De Casanova de l'Obac a la font de la Portella

Aquesta ruta és un recorregut a través de la història dels Ubach, una família que es va instal·lar a l'Edat Mitja a la serra que ara forma part del Parc natural Sant Llorenç del Munt i l'Obac i que va prosperar en aquesta terra amb el cultiu de les vinyes. L'itinerari ens permet veure els indrets on van viure les diferents generacions d'aquesta família amb el pas del temps i com van evolucionar fins que la plaga de la fil·loxera va enfonsar la seva activitat vinícola. Més enllà del seu vessant històric, l'excursió ens porta per un paratge de gran bellesa i ple de tranquil·litat en una sortida curta, que es pot fer en un matí, i apta per a tothom, fins i tot per als discapacitats, ja que el camí està parcialment adaptat.

Trobem la Casanova de l'Obac en el quilòmetre 10 de la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Rellinars. L'edifici, actual centre cultural del parc, és la mostra de l'esplendor de la nissaga Ubach en aquestes terres durant el segle XVIII, quan la seva activitat vinícola era pròspera. També va ser l'últim mas ocupat per aquesta família, abans de caure en crisi per la plaga de la fil·loxera que va acabar amb les vinyes a finals del segle XIX.

Si seguim l'itinerari marcat amb fites verdes i senyals roses arribarem fins a la casa on vivia la família Ubach abans de construir-se la Casanova: la casa vella de l'Obac, que va ser el mas on els Ubach es van instal·lar en aquest paratge i on van anar progressant econòmicament fins que les tropes napoleòniques, i més tard les carlines, cremessin el mas. Molt a prop del la casa vella podem veure el pou de glaç que els Ubach van construir en aquest indret i que també els va permetre fer bon negoci, venent glaç a l'estiu per a fins medicinals i per refrescar les begudes dels burgesos.

Des del pou de glaç, agafem el camí empedrat que puja a mà dreta i que ens porta fins a un camí estret. L'agafem a mà esquerra i el seguirem fins arribar a la font de la Portella, una mostra de les moltes surgències d'aigua que hi ha al parc natural i que brollen de les escletxes de les roques de la muntanya. L'entorn de la font, situat enmig d'un bosc d'altes alzines, és ideal per aturar-se i descansar. En aquest indret hi ha com un micro-clima que fa que a l'hivern les temperatures siguin suaus i, a l'estiu, fresques. Aquest és el final del nostre recorregut. Per tornar a casa haurem de seguir el mateix camí per on hem arribat fins aquí.