El temporal desemmascara les mancances de la línia R1

La tragèdia ferroviària del passat dimecres a prop de Toledo ha deixat veure les mancances del sistema ferroviari d’Adif i Renfe, un fet que ens porta a reflexionar. No es tracta tampoc de fets aïllats, sinó que són els símptomes de la vulnerabilitat de la xarxa ferroviària del país. No cal marxar gaire lluny per veure que la gestió i el manteniment de les vies es troba en un dels pitjors moments.

L’eix principal que connecta el Maresme amb Barcelona, la famosa línia R1, presenta una deixadesa als ulls d’usuaris i treballadors. En el passat temporal, el primer que es va veure afectat va ser el pont de Sant Adrià, un pont que avui dia molts ens preguntem com pot ser que resisteixi, quan els seus suports són simples fustes mal posades, que en casos de riuades o pujada de cabdal l’aigua se les emporta. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic alerta de l’elevada vulnerabilitat davant del desgast de les vies i de la precarietat que fa perillar el funcionament de la línia, fet que cap usuari voldria.

El desgast no ve només pel mal manteniment, sinó pel calvari que viuen qui l’utilitza dia rere dia. Una línia que es veu afectada cada cop que hi ha un temporal o plou massa, quan directament decideixen no passar per la teva parada durant dues hores o has de fer un trajecte d’una hora dempeus on el tren no deixa de tremolar en alguns trams. Però els usuaris continuaran escoltant l’argument repetitiu on s’excusen dels problemes qualificant-los com el preu que s’ha d’aguantar per gaudir d’una línia a la vora del mar.

Malgrat els compromisos que es plantegen al Pla de Rodalies 2026-30, entre el que s’acaba fent, o les millores que acaben implementant hi ha una gran diferència. Ja que, de tants plans només es duen a terme uns pocs i això provoca crispació, provoca desconfiança i malestar en els ciutadans. El que cal esta ben clar, un bon pla d’inversió i que finalment es pugui fer un traspàs de la gestió amb cara i ulls.

No es tracta d’haver de buscar altres opcions de transport o finalment recórrer al vehicle propi, sinó de poder utilitzar el transport públic de manera diària sense haver de passar més hores preguntant-te si podràs arribar a l’hora a buscar als nens d’extraescolar o si el senyor Renfe avui té previst deixar-te tirat. El que es busca és gaudir d’un transport públic digne i de confiança.

Astrid Sanmiguel