“Els dibuixos del mur del cartell de Les Santes els va fer el meu fill”

El cartell de Les Santes 2025 té, com sempre, molts nivells de lectura. Per això més enllà del que sembli i del que n’opini el personal, sempre és bo de preguntar a l’artista què ha volgut plasmar en la proposta. Ana García Pérez ha atès a Capgròs just acabada la presentació del seu cartell. Ja en la presentació, tant la regidora com ella mateixa han explicat que no va acceptar l’encàrrec de bones a primeres i que va necessitar dies de rumiar-ho abans de donar el sí. L’autora descriu com va entomar l’envergadura de l’encàrrec i ens explica alguns dels detalls que la seva estampa nocturna recull.

Una de les moltes curiositats del cartell és que el mur que hi apareix, de Can Marfà però al cantó del ‘carrer de les Rates’ -oficialment, ‘de Jordi Joan’- ja no existeix idènticament en l’actualitat perquè va ser enderrocat en part per a instal·lar els mòduls prefabricats del casal d’avis provisional de l’Havana. En aquest mur que coneix i aquesta perspectiva hi ha plantejat tot un relat de Les Santes amb una ajuda clau, inestimable i personal: la del seu propi fill.

Com va ser el procés personal pel qual dubtes d’acceptar l’encàrrec del cartell?

Té molt a veure amb la meva inseguretat i en saber que aquest és un encàrrec molt important per a tota la ciutat. Jo no sabia si podia estar a l’alçada. El requisit que et posen és que sigui un cartell d’autor que hi aparegui l’essència de Les Santes a partir de la teva essència com artista i jo dubtava de si podia portar el meu estil, la meva obra al cartell. No em volia trair ni fer una proposta només per la gràcia d’acceptar i que m’acabés resultat ridícula. Tenia aquesta llosa a sobre del dubte però després de parlar-ne amb la meva parella, que també és pintor, ell em va aportar una visió de fora i coratjosa per poder-lo fer. 

I llavors què passa?

Vaig tenir una inspiració molt clara. Volia buscar un mur que em servís de llenç per poder-hi aportar tota aquesta història de graffitis que sempre és present a la meva obra personal. De seguida vaig tenir clar que havia de ser Can Marfà perquè té molta història al darrere. És un carrer per on passo sovint i me’l miro i de fet el mur que apareix al cartell ara ja no existeix però no fa pas gaire hi era. Era el mur frontal des del Camí Ral on s’hi veien les filadores, les treballadores del tèxtil. M’agradava molt aquest mur i de cop vaig tenir clar que havia de ser el protagonista del cartell.

Com surten els dibuixos que apareixen al mur?

Els dibuixos que es veuen al mur els ha fet el meu fill. Jo l’he engrescat a fer-los sense poder-li explicar per què eren. Té 6 anys i no hagués guardat el secret com pertoca. Volia que m’ajudés amb els graffitis del cartell. Ell és un gran dibuixant de gegants des de ben petit i per això hem reproduït l’imaginari de la festa amb les figures i algun gegant més.

Per què escolliu en Terenci (de l’institut Thos i Codina) i en Mart el Guepard de l’escola Marta Mata?

En Terenci és gegant però alhora representa un home que va ser molt culte. Poeta, escriptor, filòsof, jurista. Crec que és una figura que reuneix molts àmbits de la cultura que a mi m’agraden molt i una mica per casualitat va aparèixer en Terenci però ho trobo adient: havia de ser ell. I en Mart el Guepard és el gegant de l’escola del meu fill, és una figura que ens estimem molt i amb ell també incloc l’escola pública, que hi crec molt i s’ha de defensar.

Com arribes a aquest ‘Les Santes’ com de llums de neó, tan cridaner?

Quan vaig visualitzar la composició del cartell de seguida vaig pensar amb el d’en Moha (el cartell de Les Santes 2024, el mural de Mohamed L’Ghacham) i vaig pensar que a algú li podia recordar el seu cartell per estructura d’obra. Em vaig plantejar què fer amb el cel, si posar-hi la tipografia, com hi jugaria, com posaria el nom de Les Santes. Amb només un any de diferència me n’havia de diferenciar, que no fossin mimètics a nivell de composició. I li vaig donar unes voltes. En la meva obra sempre hi ha un punt lluminós, una farola o un punt brillant i se’m va acudir el neó. Ho considero un encert, li dóna molt de caràcter.

I les dues ombres dels Gegants a la calzada, què volen simbolitzar?

Jo en aquest cartell volia parlar molt del silenci de Les Santes. Del silenci de l’abans, del silenci del després. Can Marfà és l’espai d’on surten les figures però no amb xivarri i música. Hi ha un silenci previ i un silenci final. La gent pot interpretar lliurement quin és el moment del cartell, no representa una fase concreta. L’escena pot ser l’abans o el després. Pot ser el que hem viscut i o el que està per venir. Que cadascú l’opini.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta