Capgròs
Albo S.A. va ser un taller mecànic de Mataró dedicat a la construcció de maquinaria tèxtil, així com també un gran referent per als altres tallers de la ciutat, que estava situat al número 59 del carrer de Sant Agustí.
Les màquines construïdes per l'empresa Albo S.A. van aconseguir fer la gran evolució de la indústria del tèxtil local, estatal i també internacional, al mateix temps que va generar molta riquesa a Mataró. Tenia una plantilla de 150 empleats i molts tallers mecànics de la ciutat treballaven per a aquesta empresa. De fet, en alguns casos el seu treball era exclusiu per a Albo S.A.
Els departaments i seccions de l'empresa eren els següents:
- Direcció: Director General - Cap Taller
- Administració: Comptabilitat - Administració Personal - Compres
- Comercial: Direcció vendes nacional - Direcció vendes export
- Oficines taller: Oficina Projectes - Oficina Tècnica - Oficina Producció
- Seccions taller: Torns - Freses - Ajustatge - Muntura - Afinatge - Soldadura - Pintura - Electricitat - Tractaments tèrmics
- Control qualitat: Verificació i comprovació qualitats
- Magatzems: Ferro i acers - peces acabades i recanvis - Electricitat - Eines i utillatges
Molts mecànics i tècnics de la ciutat de Mataró, de les generacions dels anys 50 i 60, vam treballar a Albo S.A. Els professionals que treballaven en aquesta empresa tenien unes inquietuds i els seus coneixements estaven destinats sempre a aconseguir que la seva maquinària tingues més prestacions, més qualitat, més producció i més tecnologia, vers les altres màquines existents en el mercat. Vam aconseguir que les màquines construïdes en els tallers d'Albo S.A. fossin reconegudes mundialment, i moltes unitats van ser exportades a països punters de la indústria del tèxtil, com ara Gran Bretanya, Estats Units, França, Taiwan, Itàlia o Japó.
El procediment més normal en el disseny i construcció de les màquines era el següent: inicialment, es partia d'una idea concreta d'algun tècnic de l'empresa (moltes d'aquestes idees foren originals del Sr. Jordi Rectoret, gerent d'Albo S.A.). Una vegada que la idea era madura, aquesta es posava en coneixement dels tècnics, que començaven a elaborar petits croquis. Llavors, una vegada es creia que existien possibilitats de fer la construcció i també la seva comercialització, es començaven a dibuixar els primers plànols. Després, aquests es modificaven fins a millorar el seu disseny, per tal que els mecanismes fossin més simplificats i automàtics, per aconseguir més producció i de qualitat. Quan es tenien el primers plànols, totalment dissenyats i comprovats, es començaven a fer les primeres peces per poder muntar el primer prototip de la màquina. Cal tenir en compte que fins arribar a posar en marxa el primer prototip, passaven un mínim d'uns 9 a 12 mesos. Muntada la primera màquina prototip, s'havien de fer proves, modificacions i correccions. També s'havia de tenir en funcionament durant moltes hores, inclosos els dies de festa i els caps de setmana, per tenir totalment comprovat i verificat amb tota certesa que tots els mecanismes funcionaven correctament i que la resistència i qualitat dels materials empleats en la fabricació de les peces fos l'òptima i apropiada. Totalment provada la màquina, s'havia d'afinar per poder treure les primeres mostres de teixits.
El cost de la construcció del primer prototip era molt elevat i representava una gran inversió per a l'empresa. A més del cost del seu disseny, s'havien fer matrius, motlles per a les foneries, utillatge per als torns i les freses, i també s'havien de comprar els ferros i acers per mecanitzar les primeres peces. Una vegada fetes les proves al primer prototip i amb les primeres mostres del teixit, es començaven a fer gestions comercials: primer es feia la presentació de la nova màquina als fabricants locals, s'editaven els catàlegs, i després es mostrava i presentava a la Fira Metal·lúrgica de Barcelona.
Quan es tenien les primeres comandes, es començava la programació per a la construcció en sèrie de vàries màquines, en què totes les peces tenien el seu propi codi d'identificació. S'havien de fer comandes als proveïdors: ferros, foneries, acers, rodaments, cargols, molles, motors, agulles i accessoris, que es necessitaven segons la programació per a la fabricació de la remesa.
Pel que fa al procés de mecanització de les peces, al magatzem del ferro i l'acer es tallaven les barres d'aquests metalls en trossos a la mida de la peça que s'havia de mecanitzar, d'acord amb els plànols. A continuació, es portaven a mecanitzar aquests trossos a les seccions corresponents: torns, freses, ajustatge, i si era necessari, a rectificar i al tractament tèrmic. Una vegada la peça estava totalment acabada, passava a la secció de verificació i comprovació, ja que no podia existir cap error en la qualitat ni la resistència dels materials ni tampoc toleràncies de les seves mides. Llavors, quan estava totalment acabada es feia l'entrada a l'estoc al magatzem, per finalitzar a la secció de muntatge.
Tot el procés de fabricació de peces estava controlat per un planning per part de l'oficina de producció. Quan es començaven a muntar les màquines no podia falta cap peça, i si alguna cosa fallava representava que la producció de la sèrie estava afectada i tot el procés quedada endarrerit, fins a poder arribar a aconseguir la peça que havia provocat la incidència.
Quan es disposava del muntatge, amb tots el mecanismes provats, les màquines passaven a la secció d'afinatge. Allà, els tècnics especialistes aconseguien que les bobines de fil es convertissin en teixit de punt, mitjons i mitges de gran qualitat.
Pel que fa a les màquines construïdes per Albo S.A., hi havia les tricotoses rectilínies per a la fabricació de tires (auxiliars per a la confecció), les màquines per a la fabricació de mitges i mitjons, les màquines per a la fabricació de puntes, i les màquines de gran diàmetre per a diferents teixits i tipus de punt.
El model de màquina de què es van fer moltes unitats, que va suposar un important avenç i canvi a la fabricació de mitges de senyora, va ser el model KR-8, que en menys de 60 segons tenia una mitja teixida, quan abans es trigava al voltant de deu minuts. A més, la mitja sortia totalment acabada en la puntera tancada, sense necessitat d'haver de remallar la puntera. Els fabricants de mitges nacionals van canviar les seves màquines per aquest nou model, per poder ser més competitius al mercat, reduint els costos de fabricació. Moltes unitats del model KR-8 es van exportar a diferents països com ara a Gran Bretanya, Japó, Itàlia, França o Xipre, entre d'altres.
L'octubre de 1975, l'empresa Albo S.A. va desaparèixer degut a la gran crisi del sector, i que també van patir la resta d'empreses metal·lúrgiques. La desaparició de les empreses de construcció de maquinària per a gènere de punt de la ciutat de Mataró va ser deguda, en part, a la sortida al mercat de nous models de màquines amb controladors electrònics, construïdes per grans empreses d'Alemanya i Itàlia. Els tallers de construcció de maquinària locals no podien competir amb aquestes grans empreses, ja que degut a la construcció dels tallers de Mataró, el muntatge era encaminat en remeses de poca quantitat de màquines.
Les màquines controlades electrònicament no necessitaven els mecanismes, ni tampoc existia el desgast de les peces mecàniques, aconseguint així més velocitat i augment considerable de producció i qualitat. Tot plegat, va fer que la mecànica quedés totalment obsoleta. L'electrònica també va suposar un abaratiment del cost de la màquina, ja que es necessitava menys manteniment i els canvis de tipus de producte o mostra eren molt més ràpids i simplificats. Els tallers mecànics de tota la vida no es van poder transformar substituint la seva mecànica per l'electrònica.
Comentaris