtats.
Fa molts anys que, en l’àmbit de les polítiques socials, es parla d’aquest fenomen i dels seus impactes en els serveis públics. Es debaten eines d’intervenció com les lleis de barris, la dinàmica pròpia del mercat residencial o com la mateixa Generalitat aposta per una major densificació en matèria d’habitatge social. Però s’evidencia que, cada vegada més, les fractures internes i la segregació socioresidencial són més presents.
Comentaris