Capgròs
La segregació educativa és avui un dels grans reptes que afronten moltes ciutats catalanes, i Mataró n’és un exemple paradigmàtic. Més enllà de l’aula, aquest fenomen impacta de ple en la cohesió social dels barris i en la igualtat d’oportunitats dels infants i adolescents. Factors socials, residencials, comunitaris i escolars hi conflueixen, i la seva persistència genera dinàmiques de desigualtat que es reprodueixen en el temps. La Diputació de Barcelona renova el seu compromís de suport als ens locals en la lluita conjunta contra la segregació educativa, entesa com la que es produeix i es reprodueix en el marc de l’educació escolar i comunitària i ha posat la capital del Maresme com a exemple.
A Mataró, com a la resta del país, la segregació no és només una qüestió de com es distribueixen els alumnes entre escoles públiques i concertades. El problema va molt més enllà: desequilibris interns dins de les mateixes xarxes, concentracions d’alumnat vulnerable en determinats centres, una zonificació única que no acaba de compensar les diferències, i una sobreoferta de places que desdibuixa el sistema. Tot plegat genera un mapa educatiu complex, on les famílies més informades o amb més recursos sovint acaben reforçant aquestes dinàmiques de desigualtat.
La conseqüència immediata és clara: infants i adolescents que tenen menys oportunitats d’aprenentatge, menys accés a recursos i que, en definitiva, veuen condicionat el seu futur. Però la segregació educativa té també un impacte col·lectiu, perquè deteriora el clima escolar, augmenta els costos organitzatius i debilita la cohesió dels barris.
El pacte local de Mataró
Conscients d’aquesta realitat, el Consell Escolar Municipal de Mataró va impulsar durant el curs 2024-2025 un procés participatiu amb el suport de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un projecte pioner que ha comptat amb sis sessions plenàries on han participat agents educatius, famílies i representants institucionals. D’aquest treball conjunt n’ha sorgit un diagnòstic compartit que deixa clares les febleses del sistema educatiu local i la necessitat de respostes estructurals. Mataró ha decidit posar en marxa un model que entén la lluita contra la segregació com una tasca tècnica, però també cívica i política: no n’hi ha prou amb mesures administratives, cal implicació de tota la comunitat.
El pacte de Mataró se suma així a iniciatives similars en altres municipis de la província com Sant Cugat, Sabadell, l’Hospitalet, Vic o Premià de Mar. En tots aquests casos, l’objectiu és el mateix: avançar cap a una escolarització més equilibrada i inclusiva.
- El pacte nacional contra la segregació escolar a Catalunya té en els pactes locals el seu instrument més proper i útil. La Diputació de Barcelona hi juga un paper clau, facilitant recursos i acompanyant processos adaptats a cada municipi.
- La seva missió és ajudar els ajuntaments a consensuar criteris i actuacions, garantir que tots els agents se sentin part del procés i fomentar la corresponsabilitat.
- Aquest acompanyament es tradueix en metodologies, espais d’intercanvi de coneixement i bones pràctiques, així com en suport tècnic per implementar mesures concretes.
- En el cas de Mataró, ha permès estructurar el procés participatiu i donar-li continuïtat més enllà del diagnòstic inicial.
Les OME com a eina clau
Un altre element essencial per afrontar la segregació educativa són les Oficines Municipals d’Escolarització (OME). Aquestes oficines tenen la responsabilitat de gestionar l’admissió als centres públics, informar i orientar les famílies, i garantir que les decisions de matriculació contribueixin a l’equitat. La Diputació dona suport a les OME amb formació, recursos i espais de coordinació entre municipis. Per a ciutats com Mataró, on la pressió demogràfica i la diversitat social són elevades, les OME poden esdevenir la peça clau per assegurar que cap infant es vegi perjudicat pel barri on viu o pel centre que li correspon.
El camí cap a una escolarització equilibrada i inclusiva és llarg i ple de dificultats, i el cas de marca un punt d’inflexió. Afrontar la segregació educativa significa abordar desigualtats socials de fons, i això requereix coratge polític, compromís ciutadà i recursos sostinguts. Mataró té ara l’oportunitat de convertir-se en referent d’aquest canvi de paradigma. La clau estarà en mantenir viu el consens generat, traduir-lo en mesures efectives i garantir que la ciutat, en la seva diversitat, no deixi ningú enrere. Perquè la segregació educativa no és només un problema d’escoles: és un repte de ciutat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris