Reciclar és realment útil? Sens dubte, però no és suficient

Separar una ampolla de plàstic, una llauna o un tros de paper i dipositar-los al contenidor corresponent serveix realment d'alguna cosa? Davant la creença estesa que tots els residus acaben barrejats i que l'esforç individual és inútil, la resposta és clara: sí, serveix. Llençar els residus al contenidor que toca permet recuperar materials, estalviar recursos naturals i energia, i evitar que una part dels residus acabi en sistemes d'eliminació final.

Ara bé, la resposta té matisos importants. D'una banda, el que fem a casa no és reciclar, sinó separar. De l'altra, tot i ser imprescindible, el reciclatge no és la principal solució al problema dels residus. Com resumeix Jordi Pons, director de Maresme Circular i responsable de la gestió pública del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, a Mataró: "Reciclar és imprescindible, però insuficient".

La diferència clau: separar no és reciclar

Aquesta distinció no és una simple qüestió de vocabulari. Quan dipositem els residus en diferents contenidors fem una separació de residus a casa. El reciclatge, en canvi, és tot el procés posterior que fan les plantes de tractament especialitzades per transformar aquests materials en noves matèries primeres secundàries.

Segons explica Pons, "aquest primer gest ciutadà és determinant" perquè condiciona la qualitat dels materials recuperats. Quan un residu es diposita al contenidor equivocat es converteix en un impropi. Tot i que les instal·lacions fan feina per corregir part d'aquests errors, el procés no és infal·lible i comporta un sobrecost econòmic i energètic que acaba repercutint en la butxaca del ciutadà. 

El mite del contenidor únic i la confusió de xifres

Una de les idees falses més arrelades és que tots els residus acaben al mateix lloc. Els materials separats correctament segueixen circuits diferents i es tracten en instal·lacions especialitzades que els preparen per a convertir-se en matèria primera secundària. Per això, dipositar cada residu al contenidor que li correspon és essencial per augmentar la recollida selectiva i facilitar-ne el reciclatge. En canvi, quan un residu es diposita al contenidor equivocat, es converteix en un impropi, fet que dificulta i encareix la classificació i el posterior reciclatge dels materials.

Cal diferenciar, però, entre recollida selectiva i reciclatge efectiu. Per a que un material es pugui reciclar amb qualitat primer s’ha de recollir selectivament, però no tot el que es recull selectivament acaba necessàriament convertit en un nou producte: durant el procés de classificació i tractament es retiren els impropis, es poden produir pèrdues, i també influeixen factors com la reciclabilitat dels materials recuperats o l’existència d’un destí real per al seu reciclatge.

Al Maresme, per exemple, l'any 2024 es va assolir un 48% de recollida selectiva. Això vol dir que gairebé la meitat dels residus es van dipositar als contenidors separats, però no que tot aquest percentatge s'hagi reciclat. Un cop els materials passen per les plantes especialitzades i es descompten els impropis i els altres factors mencionats (que solen restar entre 7 i 8 punts), la taxa de reciclatge real se situa entorn del 40%, molt lluny encara del 65% que la Unió Europea exigeix pel 2035. De fet, per arribar a aquesta meta hauríem d’aconseguir un índex de recollida selectiva entorn al 80%.

Els beneficis del procés i la jerarquia ambiental

Més enllà d'aquestes diferències, el procés de reciclatge aporta dos beneficis directes:

1. Estalvi de recursos: La recuperació de matèries primeres secundàries redueix la necessitat d'extreure nous recursos naturals i disminueix el consum energètic i econòmic respecte a la fabricació des de zero.

2. Reducció de deixalles: Tot el material recuperat deixa de formar part del volum que requereix tractaments finals com la valorització energètica o l'abocador.

Malgrat aquests avantatges, "des de la perspectiva ambiental el reciclatge no és la màxima prioritat", tal i com recorda Pons. La jerarquia europea de gestió de residus estableix un ordre clar: en primer lloc, la reducció de residus; en segon lloc, la reutilització; en tercer lloc, el reciclatge; en quart lloc, la valorització energètica; i només en última instància, l'eliminació en abocador.

Aquest enfocament obliga a mirar més enllà del contenidor i a replantejar no només on llencem els productes, sinó què comprem, quant comprem i com estan dissenyats els objectes de consum.

Corresponsabilitat: ciutadania, productors i administració

La responsabilitat del sistema no pot recaure únicament en el consumidor. Per a la gestió sostenible dels residus cal un compromís compartit entre tres actors principals:

• Consumidors: Optant per un consum responsable, evitant els productes d'un sol ús i millorant la precisió de la separació a la llar.

• Productors: Apostant per l'ecodisseny (crear productes i envasos pensats des de l'origen per minimitzar l'impacte) i assumint la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), la normativa europea que els obliga a fer-se càrrec del cost financer del residu mitjançant sistemes com Ecoembes o Ecovidrio.

• Administracions: Establint les eines, les normes i les sancions corresponents per als municipis i productors que no compleixin els objectius de reciclatge.

Els reptes de futur i la implantació barri a barri

Els objectius europeus de reciclatge són exigents: assolir un 60% de reciclatge el 2030 i un 65% el 2035, així com reduir la presència de residus als abocadors a un màxim del 10%. Per aconseguir-ho, s'haurà de dur a terme un esforç equivalent al dels darrers vint anys.

Al Maresme, el Centre Integral de Valorització de Residus permet fer un pretractament del rebuig i destinar a valorització energètica la fracció que no es pot reciclar, evitant així l'abocador. Tot i així, per augmentar les taxes cal transformar els sistemes de recollida mitjançant eines com els contenidors intel·ligents o la recollida porta a porta.

Atès que aquests canvis impliquen modificar hàbits molt arrelats, es defensa una implantació gradual: fer-ho de manera progressiva, barri a barri —com s'està treballant a Mataró—, municipi a municipi, permet acompanyar la ciutadania i resoldre incidències abans d'estendre el model.

La suma de milions de gestos

Davant la magnitud del problema, és habitual pensar que el gest individual d'una sola llar té un impacte insignificant. Malgrat això, el model funciona per acumulació: la suma de milions d'accions individuals genera un resultat rellevant, mentre que la renúncia col·lectiva per desconfiança en el sistema només n'empitjora les conseqüències.

Separar correctament a casa és el primer pas imprescindible d'un camí que ha d'avançar cap a l'economia circular, la reducció i la reutilització. Com conclou Jordi Pons sobre aquest canvi de mentalitat: "La millor forma de transformar el sistema és no generar residus".