Capgròs
Aquest 16 de febrer es compleixen noranta anys exactes de les eleccions generals del 1936, les darreres de la Segona República abans del cop d’estat feixista i l’inici de la guerra civil. En aquest article volem recuperar com es va viure aquell moment històric a la ciutat de Mataró, en què, com a la resta de Catalunya i d’Espanya, el Front d’Esquerres i el Frente Popular van aconseguir la victòria.
Segons el padró municipal de l’època, l’any 1936 Mataró tenia 28.804 habitants. L’estructura econòmica de la ciutat era clarament industrial, però amb un sector agrari dinàmic i especialitzat. La indústria tèxtil, especialment el gènere de punt, constituïa el principal motor econòmic, amb 6.577 treballadors al sector, amb una presència majoritària de dones que representaven gairebé tres quartes parts de la mà d’obra. Les grans fàbriques, com Can Marfà, Can Gassol, Ca l’Ymbern o Can Minguell, superaven els 500 obrers i concentraven més del 75% del treball del sector, tal i com explicava Manuel Salicrú al seu article “Mataró 1919-1936. Del locaut a la revolució anarquista. L'època del doctor Josep Samsó”, publicat el 2010. L’historiador mataroní també recordava que, al costat del tèxtil, hi havia un entramat industrial complementari (metal·lúrgia, paper, vidre) i una pagesia especialitzada en l’horta i, sobretot, en la patata primerenca Royal Kidney, que el 1932 havia obtingut la denominació d’origen “Mataro Potatoes”. L’impuls agrari havia permès la construcció d’un nou edifici del Sindicat Agrícola, inaugurat precisament el 1936. La ciutat combinava, doncs, una forta presència obrera amb una pagesia pròspera i un teixit comercial actiu, articulat al voltant dels eixos de Santa Maria, el carrer Sant Cristòfol, la plaça Gran, la plaça Xica, la Riera i, cada vegada més, la plaça de Cuba, on aquell mateix 1936 s’inauguraria el mercat cobert. Si consultem el Diari de Mataró de l’època, es poden veure anuncis de negocis mataronins com Marcel·lí Llibre, servei d’autos taxi de gran luxe per a casaments, bateigs, grans excursions, etc.; Clínica per a Malalties de la Pell i Sang dels doctors Visa i Llinàs (operació de morenes, úlceres a les cames, etc.); Ulleres Roure; Pinzells, brotxes, Paletines i Motllos Manent; M. Vallmajor Calvó, corredor oficial de comerç; Institut Sanitari S.A. (ISSA); Antoni Pous, Agència de Contractació Immobiliària; Magatzems La Moda (S. Arnau); Licor quina Momo; Casa Julià; Impremta Minerva; etc.
Explicava també Manuel Salicrú que la vida política mataronina havia evolucionat des del sistema de clienteles liberals i conservadores de la Restauració cap a una pluralitat de partits moderns. La Lliga Regionalista, que durant la Segona República va actuar sota el nom d’Unió Catalana de Mataró, representava el catalanisme conservador. A l’esquerra, el republicanisme catalanista s’articulava al voltant d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb figures locals destacades com Josep Abril o Salvador Cruxent, que arribarien a ser alcaldes de la ciutat. L’espai socialista tenia la seva base a la Casa del Poble, mentre que la Unió Socialista de Catalunya acabaria integrant-se en aquesta agrupació. El Partit Radical, anticlerical i republicà en origen, havia derivat cap a posicions més conservadores i havia esdevingut marginal. Altres grups, com el Partit Comunista, el Bloc Obrer i Camperol (després POUM), tradicionalistes o la CEDA, tenien una presència molt reduïda a la ciutat. En l’àmbit sindical, Mataró era clarament anarquista i així, la Confederació Nacional del Treball (CNT) hi tenia una implantació molt superior a la de la Unió General de Trebalaldors (UGT). La figura de Joan Peiró, dirigent del Forn del Vidre que arribaria a ser ministre d’Indústria de la República en temps de la guerra civil, simbolitzava el pes i la complexitat de l’anarcosindicalisme local, marcat per les tensions internes entre sindicalistes i faistes. Aquesta hegemonia obrera explicava que, en el conjunt del període republicà, Mataró se situés políticament més a l’esquerra que la mitjana provincial o comarcal.
Recordava Salicrú que els Fets d’Octubre de 1934 van tenir conseqüències immediates Mataró. D’aquesta manera, els grups republicans d’esquerra van ser prohibits i els sindicats clausurats. L’Ajuntament va quedar en mans exclusives dels vuit regidors de dreta, i van succeir-se alcaldes com Josep Novellas, Josep M. Fradera i Joan Masriera i Sans. La gestió d’aquest període (1934-1936), marcada per tensions internes i per la col·laboració en la repressió derivada del Sis d’Octubre, va erosionar el prestigi de les dretes locals. Aquest context serveix per explicar en part el clima amb què es van afrontar les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936. Margarida Colomer explica al seu llibre “Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme” que al llarg de 1935 l’opinió pública va reflexionar i evolucionar davant de la manca de llibertats i la repressió arreu Espanya durant l’etapa de govern de les dretes, l’anomenat “bienni negre”, i que aquesta situació va ajudar a crear un clima emocional a favor de les esquerres. Així, es va formar el Front d’Esquerres de Catalunya, una coalició liderada per Esquerra Republicana i que agrupava també altres partits: Acció Catalana, Unió de Rabassaires, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Unió Socialista de Catalunya, Partit Republicà d’Esquerra, Partit Comunista de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i Partit Català Proletari (el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, no es formaria fins a l’inici de la guerra civil). El programa se centrava bàsicament en l’amnistia dels presos pels Fets d’Octubre de 1934, el restabliment immediat de l’Estatut d’Autonomia de 1932, la continuïtat de les reformes socials i laborals i la defensa de les institucions catalanes.
Per part de les dretes, el Front Català d’Ordre el conformava principalment la Lliga Catalana, però també hi prenien part Dreta de Catalunya, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española. Aquí, a diferència del Front d’Esquerres, no existia un programa unitari, sinó que l’estratègia electoral consistia bàsicament en atacar les esquerres i oposar-se a l’alliberament dels participants en els fets del Sis d’Octubre. Com recorda Margarida Colomer, a Mataró la seva propaganda electoral va ser molt activa. A tall d’exemple, Unió Catalana (Lliga) va organitzar una sèrie de conferències en les qual hi van prendre part figures rellevants com Narcís de Carreras, Frederic Roda, Josep Maria Trias de Bes i Francesc Cambó, abordant qüestions com la defensa de la família, l’ordre i la religió catòlica, i mostrant-se contraris a les reformes laiques. La premsa mataronina hi va ajudar descaradament les dretes, i el Diari de Mataró, clarament afí al Front Català d’Ordre, atacava els republicans d’esquerres dia sí i dia també.
Recordava Colomer a la citada biografia de l’alcalde Albril que l’Església també va donar suport explícit a les dretes, i com a exemple recuperava una nota de la Junta Diocesana d’Acció Catòlica que deia el següent: “Ens trobem en ple període electoral, i en les properes eleccions va a decidir-se si a la nostra Pàtria han o no d’establir-se principis i procediments contraris a la Religió, a la Família, a la Propietat legítima i a l’Ordre social (...). Davant l’amenaça de mals tan greus —escriu el Papa Pius XII en la seva encíclica Dilectissima Nobis a l’Episcopat d’Espanya— recomanem novament i vivament a tots els catòlics que deixin de banda exclamacions i recriminacions, i subordinin al bé comú de la Pàtria i de la Religió qualsevol altre ideal, per allunyar les malures que amenacen la mateixa Societat civil”.
Explica Margarida Colomer que a Mataró, com a tot Catalunya, el Front d’Esquerres va veure disminuïda la seva activitat de campanya perquè molts dels seus líders encara eren a la presó. Diversos partits van organitzar mítings contra el feixisme, però la clausura dels seus locals fins a finals de gener va impedir una campanya amb plena normalitat. El 7 de febrer, diverses organitzacions obreres i anarquistes van organitzar un acte proamnistia al Teatre Monumental-Bosque, amb la participació de José Anselmo Pohisa, Emili Mira, Joaquim Cortés, Manuel Mascarell i Joan Peiró. L’11 de febrer, al mateix teatre, el Front d’Esquerres va organitzar un altre acte, ara amb la intervenció de Joaquim Bilbeny, Josefa Boira, Pau Padró, Josep Antoni Trabal, Jaume Comas, Felip Barjau, Pere Ardiaca, Joan Coll, Lluís Nicolau d’Olwer i Maria Teresa Gibert.
De cara a les eleccions del 16 de febrer de 1936, el cens electoral de Mataró havia augmentat fins als 17.807 electors, tal i com recorda Josep Xaubet al seu article “Les eleccions a Mataró durant al Generalitat Republicana”. En aquella jornada, explica aquest historiador que la participació fou del 78,41% a la ciutat (un total de 13.963 votants), un punt percentual superior a la de 1934 i clarament per damunt de la mitjana provincial (73,85%) i comarcal. La mobilització, doncs, fou molt elevada. El Front d’Esquerres es va imposar clarament a la ciutat amb un 57,97% dels vots (8.091 votants), mentre que el Front Català d’Ordre en va obtenir un 42,01% (5.861 vots). Únicament es van dipositar 25 vots en blanc. Per candidats, els resultats van ser els següents a Mataró: Joan Lluhí i Vallescà (8.091 vots), Eduard Ragasol i Surià (8.070 vots), Pere Mestres i Allet (8.066), Josep Tomàs i Piera (8.063), Domènec Palet i Barba (8.051), Francesc Senyal i Ferrer (8.043), Josep A. Trabal i Sans (8.042), Pau Padró i Canyelles (8.025), Pelai Sala i Berenguer (8.014), Josep Calvet i Mora (8.013), Jaume Comas i Jo (7.995) (aquests onze eren candidats del Front d’Esquerres), Miquel Vidal i Guardiola (5.861 vots), Josep Maria Trias de Bes (5.853), Narcís de Carreras i Guiteres (5.848), Ferran Valls i Taberner (5.845), Enric Maynés Gaspar (5.841), Francesc Cambó i Batlle (5.837), Ataülf Tarragó i Ruiz (5.811), Antoni Barata i Rocafort (5.808), Josep Prat i Piera (5.805), Josep Cirera Voltà (5.805) i Jaume Polo Olín (5.805) (aquests onze, candidats del Front Català d’Ordre).
Els resultats a Catalunya van ser clars també: el Front d’Esquerres va obtenir una victòria contundent, que comportà l’alliberament del president Lluís Companys i la restauració del govern de la Generalitat. L’entusiasme popular fou notable, especialment en els nuclis urbans i industrials, on el moviment obrer tenia una forta implantació. A nivell de tota Espanya, els resultats van donar la victòria al Frente Popular, amb una majoria parlamentària suficient per formar govern. Tot i que en percentatge de vot la diferència amb les dretes no va ser aclaparadora, el sistema electoral majoritari va amplificar la representació de la coalició vencedora. Manuel Azaña va esdevenir president del Govern i després, el mes de maig, president de la República.
Com explicava Marta Manté al seu llibre “La problemática de la Segunda República a través del estudio de una situación concreta: el Mataró de los años treinta “, guanyador del Premi Iluro de 1975, un cop coneguts els resultats electorals, el mateix matí següent, el Governador General de Catalunya va ordenar la reposició en els seus càrrecs dels alcaldes i consellers dels ajuntaments de Catalunya que van ser designats el 14 de gener de 1934. Obeint aquesta ordre, a Mataró els regidors d'esquerra elegits llavors van acudir a l'Ajuntament a prendre possessió dels seus càrrecs, saludant des del balcó a la multitud que els aclamava. Després de la corresponent presa de possessió es van adoptar les primeres mesures, paral·leles a les adoptades a nivell general, entre elles l'obertura de la presó de Mataró i l'amnistia dels pocs presos polítics que hi havia. El clima d'eufòria va arribar a la màxima expressió en passar per Mataró la comitiva que formaven diversos membres del Govern de la Generalitat que, des del penal de Figueres, on van estar empresonats, es dirigien a Barcelona per tornar a prendre possessió dels seus càrrecs.
Fins a l’alliberament de l’alcalde Salvador Cruxent, encara empresonat, el Consell de govern de l’Ajuntament de Mataró, reunit el 24 de febrer, va acordar nomenar com a alcalde provisional el primer tinent d’alcalde, Josep Abril, i també va decidir reposar en els seus càrrecs els funcionaris municipals expulsats pels Fets d’Octubre i suspendre els treballadors nomenats durant el bienni negre. El 13 d’abril, ja amb Salvador Cruxent de nou al capdavant de l’Ajuntament, es posava la primera pedra d’un projecte d’assistència social llargament demanat a la ciutat: el nou Alberg per a persones sense recursos.
Com també explicava Manté, restablert l'Ajuntament els regidors d'ERC i socialistes van intentar tornar al seu programa anterior, consistent principalment en portar a la pràctica un ampli programa d'obres públiques. D'entrada, al primer ple de l'Ajuntament es va revocar el pressupost elaborat per la Comissió Gestora, perquè es considerava que reflectia tan sols “els interessos de quatre industrials i mitja dotzena de propietaris” i es va retornar al de 1934. El mes d’abril es va col·locar la primera pedra de l'Alberg dels pobres, que seria construït aviat, i també es va inaugurar el nou mercat de la Plaça de Cuba. Es van dur a terme les gestions necessàries per obrir completament les rondes, ja que aquestes quedaven tallades per alguns solars particulars, així com els carrers del Carme i Colom. Alhora, i per primera vegada, les gestions dutes a terme a Madrid van ser ateses i es va aconseguir, a través del diputat Jaume Comas i Jo, que s'augmentés la dotació destinada als Grups Escolars. També en el capítol d'edificacions escolars la Caixa d'Estalvis va concedir un préstec de 850.000 pessetes (al 5% d'interès i amortitzable en 12 anys) per a la construcció de nous grups. On va quedar clarament plasmada l'orientació del nou ajuntament va ser al pressupost extraordinari de maig de 1936, en què es preveia la realització de les següents obres públiques:
Despeses previstes:
- Col·lectora Rierot-Hospital-S. Pere = 125.847 pessetes
- Empedrat Rierot-Hospital-S. Pere = 173.105 pessetes
- Voreres Rierot-Hospital-S. Pere = 27.149 pessetes
- Terrenys Grups Escolars = 100.000 pessetes
- Terreny i construcció Cementiri = 23.899 pessetes
Nous ingressos previstos:
- Contribucions sobre solars (suposaven un 1% del valor de cada solar, edificat o no) = 400.000 pessetes
- Contribucions sobre espectacles públics = 10.000 pessetes
- Contribucions sobre millores = 40.000 pessetes
Total: 450.000 pessetes
La normalitat democràtica, però, no duraria gaire, ja que com és sabut el mes de juliol de 1936 tindria lloc el cop d’estat feixista que va provocar després la guerra civil. Noranta anys més tard, tornem a parlar de polarització, de blocs enfrontats, de lluita ideològica, d’auge de la ultradreta i de retallada de llibertats, a casa nostra i arreu. Tornem a parlar de fronts populars i d’unitat de les esquerres. Diuen que Mark Twain va afirmar que “la història no es repeteix, però sovint rima". No sabem si realment l’escriptor americà va ser l’autor d’aquesta frase apòcrifa, però el que sí podem constatar és que, nou dècades després, el món ha canviat molt però no podem evitar establir paral·lelismes amb el passat. Tinguem-ho en compte.
Fonts:
- Colomer Rovira, Margarida (2018). Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme. Fundació Josep Irla
- Diari de Mataró, 14 de febrer de 1936
- Diari de Mataró, 15 de febrer de 1936
- Diari de Mataró, 17 de febrer de 1936
- Manté Bartra, Marta (1977). La problemática de la Segunda República a través del estudio de una situación concreta: el Mataró de los años treinta. Premi Iluro 1975. Caixa d’Estalvis Laietana
- Salicrú Puig, Manuel (2010). Mataró 1919-1936. Del locaut a la revolució anarquista. L'època del doctor Josep Samsó. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 97, pàgs. 14-38. ISSN 0212-9248
- Xarxa d’Arxius Çomarcals (2020). Els padrons de Mataró del 1930, el 1936 i el 1940 ja es poden consultar a ‘Arxius en línia’. https://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Els-padrons-de-Mataro-del-1930-el-1936-i-el-1940-ja-es-poden-consultar-a-Arxius-en-linia
- Xaubet Vilanova, Josep (2005). Les eleccions a Mataró durant al Generalitat Republicana, 1931-1936. Sessió d'Estudis Mataronins, núm. 22, pàgs. 231-242. ISSN 2385-4766
Comentaris (1)