Una antiga farinera, nova llar dels arxius de Mataró i Maresme i un equipament cultural

Ja fa un any que es va establir que la Farinera Ylla i Aliberch seria la nova casa de l’Arxiu Municipal de Mataró i de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Ara, l'Ajuntament ha convocat un concurs d’idees per definir la transformació de l’antiga fàbrica de l’avinguda del Maresme, a tocar de la Torre Barceló, en un equipament que vol anar molt més enllà d’un simple dipòsit de documents. El projecte preveu nous espais de consulta, conservació i difusió del patrimoni documental, així com una part de l’edifici destinada a usos culturals municipals.

El concurs, publicat aquest dimarts, és el tret de sortida a una fase decisiva del projecte. Els arquitectes participants hauran de plantejar com adaptar els 5.090 metres quadrats de l’antic complex industrial, construït el 1948 i protegit com a Bé Cultural d’Interès Local, a les necessitats d’un arxiu del segle XXI. La convocatòria es farà en dues fases i cinc equips seran seleccionats per desenvolupar les seves propostes.

"Estem més a prop de tenir un nou arxiu a la nostra ciutat", ha destacat l’alcalde, David Bote, que considera que el projecte permetrà posar en valor alhora el patrimoni documental i el patrimoni arquitectònic de Mataró. "L’arxiu se’ns ha quedat petit", ha assenyalat, en referència a la seu actual de Can Palauet, tot recordant que aquesta és una realitat que pot passar desapercebuda per a bona part de la ciutadania, però que condiciona la feina dels arxivers i la capacitat de l’equipament per continuar creixent.

Un dels arxius més consultats de Catalunya

El trasllat no respon només a una qüestió d’espai físic. L’Arxiu Municipal i Comarcal de Mataró és un dels equipaments arxivístics més actius de Catalunya. Segons el subdirector general d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat, Enric Cobo, se situa entre els tres primers arxius comarcals del país en nombre de consultes i ús ciutadà i investigador.

Cobo reivindica que aquesta activitat és precisament una mostra de la importància dels arxius com a servei públic. "Un arxiu conserva els documents i també els difon; no té sentit conservar sense difondre", ha remarcat.

L’actual seu de Can Palauet ha tingut un paper important durant anys, amb una ubicació central i espais com la sala d’actes, però ja no té capacitat per assumir el creixement dels fons documentals. "Ha estat una seu extraordinària, però ha quedat obsoleta", ha apuntat Cobo. Un dels principals problemes és la impossibilitat d’incorporar amb garanties nous arxius i documentació.

La nova seu permetrà disposar de dipòsits de major capacitat, millors condicions de conservació i espais adaptats per a la consulta i la difusió. També facilitarà l’ingrés de documentació pública i privada i permetrà desplegar serveis que actualment tenen limitacions físiques.

Del dipòsit de documents al pol cultural

La Generalitat planteja el nou equipament com un canvi de paradigma respecte del model tradicional d’arxiu. "Els arxius del futur transcendeixen la simple consulta de documents", ha explicat Cobo. La voluntat és que la Farinera es converteixi en un pol d’atracció ciutadana, capaç de generar productes i serveis tant per als investigadors com per al conjunt de la població.

Això significa potenciar les exposicions, conferències, activitats divulgatives i recursos digitals, i convertir els documents conservats en una eina per explicar tant la història més llunyana com l’actualitat de la ciutat i la comarca. Cobo posa com a exemple que els arxius també poden actuar com a dipositaris dels testimonis documentals d’esdeveniments recents, com l’arribada del Tour de França a Catalunya o l’eclipsi solar.

La nova seu haurà de tenir, per tant, una doble dimensió: garantir la preservació física d’uns documents que necessiten unes condicions molt específiques i, al mateix temps, facilitar-ne l’accés i la difusió. "No només per als historiadors", subratlla Cobo, sinó per a qualsevol ciutadà interessat a conèixer la memòria col·lectiva.

Aquesta aposta també haurà d’incorporar la digitalització i l’accessibilitat digital dels fons. L’objectiu és que una part creixent d’aquest patrimoni pugui consultar-se i divulgar-se també fora de les parets de l’edifici.

Per què un arxiu comarcal a Mataró?

El projecte també respon al model territorial dels arxius catalans. Cobo defensa el principi de proximitat com un dels elements fonamentals de la xarxa arxivística catalana. "El nostre model, de fa gairebé 80 anys, és el quilòmetre zero arxivístic", explica.

Això implica que la documentació es conserva vinculada al territori on s’ha produït, en lloc de concentrar-la en un únic gran arxiu central. D’aquesta manera, els ciutadans poden accedir a la seva història i a la seva memòria col·lectiva sense haver-se de desplaçar a Barcelona.

"Els documents s’assignen a l’entorn on s’han produït", assenyala Cobo, que considera que els fons de Mataró i del Maresme són "de primer nivell". La nova Farinera haurà de permetre consolidar aquesta funció i donar-li una dimensió encara més ciutadana.

Una fàbrica protegida que es convertirà en equipament del segle XXI

El repte arquitectònic serà especialment rellevant perquè la Farinera Ylla i Aliberch no és un edifici qualsevol. El conjunt industrial, projectat per Lluís Gallifa Grenzner i construït el 1948, està catalogat com a BCIL, amb especial protecció sobre l’estructura d’arcs parabòlics de la nau de planta baixa.

El regidor de Bon Govern, Bona Gestió i Estratègia de futur, Miquel Àngel Vadell, explica que el concurs donarà més pes als aspectes qualitatius que no pas als econòmics. "No només rehabilitem un espai, el recuperem", ha resumit.

La qualitat arquitectònica i la integració urbana seran, segons Vadell, alguns dels principals criteris que haurà de valorar el jurat. El repte serà trobar "l’equilibri entre transformació i preservació": adaptar una antiga fàbrica a les exigències tècniques d’un arxiu modern sense perdre els elements patrimonials que li donen valor.

La mateixa exigència es traslladarà a la relació amb l’entorn. El projecte haurà de contribuir a millorar l’espai públic i la qualitat ambiental del sector i convertir la Farinera en un equipament integrat al barri.

Un edifici amb arxiu i nous usos culturals

L’espai disponible a la Farinera permetrà anar més enllà de les necessitats estrictament arxivístiques. Un cop definida la superfície que requereixen els dos arxius, encara queda espai disponible al conjunt de l’antiga fàbrica.

Per això, l’Ajuntament preveu complementar l’arxiu amb un equipament cultural municipal, els usos del qual encara no estan definits. Entre les possibilitats que s’estudiaran hi ha un espai expositiu o fins i tot un espai escènic, en funció de les necessitats culturals de la ciutat i de l’encaix que tingui el projecte arquitectònic.

També s’ha apuntat la possibilitat que la Farinera pugui acollir una segona seu de la Col·lecció Bassat, actualment instal·lada a la Nau Gaudí. No és, però, una decisió presa, sinó una de les opcions que l’Ajuntament vol analitzar en el marc de la definició dels futurs usos culturals de l’edifici.

La Generalitat assumirà el finançament corresponent als espais dels arxius, mentre que l’Ajuntament haurà de preveure la dotació necessària per desenvolupar la part cultural municipal.

Sostenibilitat i una ubicació estratègica

Un dels reptes tècnics serà fer compatible la conservació documental amb els objectius actuals d’eficiència energètica i sostenibilitat. Els documents d’arxiu necessiten unes condicions molt concretes de temperatura, humitat i circulació de l’aire, que comporten una demanda energètica important.

"Cal congeniar aquestes necessitats amb la situació climàtica actual", assenyala Cobo. La sostenibilitat serà, per tant, un dels eixos del concurs juntament amb la tecnologia i la integració urbanística.

La ubicació també és un dels arguments que la Generalitat considera més favorables. La Farinera es troba al Front Marítim, a prop del TecnoCampus, en un sector en creixement i amb connexions amb el transport públic, i en un àmbit que quedarà reforçat pels futurs projectes urbanístics i de mobilitat.

Per a Bote, la intervenció suposa una nova peça en la transformació del front marítim i del sector de la ciutat que connecta amb el centre històric. "La Farinera és patrimoni, està catalogada, la posem en valor", ha destacat l’alcalde, que vincula el projecte amb altres actuacions com la transformació de l’N-II, la reformulació de l’estació de Mataró, el desenvolupament de l’àmbit de l’Iveco i l’ampliació del TecnoCampus.

Obres, a partir de finals de 2027

L’Ajuntament preveu que el concurs permeti avançar en la redacció del projecte i accelerar les tramitacions posteriors. L’equip guanyador redactarà el projecte bàsic amb definició constructiva i, posteriorment, l’Ajuntament podrà adjudicar-li també la redacció del projecte executiu, les instal·lacions i els estudis associats, així com el seguiment i la direcció de les obres.

Segons el calendari exposat per Bote, la previsió és poder arribar a la licitació de les obres a finals de 2027 i iniciar-les posteriorment, un cop completades les diferents fases administratives.

El projecte compta ja amb un compromís de finançament de la Generalitat i l’Ajuntament. El setembre de 2025, les dues administracions van signar un protocol d’intencions per impulsar les noves seus dels arxius, que s’ha concretat en una aportació de 418.334,31 euros per finançar la redacció del projecte bàsic i executiu.