Capgròs
A finals del segle XIX i principis del XX, un nou fenomen social va transformar per sempre la costa del Maresme: l’estiueig de la burgesia catalana. Famílies adinerades, artistes, metges i grans empresaris van descobrir en aquest tros privilegiat del litoral un clima suau, un paisatge tranquil i, en el cas de Caldes d’Estrac, fins i tot aigües termals que eren considerades miraculoses. D’aquesta descoberta en va néixer un llegat únic que encara avui podem recórrer: la Ruta de les 3 Viles, formada per Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt.
Aquesta ruta és un autèntic viatge en el temps, una finestra oberta a l’època daurada de l’estiueig i a l’esclat del modernisme i el noucentisme al Maresme. Passejar-hi avui és com caminar per un museu a cel obert.
Caldes d’Estrac: un passeig que mira a la Riviera
Caldes d’Estrac –popularment Caldetes– va esdevenir un dels primers epicentres d’aquest boom burges. El seu Passeig dels Anglesos és, encara avui, un dels trams marítims més elegants del litoral català. Inspirat en la Riviera francesa, combina edificis modernistes i cases d’estiueig que evoquen el luxe discret de l’època. Les famílies benestants hi passaven llargues temporades buscant salut, calma i un entorn social exclusiu.
Sant Vicenç de Montalt: el luxe discret entre pinedes
Una mica més amunt, Sant Vicenç de Montalt conserva un altre dels carrers icònics de la història de l’estiueig: el Passeig del Marquès de Casa Riera. Entre pinedes i vistes al mar, hi trobem un conjunt sorprenent de torres modernistes i noucentistes que van despertar l’admiració d’aquells primers estiuejants. Eren cases pensades per al descans, però també per impressionar: grans jardins, galeries obertes i detalls decoratius plens de simbolisme.
Sant Andreu de Llavaneres: un modernisme que explica una història
I arribem al tercer punt de la ruta: Sant Andreu de Llavaneres, una vila que durant segles havia estat rural fins que l’arribada dels barcelonins la va transformar completament. A finals del segle XIX, Llavaneres es convertí en un refugi privilegiat per a la burgesia, que hi va construir algunes de les torres més impressionants del Maresme.
La Ruta del Modernisme de Llavaneres convida a descobrir aquest passat esplendorós. És un itinerari que recorre edificis emblemàtics com:
- Ca l’Alfaro (1885), obra d’Eduard Mercader Secanella
- Can Tolosa (c.1921)
- Torre Gran (1910)
- Les Torres Bessones (1921–1923)
- Sala Matas (1909) o Can Farnés (1906–1911)
I, per descomptat, una parada imprescindible: Can Caralt, avui Museu-Arxiu, que conserva una pinacoteca extraordinària amb obres de Masriera, Opisso, Tàpies, Miró o Guinovart. El museu també acull una col·lecció única de càmeres i aparells de ràdio, a més d’exposicions temporals mensuals.
A pocs minuts caminant hi trobem un altre emblema: l’Església de Sant Andreu (1836), que presideix la plaça amb unes escalinates majestuoses i que guarda obres del pintor modernista Lluís Masriera, així com un magnífic retaule del segle XVI.
Una ruta per entendre un país
Recórrer les 3 Viles no és només admirar façanes modernistes: és entendre com la burgesia catalana va construir una nova manera d’habitar el territori i de relacionar-se amb l’oci, la natura i la salut. És també descobrir l’origen de l’estiueig modern i l’impacte cultural i econòmic que va transformar la comarca del Maresme.
Avui, aquest llegat continua viu. Caminar pels passeigs i carrers de Caldes, Llavaneres i Sant Vicenç és retrobar-se amb un temps de prosperitat, creativitat arquitectònica i somnis d’un estiu interminable. Una ruta, en definitiva, que va embogir la burgesia i que encara enamora tothom qui la descobreix.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris