No es va enfonsar pròpiament al Maresme, però la història del conegut com el ‘Titànic del Mediterrani’ té una connexió directa amb la comarca. Fa 120 anys, el 4 d’agost de 1906, el transatlàntic italià Sirio va embarrancar contra els baixos de les illes Hormigas, davant de Cabo de Palos, a Cartagena, quan navegava rumb a Sud-amèrica. Centenars de persones hi van perdre la vida en una de les grans tragèdies marítimes de la història contemporània espanyola. Ara, el seu record arriba al Maresme amb un seguit d’actes a Canet de Mar, Vilassar de Mar i el Masnou, abans de culminar a Barcelona l’1 d’octubre.
La comparació amb el Titanic és inevitable, encara que el Sirio es va avançar sis anys al famós transatlàntic britànic. Era un gran vapor italià dedicat al transport de passatgers entre Europa i Amèrica, en plena època de les grans migracions transatlàntiques. Construït a Glasgow i en servei des de 1883, feia la ruta entre Gènova i Buenos Aires, amb escales que incloïen Barcelona, Cádiz, les Canàries, Brasil, Montevideo i finalment l’Argentina. Bona part del passatge viatjava en tercera classe: famílies i emigrants europeus que buscaven començar una nova vida a Amèrica.
Un vaixell ple d’emigrants camí d’Amèrica
El Sirio va sortir de Gènova el 2 d’agost de 1906 i l’endemà va arribar a Barcelona. La capital catalana va ser la seva última gran escala abans de la tragèdia i allà va incorporar desenes de passatgers. Les dades oficials parlen d’uns 731 passatgers i 120 tripulants durant el viatge, però determinar quantes persones hi havia realment a bord és pràcticament impossible. Diverses investigacions assenyalen que era habitual incorporar passatgers no registrats, fet que explicaria per què tampoc no existeix una xifra definitiva de morts. Aquesta incertesa forma part de la llegenda negra del Sirio. S’acostuma a parlar de prop de 300 víctimes mortals, però el recompte real podria haver estat superior. Se'l considera el naufragi civil més greu produït a les costes mediterrànies espanyoles, precisament amb el nombre exacte de víctimes encara avui sense resoldre.
La tarda del 4 d’agost, amb bona visibilitat i el mar tranquil, el vaixell navegava massa a prop de la costa murciana quan va topar violentament amb el Bajo de Fuera, un escull submarí molt perillós de les illes Hormigas. L’impacte va obrir el buc i va desencadenar el desastre. Centenars de persones van intentar abandonar el vapor mentre l’aigua engolia progressivament la nau.

Un dels rescats civils més grans de la història
Si el naufragi va deixar una imatge de caos i mort, també en va deixar una altra de solidaritat extraordinària. Pescadors, mariners i veïns de la zona van sortir amb les seves embarcacions per intentar salvar els passatgers que havien caigut al mar o continuaven atrapats al vaixell. La commemoració del 120è aniversari reivindica especialment aquest episodi, considerat pels impulsors dels actes el rescat civil més important de la història de la navegació espanyola. El contrast entre una gran tragèdia protagonitzada per persones que emigraven a la recerca d’una vida millor i la mobilització espontània de la població local explica també per què el cas continua despertant interès més d’un segle després.
- El derelicte continua avui sota les aigües de Cabo de Palos, convertit també en un dels grans punts d’interès per al submarinisme de la zona.
La connexió del ‘Sirio’ amb el Maresme
És aquí on la història toca directament el Maresme. Entre els passatgers que havien pujat al vaixell a Barcelona hi havia Josep Maristany, tenor del Masnou de projecció internacional, que viatjava amb la seva germana per incorporar-se a la temporada operística de Buenos Aires. Maristany va sobreviure al naufragi, però aquell episodi va marcar el final de la seva trajectòria professional. Entre els passatgers també figurava la cantant d’òpera barcelonina Lola Millanès, que no va tenir la mateixa sort i va morir en la tragèdia, així com el director d’òpera Mariano Hermoso.

Precisament aquesta connexió catalana i maresmenca explica que la commemoració dels 120 anys del naufragi del Sirio hagi fet parada aquests dies a la comarca. Després de l’acte central celebrat el 4 d’agost a Cabo de Palos, el programa s’ha traslladat a Catalunya per recuperar no només la història del vaixell, sinó també les vides concretes que viatjaven a bord.
El Masnou recorda aquest dimarts Josep Maristany i el ‘Sirio’
El programa va començar el 26 de setembre a Canet de Mar, a la Sala Cultural Ramon de Capmany, i va continuar aquest dilluns 28 a Vilassar de Mar, a l’Espai Galbany. Aquest dimarts 29 de setembre, la cita és especialment significativa perquè arriba al municipi de Josep Maristany. La Biblioteca Joan Coromines del Masnou acull una conferència i la presentació de la novel·la Playa de Poniente, de Lola Gutiérrez, juntament amb Marta Hernández Jódar. L’acte està programat a la Sala de les Lletres i compta amb el suport del Museu Municipal de Nàutica i l’Ajuntament del Masnou. L’agenda municipal situa l’inici a les 18.30 h.
- La novel·la de Gutiérrez utilitza el context real del naufragi per construir una història que ajuda a recuperar la memòria dels passatgers i del fenomen migratori europeu cap a Amèrica.
El cicle acabarà dijous 1 d’octubre a les 19 h a Barcelona, amb una conferència al Real Club Nàutic de Barcelona organitzada per la delegació catalana de la Real Liga Naval Española. També s’hi presentarà Playa de Poniente: 120 Aniversario del naufragio del Sirio.
Cent vint anys després, el Sirio continua sent una història de naufragis, migracions i memòria. Una tragèdia que va succeir centenars de quilòmetres al sud del Maresme, però que també va començar a Barcelona i va afectar persones de la comarca. El record del tenor Josep Maristany permet ara estirar aquest fil i rescatar de l’oblit un desastre que, malgrat la seva magnitud, mai no ha ocupat en l’imaginari col·lectiu el lloc del Titanic al qual tant s’assembla.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris