Capgròs
Convertir l’N-II en un passeig i mantenir, al mateix temps, una carretera elevada que sobrevola el centre de Caldes d’Estrac. Les dues imatges semblen difícils de fer encaixar. Aquesta és, precisament, una de les grans incògnites que deixa de moment el projecte de transformació de la Nacional al Maresme: què passarà amb el viaducte de Caldes, una infraestructura concebuda amb una lògica viària pròpia dels anys seixanta i que contrasta frontalment amb el model de carretera urbana, pacificada i integrada als municipis que ara defensa la Generalitat.
El Conveni Maresme dibuixa un canvi històric en la mobilitat de la comarca. Durant dècades, la Nacional ha estat una de les grans artèries de circulació del litoral, barrejant trànsit local amb vehicles de pas i convertint-se en molts municipis en una autèntica frontera urbana. El nou plantejament vol exactament el contrari: menys cotxes, més espai per a vianants i bicicletes, prioritat per al transport públic i una carretera molt més integrada als nuclis urbans. El Govern preveu invertir 384 milions d’euros fins al 2032 en la transformació conjunta del corredor de l’N-II i la C-32. I és quan aquest projecte arriba a Caldes d’Estrac que apareix una de les seves contradiccions més evidents.
Un ‘Scalextric’ dels anys seixanta enmig del poble
El viaducte de Caldes és una infraestructura singular. Construït als anys seixanta, va ser pioner d’una època en què proliferarien a l’Estat les grans estructures elevades conegudes popularment com a ‘Scalextric’. La prioritat era facilitar el trànsit i superar obstacles urbans amb grans infraestructures viàries. Amb els anys, però, l’impacte visual i urbanístic d’aquell model les ha anat condemnant a desaparèixer en moltes ciutats.
A Caldes, en canvi, el viaducte continua dempeus. L’N-II s’eleva per superar les vies del tren i sobrevola habitatges i una part molt sensible del nucli urbà, deixant una petjada difícil d’ignorar en un municipi de dimensions reduïdes. Allò que fa sis dècades podia representar una solució innovadora és avui una infraestructura que encaixa poc amb la idea de recuperar la Nacional com un carrer.
La posició política local és, en aquest sentit, molt clara. El govern municipal defensa que el viaducte desaparegui. L’alcaldessa, Elisabeth Segura, i el primer tinent d’alcalde, Albert Batlle, ja ho han expressat públicament: la supressió de l’estructura és “un somni dels caldencs” i la voluntat de l’executiu és fer-la realitat.
La Generalitat encara no diu què en farà
El problema és que, ara com ara, no hi ha una solució definitiva sobre la taula. En les reunions mantingudes al voltant del futur de l’N-II s’han plantejat diferents escenaris, des del manteniment de l’estructura fins a la seva eliminació. Però la presentació del Conveni Maresme no ha resolt la incògnita. L’Ajuntament de Caldes ha valorat positivament que la transformació de la mobilitat comarcal avanci, però alhora ha reclamat a la Generalitat més concreció sobre com s’aplicarà la pacificació precisament al punt més singular del municipi. Segura i Batlle han demanat una reunió específica amb el Departament de Territori per abordar el viaducte i determinar quina solució es planteja.
Perquè enderrocar-lo tampoc és tan senzill com retirar una estructura obsoleta. Si l’N-II deixa de passar elevada per aquest punt, cal decidir per on passarà el trànsit que actualment absorbeix i com es reorganitzarà la mobilitat dins d’un municipi amb una geografia especialment estreta, condicionada pel mar, el ferrocarril i la pròpia carretera. El govern caldenc ho vincula directament a una altra peça fonamental del projecte maresmenc: la C-32. La desaparició del viaducte serà molt més viable si bona part del trànsit de pas deixa definitivament la Nacional i es trasllada a l’autopista. És aquí on la transformació de l’N-II i la reforma de la C-32 deixen de ser dos projectes separats i es converteixen necessàriament en dues cares de la mateixa operació.
Un debat que entrarà de ple en el curs preelectoral
La indefinició actual difícilment passarà desapercebuda els propers mesos. Caldes entrarà en un curs polític que conduirà directament a les eleccions municipals del 2027, i costa imaginar que el futur d’una infraestructura tan visible, tan simbòlica i amb tant impacte sobre el dia a dia de la vila no acabi convertint-se en un dels grans temes del debat local.El govern ja ha fixat posició a favor de la desaparició. Quedarà per veure quines solucions tècniques planteja la Generalitat, quin cost tindria l’operació, com es redistribuiria el trànsit i quines alternatives defensaran els diferents grups municipals.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris