Capgròs
Al Maresme en queden moltes, de masies. Algunes continuen vinculades a l’activitat agrícola, d’altres s’han convertit en restaurants, habitatges o equipaments i n’hi ha que esperen, simplement, temps millors. Can Llaurador, a Teià, pertany a aquell grup especialment interessant de patrimoni que no només s’ha conservat, sinó que ha trobat una nova utilitat. Cinc segles després dels primers testimonis documentals, la vella casa de pagès continua plena de gent. Ara ja no per treballar la terra, sinó per aprendre idiomes, reunir-se, consultar documents, assistir a una activitat cultural o, fins i tot, veure una pel·lícula.
La masia és una construcció del segle XVI protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). El fogatge de 1515 ja situa Joan Llauradó a la finca i el de 1533 hi documenta Francesc Llauradó, que era batlle de Teià. A començaments del segle XIX apareix vinculada a Josep Botey, àlies Llauradó, i posteriorment la propietat va passar a la família Botey, que en va conservar el nom.
És, per tant, una peça més d’aquell paisatge de masies històriques que defineix bona part del Baix Maresme. Teià conserva un patrimoni especialment ric: el catàleg municipal protegeix més d’un centenar de masies, cases senyorials, espais arqueològics i elements naturals. Al mateix entorn de Can Llaurador hi ha, a més, una creu de terme del segle XVI, que la tradició vincula amb l’epidèmia de pesta de 1589.
De masia a equipament públic
El més interessant de Can Llaurador, però, és que la història no s’hi ha congelat. L’any 2006, l’Ajuntament va escollir un projecte dels arquitectes Sergi Godia i Berta Barrio per transformar la finca en un gran àmbit d’equipaments, amb parc, biblioteca i rehabilitació de la masia. La Biblioteca de Can Llaurador, situada al costat de l’edifici històric, va obrir el 2009. La rehabilitació de la masia va tenir un cost final d’uns 464.000 euros, després que l’actuació inicial s’hagués pressupostat en 682.000. Bona part del finançament va provenir de la Generalitat i la Diputació.
L’obertura definitiva com a equipament cultural va arribar el 2016. Des d’aleshores, la casa ha anat assumint una funció difícil de resumir amb una sola etiqueta. Avui hi tenen seu la Regidoria de Cultura, l’Oficina de Català i l’Arxiu Municipal, i l’edifici disposa també de sala d’actes, espai polivalent i sales de reunió.
Per les seves aules han passat cursos d’idiomes, informàtica, fotografia i formació diversa. La programació ha anat evolucionant i aquest mateix 2026 hi consten propostes que van del laboratori de dibuix i aquarel·la a l’escriptura dramàtica o activitats gastronòmiques. És aquí on Can Llaurador esdevé un bon exemple de rehabilitació patrimonial: la millor manera de conservar un edifici és, sovint, trobar-li una vida.
Una masia que es transforma en cinema
I aquest octubre n’arribarà una demostració especialment gràfica. El Transhumant Festival convertirà Can Llaurador en una sala de cinema el divendres 9 d’octubre, de 19 a 21 h, dins de la seva aposta per portar l’audiovisual fora dels circuits convencionals i instal·lar-lo en espais carregats d’història. La sessió tindrà un aforament de 100 persones i inclourà dues obres relacionades amb la memòria europea del nazisme. Primer es podrà veure Mujer entre abedules, curtmetratge d’Alberto Márquez Reyes sobre una antiga presonera d’Auschwitz que acaba convertida en auxiliar de les Waffen SS. Després arribarà Popel, d’Oier Plaza, un documental que segueix la investigació sobre dos deportats i desemboca en la història de František Suchý i el seu fill, que van arriscar la vida per preservar les cendres de milers de víctimes del nazisme.
La tria de Can Llaurador encaixa amb la filosofia d’un festival que aquest 2026 reparteix projeccions per espais tan diferents com esglésies, casinos, antics balnearis o masies. A Teià, el Transhumant tindrà també altres sessions al Casal de la Gent Gran i a la Casa de Cultura La Unió. Per una nit, una casa documentada fa més de cinc-cents anys apagarà els llums perquè s’encengui una pantalla.
I potser aquesta escena resumeix millor que cap inventari què significa preservar el patrimoni amb sentit: aconseguir que una masia del segle XVI no sigui només un lloc on recordar com era Teià, sinó també un lloc on continuïn passant coses.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris