Alcalde, vés a Nantes

En l’època de vacances i de viatjar, que és quan fa més calor, hi ha més massificació i és tot més car (això ens ho hauríem de fer mirar col·lectivament), és fàcil anar a parar a alguna capital europea i és inevitable jugar a ‘què tens tu i què tinc jo’. Posem que passegem per un centre històric marcat i ben documentat, restringit als vehicles privats, amb transport públic gratuït els caps de setmana, amb un recorregut urbà d’art contemporani, amb museus interactius magnífics, zones d’esbarjo públiques, fonts lúdiques per infants i grans, parcs cuidats i amplis (amb gent que renya el seu fill quan trepitja la gespa)... Seria impossible no sentir enveja i certa frustració. “Tu habites où? –À Mataró, à côté de Barcelone. –Ah, et qu’est-ce qu’il y a à Mataró? –Euh... enfin, mmm... enfin, une grande fête populaire en juillet. Ah, et la plage…”

Em sembla recordar que era l’alcalde Mas* qui afirmava que les ciutats amb bisbat i catedral conserven una aura de capitalitat que a altres municipis, amb més pes específic, els és difícil d’assolir. Juraria que es referia a Girona i Mataró. Això segurament és vigent i podríem afegir que si la ciutat en discòrdia compta amb connexió d’alta velocitat, aeroport i universitat, com és el cas, la comparació fa mal.

Ser o no ser capital és un debat recurrent a la nostra ciutat i el dilema sovint ens porta a passar revista als serveis, a l’oferta cultural i formativa, a les oportunitats laborals, al comerç, a la seguretat, als espais verds, a la neteja (ep, i a la convivència i a l’habitatge)... és a dir, a la confortabilitat general. Durant el llarg període de govern socialista la prioritat ha estat assegurar aquesta confortabilitat (els essencials). Defensar els essencials hauria de ser la proposta bàsica, la fonamental (sobretot quan es ve del no-res i està tot per fer). Però per sobresortir, per créixer i evolucionar, estaria bé que Mataró posés el llistó més enllà de la confortabilitat i aspirés a la singularitat.

La singularitat és allò que ens fa vibrar, que ens enamora, que provoca un comentari de sobretaula o a Google, que ens fa pujar l’autoestima, que ens fa invertir, il·lusionar-nos. Que ens fa sentir bé. La singularitat l’hauria de buscar la institució pública, però també l’empresari i el comerciant (el gelat de cafè de la Granja Caralt ja mereix una visita a Mataró), el club esportiu, el centre educatiu i el mitjà de comunicació (un documental singular reporta premi). Si promous un festival de música local, fes-lo singular. Si destines pressupost a crear un espai públic (una plaça, un carrer, un pavelló, un auditori...), fes-lo singular. Si comptes amb un equipament museístic en un edifici únic a l’antiga presó, fes-lo memorable. I si tens l’oportunitat de retre homenatge a un gran cronista de la ciutat com Manuel Cuyàs, dedica-li una escultura tan singular com ho eren ell i la seva obra!

La singularitat s’encomana i es multiplica, perquè en un entorn delicat i respectuós, costa més cridar i embrutar. Però si no aspires a més, si no tens aquell delit, aquella delicadesa, aquella mirada, en fi, si no has viatjat a Nantes, et quedes amb la confortabilitat. Alguns diran que ja és molt. Per cert, Nantes està governada per una socialista.

* Manuel Mas i Estela va ser alcalde de Mataró durant vint-i-un anys, entre 1983 i 2004.
** Johanna Rolland, alcaldessa socialista de Nantes des de 2014, reelegida el març de 2026 per a un tercer mandat.