Capgròs
Tot i mantenir una tendència global de creixement, Mataró viu un canvi profund en la seva dinàmica demogràfica. La ciutat ha arribat als 131.793 habitants el 2025, però el motor d’aquest augment ja no és la natalitat ni el creixement natural de la població autòctona, sinó l’arribada constant de població estrangera. Les xifres municipals, extretes del resum de dades socioeconòmiques del Consell Econòmic i Social de Mataró publicades a finals d’octubre, mostren que sense aquest flux migratori, el creixement de la capital del Maresme s’hauria aturat fa anys.
Un creixement històric però canviant
L’evolució de la població mataronina al llarg del segle XX i inicis del XXI és notable. L’any 1900 Mataró tenia uns 19.700 habitants, i durant dècades el creixement va ser lent però sostingut: 28.000 als anys trenta, 31.000 als quaranta i 40.000 als cinquanta.
El gran salt va arribar als anys seixanta i setanta, amb l’arribada massiva d’immigrants d’altres punts d’Espanya. El cens es va disparar fins als 73.125 habitants el 1970 i 97.000 el 1981, doblant-se en només vint anys.Des de llavors, el ritme s’ha moderat, però el creixement ha continuat: 102.000 habitants el 1991 i més de 130.000 actualment. Aquest darrer augment, però, té una explicació diferent: la immigració estrangera.
Les xifres clau del període 2020-2024
L’anàlisi de les components demogràfiques dels darrers quatre anys és contundent, ja que deixen una conclusió ben clara: sense la immigració, Mataró hauria perdut població en el darrer període.
-
Balanç natural (naixements – defuncions):
- Població espanyola: –1.639 persones
- Població estrangera: +1.017 persones
- Total ciutat: –622 habitants
- Població espanyola: –1.639 persones
-
Balanç migratori (entrades – sortides):
- Població espanyola: –1.960 persones
- Població estrangera: +5.924 persones
- Total ciutat: +3.964 habitants
- Població espanyola: –1.960 persones
La dada és especialment rellevant perquè reflecteix una pèrdua simultània de població espanyola tant per causes naturals com per migració, mentre que el col·lectiu estranger compensa sobradament aquest retrocés.
La baixa natalitat, símptoma d’un envelliment accelerat
El descens del component natural de la població —és a dir, més defuncions que naixements entre els residents de nacionalitat espanyola— confirma el progressiu envelliment de la societat mataronina.
La piràmide d’edats mostra com la població de nacionalitat espanyola es concentra sobretot entre els 40 i els 69 anys, amb una presència més reduïda de joves i infants. Aquesta estructura és típica d’una població que no es renova generacionalment i on el pes dels grups d’edat avançada augmenta any rere any.
En canvi, la població estrangera té una base molt més ampla, amb un gruix entre 25 i 44 anys i una presència important d’infants i adolescents. És una estructura més jove i activa, que contribueix a mantenir l’equilibri global de la ciutat.
La immigració, el veritable motor del creixement
El contrast entre el descens de la població autòctona i el dinamisme del col·lectiu estranger és tan clar que les dades parlen per si soles. En el període 2020-2024, el saldo migratori positiu dels residents d’origen estranger (+5.924) ha estat sis vegades superior al saldo natural negatiu de la població espanyola (–1.639).
Això significa que Mataró creix perquè rep nova població, no perquè en neixi més. Els moviments migratoris interns (espanyols que marxen a altres llocs) i l’envelliment dels residents locals marquen una tendència estructural que només la immigració aconsegueix revertir.
Una ciutat que canvia la seva composició
Aquesta realitat demogràfica també té conseqüències socials, econòmiques i urbanístiques. La presència creixent de famílies joves d’origen estranger es tradueix en major diversitat cultural i en una renovació parcial de la població activa, però també planteja reptes: cohesió social, accés a l’habitatge i necessitats educatives.
La piràmide d’edats evidencia que, sense la presència de població immigrada, Mataró seria una ciutat envellida i amb tendència al decreixement, com ja passa en altres zones del país. La immigració, doncs, no només manté la xifra d’habitants, sinó que sosté l’estructura econòmica i social de la capital maresmenca.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris