Capgròs
Un total de 24 estudis d’arquitectura han presentat proposta al concurs d’idees per definir el futur Espai Vida de Mataró, el gran equipament comunitari que l’Ajuntament projecta al barri de Cerdanyola. El termini de presentació de candidatures ja s’ha tancat i ara començarà la fase d’anàlisi dels projectes, de la qual n’han de sortir sis finalistes.
El concurs no planteja únicament com ha de ser el nou edifici, sinó també com aquest s’ha de relacionar amb el barri. L’Espai Vida es projecta en una peça situada entre les places de l’Onze de Setembre i d’Andalusia i el passeig de Ramon Berenguer III, un àmbit que l’Ajuntament considera estratègic per a la regeneració urbana de Cerdanyola. El projecte haurà d’abordar, per tant, tant l’arquitectura com la transformació del seu entorn.
La idea és convertir aquesta zona en una nova centralitat del barri i cosir espais que actualment estan poc connectats, amb un nou eix cívic, verd i accessible. La intervenció, de fet, no es limita a la parcel·la on s’aixecarà l’edifici: el projecte inclou també la urbanització dels espais públics que l’envolten.
Can Morros, Plaça de l'Onze de Setembre, que es transformarà amb el nou equipament. Foto: Arxiu
Un equipament de 4.000 metres quadrats
El futur Espai Vida està concebut com un Centre Comunitari d’Innovació i Cultura, amb aproximadament 4.000 m² de superfície útil i un programa especialment divers. L'edifici haurà de combinar cultura, creació, participació ciutadana, associacionisme i activitats comunitàries.
Entre els espais previstos hi ha una gran àrea escènica amb capacitat per a uns 500 espectadors, amb una sala multifuncional d'uns 550 m² preparada per acollir teatre, música, dansa, projeccions i activitats comunitàries. El programa també incorpora bucs d’assaig, una sala de podcast veïnal i un FabLAB o espai d’arts plàstiques.
La dimensió comunitària tindrà també un pes important, amb espais per a la trobada veïnal, consultoris de vida comunitària, un viver de projectes, ludoteca i un espai específic per a joves. El programa preveu igualment tallers, formació digital i una àrea social amb sala, cuina-office i altres espais de suport.
L’Ajuntament vol que l’equipament sigui, així, molt més que un edifici amb activitats programades. L’alcalde, David Bote, ha remarcat que ha de ser un espai on tinguin cabuda "cultura, associacionisme, entitats del barri i de tota la ciutat", amb la voluntat que es converteixi també en un equipament de referència per al conjunt de Mataró. El programa inclou també més de 120 places d’aparcament soterrades, segons la planificació municipal.
Vista aèria de Cerdanyola; a la part inferior dreta, la zona on es construirà l'Espai Vida
9.000 m² d’espai exterior
Una de les singularitats del projecte és el pes que tindrà l’espai públic. La urbanització dels entorns abastarà uns 9.000 m², una superfície que haurà de completar l’equipament amb espais de trobada i activitat a l’aire lliure.
El projecte preveu, entre altres elements, un amfiteatre exterior, zones de creació de continguts, espais de cal·listènia i salut, un espai lúdic digital i una zona familiar. Uns 7.880 m² es plantegen com a superfície renaturalitzada.
Aquest component verd respon també a un dels reptes que les bases del concurs traslladen als arquitectes: l’Espai Vida haurà de contribuir a millorar la resiliència climàtica de Cerdanyola, un barri amb dèficit d’espais verds i refugis davant de la calor. Per això, la sostenibilitat, l’eficiència energètica i l’adaptació al canvi climàtic formen part dels criteris que haurà de valorar el jurat.
Bote ha situat precisament la relació entre l’edifici i l’entorn entre les qüestions fonamentals del concurs. L’equipament, ha explicat, ha de ser "permeable al conjunt del barri" i contribuir a reformular les relacions urbanes, la convivència i la participació ciutadana.
Els entorns de Can Morros es transformaran amb un gran projecte arquitectònic. Foto: R. Gallofré
Sis finalistes i un projecte guanyador
El jurat, format per 12 membres amb dret a vot, haurà de valorar les 24 propostes d’acord amb els criteris establerts a les bases. Una tercera part dels membres seran professionals de l’arquitectura designats directament pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, tal com estableix la Llei de l’Arquitectura.
La qualitat arquitectònica, la integració amb l’entorn, l’ordenació dels espais públics, l’eficiència energètica i les estratègies d’adaptació al canvi climàtic i de sostenibilitat ambiental seran alguns dels elements que es tindran en compte.
Un cop seleccionades les sis propostes finalistes, els equips disposaran de cinc setmanes per desenvolupar-les i ampliar-les. Serà a partir d’aquest segon nivell de definició que el jurat escollirà el projecte guanyador.
Els cinc finalistes que no resultin vencedors rebran una compensació de 10.000 euros, sempre que assoleixin la puntuació mínima prevista. El guanyador rebrà l’encàrrec de redactar l’avantprojecte i, si no hi ha imprevistos, continuarà al capdavant de les fases posteriors del projecte, inclosos els projectes bàsic i executiu i la direcció de les obres.
El valor estimat global dels serveis professionals vinculats al concurs i al desenvolupament posterior del projecte és de prop d’1,2 milions d’euros.
Una peça clau del Pla de Barris
L’Espai Vida és la principal actuació del projecte Cerdanyola Viva, inclòs en el Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, que aporta 12,5 milions d’euros al conjunt de les actuacions previstes al barri.
El cost total estimat de l’Espai Vida és de 16 milions d’euros, dels quals 14 corresponen a l’equipament i dos milions a la urbanització dels seus entorns. La voluntat municipal és que la intervenció actuï simultàniament sobre l’edifici, l’espai públic i la vida comunitària.
Per a Bote, el projecte forma part d'una estratègia més àmplia de transformació de Cerdanyola. L’alcalde ha remarcat que el barri és objecte de diferents actuacions en matèria de rehabilitació, accessibilitat, habitabilitat, eficiència energètica i equipaments, i ha definit l’Espai Vida com "una gran aposta" amb capacitat per actuar com a motor de transformació de l’entorn.
El calendari apunta a finals de 2027
La construcció encara queda lluny i està condicionada a les diferents fases del concurs i de redacció del projecte. Segons la previsió avançada per l’alcalde, un cop seleccionat l’estudi guanyador aquest haurà de desenvolupar la proposta abans d’entrar en les fases posteriors, amb l’horitzó que les obres puguin començar cap a finals de 2027.
Mentrestant, l’Ajuntament també haurà de resoldre com es mantenen els serveis que actualment ocupen espais afectats per la transformació. El consistori ja ha començat a treballar amb l’escola d’adults per determinar les seves necessitats i estudiar possibles alternatives en altres equipaments municipals o públics mentre durin les obres.
Comentaris