Capgròs
El futur traçat del Tren Orbital al seu pas per Mataró encara és, literalment, un dibuix sobre el mapa. Però un dibuix que, lluny d’aclarir dubtes, ha obert una nova capa d’interrogants després de la publicació de diferents versions del recorregut en pocs dies i amb diferències significatives en punts clau del traçat.
El resultat és un cert embolic de mapes que afecta directament elements sensibles del projecte a la ciutat: el nombre d’estacions previstes, la continuïtat o desaparició del ramal del Pla d’en Boet, i fins i tot la presència o no d’una estació anomenada Mataró Oest.
Un mateix projecte, diversos dibuixos
El projecte del Tren Orbital continua en fase molt embrionària i amb un nivell de definició baix. Això es tradueix en plànols esquemàtics que, tot i coincidir en la idea general de connectar corredors metropolitans sense passar per Barcelona, presenten divergències quan s’analitza el detall urbà.
En el cas de Mataró, les diferències són especialment visibles entre el mapa presentat en l’acord de pressupostos i el que posteriorment va difondre el president de la Generalitat, Salvador Illa, a les xarxes socials. En una versió, el traçat elimina el ramal cap al Pla d’en Boet i no contempla cap estació en aquest àmbit. En l’altra, reapareix una parada sota el nom de Mataró Oest, generant confusió sobre si aquest punt es manté o no en la planificació inicial.
Tres estacions… o potser quatre?
Un altre dels punts que no acaba d’estar tancat és el nombre d’estacions noves a la ciutat. El dibuix inicial apuntava a tres noves estacions soterrades, a banda de l’actual estació del front marítim.
Aquest esquema situaria les noves estacions aproximadament a:
- Rocafonda (zona Rocafonda–El Palau)
- Entorn del Parc Central
- i Cerdanyola
Tanmateix, la presència o desaparició de l’estació associada a Pla d'en Boet —vinculada en versions anteriors al sector del TecnoCampus— fa que el recompte pugui variar entre tres o quatre noves parades, segons quin plànol s’analitzi.
Traçat publicat pel president de la Generalitat a Instagram
El dubte del ramal que entra a la ciutat
Una de les incògnites principals és la continuïtat del ramal ferroviari que, en el projecte original, havia de penetrar cap al centre urbà seguint l’eix de l’avinguda Lluís Companys i la ronda O’Donnell. Aquest traçat, que en versions antigues permetia una major capil·laritat ferroviària dins la ciutat, desapareix en alguns esquemes recents.
En canvi, altres plànols mantenen la bifurcació cap a l’interior de la ciutat, reforçant la idea d’una xarxa amb més penetració urbana. Aquesta alternança de criteris ha alimentat la sensació d’un projecte encara obert a reinterpretacions.
🚆 La Línia Orbital Ferroviària és un projecte de nova infraestructura ferroviària que connectarà els principals corredors metropolitans sense passar per de Barcelona.
— Generalitat de Catalunya (@gencat) May 18, 2026
🚅 Tindrà 120 km de longitud, 68 dels quals de nova construcció i 40 estacions.
👉 https://t.co/JJgRE6qqmi pic.twitter.com/UXMTpkswWC
La resposta de la Generalitat: “És el mateix mapa”
Davant la consulta de Capgròs, el Departament de Territori ha assegurat que no hi ha contradicció entre les diferents versions del traçat. Segons la resposta oficial, “el mapa és en essència el mateix; en el cas del president, s’inclouen els ramals”.
Una explicació que, lluny de tancar el debat, deixa entreveure que les diferents representacions gràfiques responen més a nivells de detall o d’enfocament que no pas a canvis de criteri. Però sobre el terreny, la lectura no és tan clara.
Un projecte encara obert
Tot plegat reforça la idea que el Tren Orbital continua sent, avui, una infraestructura projectada més en el terreny conceptual que no pas en el tècnic. Les definicions urbanes, especialment a Mataró, queden pendents d’una concreció molt més detallada que encara no ha arribat.
I mentre els mapes es multipliquen i les versions es matisen, la sensació és que el traçat definitiu encara té un llarg recorregut abans de convertir-se en alguna cosa més que un dibuix sobre plànol.
Comentaris