Capgròs
El desallotjament de l’assentament il·legal de les Cinc Sènies, iniciat dilluns amb un desplegament de més de 300 efectius policials, ha revelat una dada que ha cridat l’atenció: 85 persones hi constaven empadronades i 44 més estaven en tràmit de ser-ho, a més d’altres residents sense censar. Tot plegat, malgrat que es tracta d’un recinte aixecat en sòl agrícola protegit i sense cap contracte legal.
Preguntat sobre com és possible, l’alcalde de Mataró, David Bote, ho ha justificat en base a la legislació: “La llei del padró funciona al marge de molts d’aquests elements. El padró és una eina de control que té l’Administració. Imagineu-vos que hi hagués algun tipus d’element sanitari, és convenient saber les persones que hi viuen en el conjunt d’una ciutat”, ha explicat.
Segons l’alcalde, negar l’empadronament hauria estat contrari a la llei: “Si els funcionaris no els haguessin empadronat, estarien prevaricant”.
Bote en declaracions a la zona on es duu a terme el desnonament
Què diu la llei del padró
Tal com recull la Generalitat, el padró municipal és el registre de totes les persones que viuen en un municipi, i empadronar-se és tant un dret com una obligació, sigui quina sigui la nacionalitat o la situació administrativa.
La inscripció atorga la condició de veí o veïna, permet accedir a serveis bàsics com la salut, l’educació o els serveis socials, i determina el temps de permanència a l’Estat. A més, la legislació estableix que els ajuntaments tenen l’obligació d’acceptar les sol·licituds d’empadronament: si en un termini de tres mesos no responen, la petició s’entén estimada.
Desplegament policial a l'assentament irregular de les Cinc Sènies de Mataró. Foto: Ajuntament
Un debat obert: les traves a l’empadronament
Tot i que la norma és clara, diversos municipis de Catalunya han estat acusats de posar traves a l’empadronament, especialment en casos d’infrahabitatge, ocupacions o persones en situació administrativa irregular. Aquestes pràctiques limiten l’accés als serveis bàsics i generen desigualtats territorials.
Davant d’això, aquest maig s’ha impulsat el Pacte pel Padró a Catalunya, un manifest de la Xarxa d’Entitats del Padró al qual ja s’han adherit 86 entitats i organitzacions del tercer sector, sindicats i col·legis professionals. El text reclama un compromís polític ampli que garanteixi el dret universal a l’empadronament i eviti l’arbitrarietat municipal.
El manifest denuncia que les traves al padró alimenten l’exclusió residencial i la criminalització de la pobresa, i reivindica que “empadronar els veïns i veïnes d’un municipi és construir ciutats i pobles segurs, cohesionats i saludables”.
Oficines municipals on fer tràmits com ara l'empadronament
El cas de les Cinc Sènies
En aquest context, el cas de Mataró exemplifica la complexitat del padró: tot i tractar-se d’un assentament irregular, les persones que hi vivien tenien dret i obligació d’empadronar-se. L’Ajuntament ho va fer, per motius legals i també per disposar d’una radiografia real de la població a qui cal oferir serveis socials.
Ara, després del desallotjament, la majoria de famílies es troben en una situació d’incertesa i només disposen, de moment, d’un recurs temporal de tres nits en hostals. Mentrestant, la Fiscalia i els Mossos mantenen oberta una investigació contra els gestors de l’assentament per delictes urbanístics, mediambientals i econòmics.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris