Capgròs
Adéu, amic, el teu nom em porta molts records.
El de la Història d'un soldat de l'Igor Stravinsky i dels primers vinils de l'Ella Fitzgerald, en aquelles intenses Joventuts Musicals del Clavé, que tu, amb fina sensibilitat, orientaves.
D'aquelles nits, de tantes nits, sota la lluna de Mataró, a la sortida del Racó, quan volíem fer ballar el seu reflex sobre la ciutat adormida, al so de les nostres declaracions del més sincer suport a totes les causes justes i nobles del món, i de les reflexions més profundes sobre qualsevol tema, a la sortida de l'aula sabatina, impactats per les paraules d'en Trueta o de l'Espriu.
La teva divertida participació al happening del Museu de Mataró, l'any 1966, segurament el primer de l'estat. La seducció compartida per en Josep Pallach i la seva política. La teva elegància natural i el tracte d'un genuí lord anglès.
El record de dues nit més, un de decepció per la derrota electoral republicana a les municipals, i una de glòria, per la festa de la Nit de Santa Llúcia a Mataró durant el teu mandat a Òmnium Cultural.
Vaig patir, com, de ben segur, tu ho feres, amb la teva etapa darrera al capdavant de la Caixa Laietana; quan tot s'enfonsava i ningú, ni la Generalitat, fou capaç de salvar cap caixa, ni aquesta, ni cap altra. Diu el poeta: "res no és mesquí, ni cap hora és isarda", però aquesta, amic, ho fou per al país i per a tu. Després, la malaltia, una darrera l'altra, et deixà al marge de qualsevol activitat ciutadana; no, però, dels teus neguits sobre qualsevol tema d'interès local o global.
Amb tu se'n va un dels amics més estimats i cultes. Lector infatigable de la bona literatura i amant de les arts, potser el darrer dels amics amb qui compartir lectures i afinitats.
Mataró perd un ciutadà important.
Miquel Reniu
Comentaris