En aquest dijous 23 de juliol de pre-Santes revingut en dia de notícia històrica, David Bote ha comparegut content. Content de veritat, d’aquella manera continguda que obliga el càrrec, però amb la satisfacció evident de qui veu una possible sortida a un conflicte que Mataró arrossega des de fa tant temps que ja forma part del paisatge polític de la ciutat. Can Fàbregas, el solar buit més carregat d’història recent, podria tornar a mans municipals abans d’acabar l’any.
L’alcalde ha parlat després de la Junta de Portaveus, on el govern ha traslladat als grups municipals el principi d’acord entre l’Ajuntament, PUMSA i El Corte Inglés. El pacte preveu que el consistori recompri la finca per 11,7 milions d’euros més IVA i que les parts enterrin les demandes i reclamacions derivades de l’operació frustrada del gran centre comercial. “Estic molt content i agraït a El Corte Inglés”, ha assegurat Bote, que ha volgut reconèixer la predisposició de la companyia per acostar posicions just abans que el conflicte entrés en una nova fase judicial. L’alcalde ha repetit una idea senzilla: continuar litigant hauria significat continuar perdent temps. I temps és, precisament, el que més ha consumit Can Fàbregas.
Un acord "per fer net"
Bote ha definit el solar com un espai amb una història llarga, estratègic i important per al futur de Mataró. També hauria pogut dir maleït, encallat o etern, però s’ha mantingut dins del vocabulari institucional. L’acord permetria que l’Ajuntament recuperés la possessió d’un actiu situat en un punt privilegiat del centre, entre el carrer de Miquel Biada, la ronda de la República i el carrer de Torrijos. També permetria aturar les reclamacions creuades amb El Corte Inglés i evitar el risc d’un procediment judicial que podia durar anys. Bote ha dit que es tracta "de fer net".
“Mirem endavant i resolem”, ha resumit. No és poca cosa en una ciutat que fa més de quinze anys que mira aquell solar i hi veu tot el que havia de ser i no ha estat. Primer, una gran locomotora comercial. Després, una obra eternament pendent. Finalment, un buit urbà encerclat per una història de planejament, patrimoni, tribunals i milions. La fórmula pactada és clara: l’Ajuntament paga 11.713.000 euros més IVA, recupera la finca i les parts renuncien a continuar reclamant-se responsabilitats. Dit fàcil. Fer-ho, però, encara requerirà uns quants passos.
- L’alcalde ha insistit que l’acord no està tancat del tot.
- Primer haurà de superar una modificació pressupostària, la fiscalització econòmica, els informes preceptius i l’aprovació del Ple municipal.
- Després encara caldrà formalitzar la compravenda.
- El govern vol portar-ne una primera aprovació al Ple del setembre i completar l’operació abans del desembre.
- El text de l’acord i les seves condicions es faran públics durant la tramitació.
Bote confia que no apareguin entrebancs, però no pensa cantar victòria abans d’hora. “M’esperaré a l’escriptura per considerar que hem posat definitivament el punt final al conflicte”, ha advertit. L’experiència convida a la prudència. En l’afer de Can Fàbregas hi ha hagut més anuncis, calendaris i projectes que maons col·locats. Per això l’alcalde ha combinat l’alegria amb una apel·lació directa a la responsabilitat dels grups municipals i del conjunt de la ciutat. “Avui mirem al futur, desbloquegem el solar i espero que tothom hi tingui un paper responsable”, ha afirmat.
Què s’hi farà? Encara no se sap
La gran pregunta ha arribat de seguida. Si El Corte Inglés ja no vindrà i l’Ajuntament recupera el solar, què s’hi farà? La resposta, ara com ara, és que encara no se sap. Bote ha admès que és massa aviat per posar una data a la presentació d’un projecte alternatiu. Abans cal comprar la finca, culminar els tràmits i ordenar urbanísticament l’àmbit. El planejament actual preveu activitat terciària, equipaments, zones verdes i aparcament. Això obre un ventall ampli: comerços, serveis, gimnasos o altres activitats econòmiques compatibles amb la qualificació del sòl. L’alcalde no ha concretat opcions, però sí una necessitat. “La ciutat i la zona del Centre necessiten activitat econòmica”, ha remarcat. L’Ajuntament vol evitar que la recompra converteixi Can Fàbregas en un solar municipal igualment buit durant una altra dècada. La voluntat expressada és activar-lo i destinar-lo als usos que permeti el planejament, tot i que l’operació es podria acabar relacionant amb la revisió general del POUM de Mataró.
- Per tant, encara falta molt per veure excavadores treballant en el projecte definitiu. Primer caldrà decidir què vol fer la ciutat amb un espai que durant anys ha tingut un únic nom propi: El Corte Inglés.
La fàbrica serà el primer que es veurà
Hi ha, però, una actuació que sí que va per davant i que probablement serà la primera transformació visible del solar: la reconstrucció de la nau de Can Fàbregas i de Caralt. Bote ha separat aquesta qüestió de la recompra i del futur desenvolupament urbanístic. Són carpetes relacionades, però diferents. La reconstrucció no depèn del projecte que un dia ocupi el conjunt de l’illa, sinó d’un mandat judicial que obliga l’Ajuntament a reposar la fàbrica catalogada al seu emplaçament original. La nau va ser desmuntada i trossejada per deixar lliure el terreny on s’havia d’aixecar el gran centre comercial. Les peces continuen guardades en un solar municipal i el consistori ja disposa d’estudis i d’un projecte de reconstrucció, tot i que ara caldrà actualitzar-lo. “Tenim voluntat de complir la sentència”, ha assegurat l’alcalde.
La nau reconstruïda haurà d’acollir usos d’equipament. Al seu voltant s’haurà de definir la resta de l’ordenació: zones verdes, activitat terciària, aparcament i els usos que finalment es considerin més adequats. És a dir, abans de veure el nou Can Fàbregas, Mataró veurà tornar l’antic. Pedra a pedra, peça a peça, allà mateix d’on no hauria hagut de marxar segons els tribunals.
Més a prop del final
Bote ha comparegut amb el to de qui sap que l’acord és important, però que l’afer encara té prou història acumulada per no donar res per fet. Ha agraït l’actitud d’El Corte Inglés, ha defensat la negociació i ha demanat que els grups actuïn amb responsabilitat. La recompra no explica encara què serà Can Fàbregas. Tampoc resol automàticament la reconstrucció de la nau ni transforma el solar d’un dia per l’altre. Però permet una cosa que durant molts anys semblava impossible: que la ciutat torni a controlar l’espai i pugui decidir-ne el futur. Can Fàbregas com a carpeta o com a culebrot encara no està tancat. Falten el Ple, els informes, el pagament i la signatura. Però, per primera vegada en molt de temps, el final del conflicte ja no sembla una promesa llunyana.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta