Capgròs
L’alcalde de Mataró i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), el socialista David Bote, va discrepar ahir dimecres de les tesis d’algunes veus municipalistes de JxCat que reclamaven més autonomia per decidir a qui empadronar amb l’objectiu de preservar els serveis públics.
En un esmorzar informatiu del New Economy Forum celebrat a Barcelona, Bote va remarcar que “amb canvis en el padró no es resoldran altres problemàtiques”, entre les quals va situar les vinculades amb la seguretat o la qualitat dels serveis municipals, segons declaracions recollides per EFE.
El president de l’FMC, que durant l'acte va centrar el seu discurs en àmbits com les infraestructures i la mobilitat, va reaccionar així a les manifestacions que la setmana passada havia fet l’alcalde de Vic, Albert Castells (JxCat), que reclamava que els ajuntaments poguessin decidir a qui empadronen davant l’arribada de persones sense permís de treball que, segons ell, haurien “col·lapsat” els serveis municipals. Sobre aquesta proposta, Bote va deixar clar que “a priori no hi estic d’acord” i va subratllar que “el padró és una eina de control” imprescindible per al funcionament dels ajuntaments. En canvi, Bote creu que cal apostar per "reforçar els serveis públics".
Municipalisme per frenar l’extrema dreta
L’acte —que va comptar amb la presència del president José Montilla, el conseller Ramon Espadaler, l’alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, i el president del grup parlamentari socialista, Ferran Pedret— va servir també perquè Bote exposés una defensa del municipalisme tant en la “transformació i dignificació de l’espai públic” com en la necessitat de “preservar el món local de les onades de polarització”. En aquest punt, va advertir de l’auge de l’extrema dreta i del risc que, en les eleccions municipals de 2027, aquest incrementés la seva presència als ajuntaments catalans.
Segons Bote, l’antídot passava per afrontar els reptes estructurals del territori, especialment els “desequilibris territorials i el despoblament”. Va lamentar que les desigualtats socials estiguessin generant “una segregació en base de renda amb salt de municipi”, amb localitats que concentraven les rendes més altes i d’altres que acumulaven la població amb menys recursos i pressupostos molt tensionats per la despesa social. “Això posa en perill l’esquelet de la xarxa de ciutats que aguanta el país”, va afirmar.
Per tot plegat, el president de l’FMC va reclamar la necessitat de revisar l’actual sistema de finançament local i avançar cap a “una millor distribució” que permetés als municipis afrontar amb garanties els reptes demogràfics i socials actuals.
Comentaris