L'editorial Jande, nascuda a Mataró, flamant Premi Nacional de Cultura

 

• Els Premis Nacionals de Cultura van ser instituïts per la Generalitat republicana l'any 1932 i recuperats amb el restabliment de la democràcia.
• Des del 2009 els concedeix el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).
• Distingeixen persones, entitats i institucions que han fet una contribució especialment rellevant a la cultura catalana, valorant-ne la trajectòria, l'excel·lència, la innovació i la projecció.
• Són, per tant, els guardons de referència del sector cultural català i reconeixen creadors i projectes de totes les disciplines artístiques i culturals.

• Al seu palmarès hi ha dues mataronines de pes, la cuinera Carme Ruscalleda (2019), nascuda a Sant Pol de Mar, reconeguda per la seva aportació a la cultura gastronòmica catalana i l'argentonina Alba Sarraute (2023), nascuda a Argentona i formada a l'Aula de Teatre de Mataró, premiada per la seva trajectòria en el circ i les arts escèniques.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Contracultural (@contraculturalmag)

L'editorial amb missió i visió pròpia

• I tot plegat té una connexió directa amb Mataró, ciutat de Diana Rahmouni i un dels punts del triangle que, juntament amb Barcelona i Vic, va veure néixer aquesta cooperativa editorial.
• La seva trajectòria també és una bona notícia per a la cultura mataronina: demostra que des del territori es poden impulsar projectes que intervenen en els grans debats culturals del país.

D'una absència personal a un projecte editorial

L'origen de Jande no es pot deslligar de les biografies de les dues fundadores. Diana Rahmouni, filla de pare sirià i mare catalana, va créixer amb la sensació que la literatura àrab era un univers al qual li costava accedir. Aissata M’ballo, filla de pares senegalesos, ha explicat que no es va sentir representada a la coberta d'un llibre de ficció fins als 23 anys. Dues experiències diferents que acabaven conduint a una mateixa pregunta: com podia ser que un país amb una realitat social tan diversa continués oferint un aparador literari on moltes d'aquestes identitats gairebé no apareixien? Les dues editores, formades en l'àmbit de les humanitats i l'edició, van decidir convertir aquella mancança en una proposta professional. El nom escollit tampoc és casual. Jaŋde és una paraula del fula o pulaar, llengua parlada a diversos països de l'Àfrica occidental, que significa tant lectura com ensenyança. Tota una declaració de principis. La seva aposta, però, no consisteix simplement a publicar persones d'origen migrant pel fet de ser-ho. Des del primer moment han insistit en una distinció fonamental: no volen que els escriptors racialitzats hagin de parlar necessàriament de migració, discriminació o identitat. Reivindiquen el dret a escriure novel·la romàntica, fantasia, poesia, assaig o qualsevol altre gènere sense que l'origen de l'autor es converteixi en una etiqueta que ho condicioni tot.

Els primers llibres: de les mares migrants al feminisme africà

El 28 de gener del 2025 Jande publicava Mares Migrants, de Fàtima Saheb, una primera obra que ja condensava bona part del sentit del projecte. El poemari, escrit en català i publicat també en castellà, és un homenatge a les dones que van migrar i a tot allò que van haver de deixar enrere. Una aproximació íntima als vincles familiars, a la memòria i al llegat que una generació transmet a la següent. El llibre, amb pròleg de Desirée Bela-Lobedde, va donar a conèixer en format editorial una autora que ja tenia experiència en recitals i activisme cultural. Era una manera de demostrar que hi havia talent i relats propers que mereixien trobar nous lectors.

Un mes després arribava una altra decisió significativa: la publicació en català d'Una carta molt llarga, de Mariama Bâ, traduïda per Imma Falcó. Aquesta novel·la de l'escriptora senegalesa, publicada originalment el 1979, és un clàssic de la literatura africana contemporània i del pensament feminista. A través de la carta d'una dona que reflexiona sobre el seu matrimoni, la poligàmia i la seva condició femenina, Bâ ofereix un retrat de les tensions socials del Senegal posterior a la independència. La tria tenia un valor que anava més enllà de recuperar un títol. Jande incorporava al circuit literari en català una obra de referència internacional que permetia ampliar el mapa de clàssics a disposició dels lectors. No es tractava només de descobrir veus noves, sinó també de qüestionar quines obres considerem imprescindibles.

El salt de qualitat: Sheena Patel i Zadie Smith

Un dels primers salts de projecció de Jande va arribar amb Soc fan, de Sheena Patel, publicat el juny del 2025 en traducció d'Elena Ordeig. La novel·la de l'escriptora britànica, una de les revelacions literàries del Regne Unit, aborda les obsessions contemporànies, les relacions tòxiques, el privilegi de classe i les xarxes socials amb una veu provocadora i incòmoda. Era un llibre que ajudava a desmuntar qualsevol idea preconcebuda sobre el catàleg de Jande. La literatura d'autores racialitzades no havia de ser necessàriament testimonial ni havia de girar sempre al voltant de la migració. Podia ser una novel·la ferotge sobre el desig, l'ambició i les contradiccions de la societat digital.

Però, si hi ha una fita que simbolitza el creixement de l'editorial, és l'arribada de Zadie Smith al seu catàleg. La publicació d'El frau, el desembre del 2025, va representar un pas important per a un segell que encara no havia complert el primer aniversari. Smith és una de les grans veus de la literatura britànica contemporània, coneguda per obres com Dents blanques o Sobre la bellesa. Amb El frau, una novel·la històrica sobre l'Anglaterra victoriana, el colonialisme, les classes socials i la construcció de la veritat, Jande demostrava la seva capacitat d'incorporar al català literatura internacional de primera línia. La traducció va anar a càrrec de la mataronina Marta Pera Cucurell, una altra connexió local especialment rellevant. El llibre, de més de 500 pàgines, va tenir ressò en la crítica literària catalana, amb ressenyes en mitjans com l'ARA o el suplement Quadern d'El País.

Que una editorial tan jove pogués incorporar una autora de la dimensió de Smith al seu catàleg constituïa una fita notable. I, alhora, reforçava la idea que una editorial amb vocació social pot competir també en exigència literària i qualitat editorial.

Palestina, poesia i noves veus de la literatura catalana

El primer any de Jande també va servir per demostrar que el seu projecte no depenia exclusivament de les traduccions de grans noms internacionals. El 2025 va publicar Què en diré del dia d'avui, de Youssef El Maimouni, una de les veus de la narrativa catalana contemporània que ha fet de les identitats múltiples i de les contradiccions socials matèria literària. L'aposta per autors que escriuen des d'aquí, i que formen part de la realitat cultural catalana actual, és una de les particularitats que donen sentit al projecte. No es tracta únicament de portar literatura d'altres geografies al català, sinó de reconèixer que la literatura catalana també s'escriu des d'experiències familiars, culturals i personals molt diferents.

Un altre dels títols destacats va ser Collage per passar el diumenge, de la poeta palestina Enas Sultan, publicat el novembre del 2025 en una edició bilingüe en àrab i català, traduïda per Margarida Castells. L'autora, originària de Gaza i distingida amb el premi Roissy-en-Brie del PEN Català, hi construeix una poesia íntima sobre l'amor, la llibertat, la família i les inquietuds d'una dona jove.

És una obra especialment representativa de la filosofia de Jande. En un context en què la literatura palestina sovint és llegida exclusivament a través de la guerra, Sultan reivindica també el dret a parlar de la vida quotidiana, dels sentiments i de tot allò que configura una existència humana més enllà del conflicte.

El 2026, de l'aposta inicial a la consolidació

Si el 2025 va ser l'any de presentar-se al món, el 2026 està sent el de demostrar que Jande té recorregut, ambició i capacitat per mantenir un catàleg exigent. Les novetats publicades aquests darrers mesos confirmen una línia editorial cada vegada més definida, que combina ficció, poesia, assaig i pensament crític. A l'abril va arribar La massa vociferant, de Quinny Martínez Hernández, periodista, escriptora afrocolombiana i impulsora de projectes vinculats a la literatura migrant. Publicada en català i castellà, és una obra híbrida que barreja autobiografia, reflexió política i creació literària per abordar la identitat, el feminisme descolonial, les llengües i la memòria. Un llibre que reivindica l'escriptura com a forma d'afirmació personal i col·lectiva.

Al juny, Jande va publicar La frontera de l'atzar, del periodista i investigador Youssef M. Ouled, també en doble edició catalana i castellana. El llibre parteix de l'experiència dels controls policials basats en l'aparença física per analitzar el racisme institucional i les discriminacions que persisteixen a la societat espanyola. La seva publicació va situar l'editorial en un debat especialment actual, també pel treball de l'autor sobre els biaixos racials de la intel·ligència artificial. El setembre ha portat dues novetats especialment significatives. D'una banda, Una independència, de Jeffrey Abé Pans, una novel·la que recupera el procés d'independència de Guinea Equatorial del 1968 i les contradiccions de la descolonització espanyola. Un exercici de memòria històrica que connecta directament amb un passat colonial que continua tenint una presència limitada en bona part de la narrativa i el debat públic espanyols.

De l'altra, Jande ha tornat a publicar Zadie Smith amb Morts i vius, un volum d'assajos i reflexions de l'escriptora britànica, traduït al català per Elena Ordeig. Smith hi reflexiona sobre l'art, la literatura, les xarxes socials, la identitat i el món contemporani, amb referències a figures com Toni Morrison, James Baldwin o Emily Dickinson. Tenir dos títols de Zadie Smith al catàleg abans de complir els dos anys és probablement una de les millors cartes de presentació de l'editorial. Però encara és més interessant que convisquin amb obres com les de Jeffrey Abé Pans o Quinny Martínez. Aquesta combinació permet entendre què vol ser Jande: no un segell especialitzat en una única temàtica, sinó una editorial capaç de construir ponts entre literatures i experiències que sovint circulen per espais separats.

Fer-se un lloc al món editorial català sense perdre la personalitat

Una de les qüestions més interessants de la trajectòria de Jande és que ha aconseguit definir una identitat reconeixible en un mercat editorial tan competitiu com el català. Ho ha fet sense renunciar a una aposta política i cultural clara, però també sense oblidar que els llibres han de funcionar, abans de res, com a literatura. La recepció dels primers títols, les reimpressions que les editores ja destacaven quan van fer balanç del primer aniversari i l'atenció de la crítica i dels mitjans especialitzats assenyalen què el projecte ha començat a trobar un públic propi. Jande no només vol publicar llibres: vol crear una comunitat lectora que reconegui el valor del catàleg i confiï en les seves propostes.

La mateixa organització de les col·leccions ajuda a entendre l'ambició del projecte. Taali, una paraula que en fula remet als contes, acull narrativa i poesia. Nazra, que significa mirada en sirià, agrupa els títols de no-ficció i pensament crític. I Cittàgazze, nom extret de l'univers literari de Philip Pullman, està concebuda per a la fantasia, la ciència-ficció i altres gèneres especulatius. És una estructura que expressa voluntat de continuïtat i també de creixement. Jande no es planteja quedar limitada a la literatura testimonial o a l'assaig social. Vol participar de tots els gèneres, ampliar els referents i normalitzar la presència d'autors diversos en qualsevol prestatgeria.

La seva condició de cooperativa també forma part d'aquesta identitat. El projecte aposta per la impressió de proximitat, la sostenibilitat i l'acompanyament als autors, en un sector que sovint funciona sota una enorme pressió per multiplicar novetats. Les editores han defensat des del començament un ritme d'entre sis i vuit llibres anuals, que els permeti cuidar la selecció, l'edició, les traduccions i la promoció de cada obra.

Una història mataronina que interpel·la tot el país

Per a Mataró, la trajectòria de Jande té un interès que va més enllà del fet que una de les seves impulsores sigui de la ciutat. Diana Rahmouni representa una generació de persones de la cultura que han crescut en una Catalunya diversa i que ara reclamen que aquesta realitat es reflecteixi plenament en la producció cultural del país. És una qüestió que també interpel·la directament una ciutat com Mataró, marcada des de fa dècades per l'arribada de població de procedències molt diverses. La realitat dels seus barris, de les seves escoles i de les seves famílies fa temps que és més plural que molts dels imaginaris amb què encara s'explica el país. Projectes com Jande contribueixen a reduir aquesta distància, no només parlant de diversitat, sinó incorporant-la a la producció literària i cultural en català. I aquí hi ha probablement una de les aportacions més valuoses de l'editorial. Jande no contraposa la llengua catalana a la diversitat cultural, sinó que entén aquesta diversitat com una oportunitat per enriquir-la. Traduir Mariama Bâ, publicar una poeta palestina en àrab i català o incorporar Zadie Smith al mercat literari català són maneres diferents de fer créixer la llengua i eixamplar el seu univers de referències.

Fer tota aquesta tasca en un context com l'actual, s'ha de recalcar, té el doble de mèrit. Suposa el doble d'esforç. Comporta el doble de pòsit. 

Quan van celebrar el primer aniversari, Rahmouni i M’ballo explicaven a Capgròs que el repte principal era mantenir la viabilitat del projecte en un sector marcat per la sobreproducció i la velocitat. Aquest repte continua plenament vigent però alhora -les coses són com són- amanit per un reconeixement de la importància i el prestigi de tot un Premi Nacional de Cultura. L'èxit és incontestable. 

El 9 d'octubre del 2026 és una fita. Per Jande, pel sector editorial, pel sector cooperatiu. I també per Mataró. Una ciutat acostumada a veure com la seva diversitat es manifesta al carrer, a vegades és perseguida i blasmada pels feixismes i i que, gràcies a iniciatives com aquesta, es pot veure reflectida a les prestatgeries de les llibreries, cada cop a més col·leccions de més cases i -ja per sempre- al palmarès del Premi Nacional de Cultura de Catalunya. 

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta