El futur de la Llar Cabanellas de Mataró: habitatge assequible, zona verda i acció comunitària

La transformació de la històrica finca de la Llar Cabanellas de Mataró continua endavant, amb canvis i ajustos respecte al projecte anunciat a principis d’any. El conveni entre l’Ajuntament de Mataró i Càritas Diocesana de Barcelona continua vigent i la voluntat de convertir aquest espai emblemàtic en un conjunt d’habitatge assequible, serveis socials i espais comunitaris es manté intacta, però el procés urbanístic encara necessita alguns mesos més de tramitació.

Així ho explica Mercè Darnell, responsable de Projectes singulars i Qualitat de Càritas Barcelona, que detalla que la signatura pública i simbòlica del conveni prevista per al febrer passat es va suspendre perquè encara s’està treballant en la modificació del Pla Especial necessari per tirar endavant el projecte. Tal com recorda Darnell, aquest Pla Especial ja existia “des de fa molts anys” i ja preveia tant la preservació de l’edifici històric com la possibilitat d’edificar-hi nous volums.

Càritas, però, va plantejar el 2023 una modificació de la proposta inicial perquè el projecte final fos diferent de l’originari. Ara aquella proposta també s’ha hagut d’actualitzar. “Des de llavors han canviat elements a nivell legal, social i urbanístic, i estem fent modificacions perquè l’Ajuntament pugui estudiar una proposta actualitzada”, explica. Dit d’una altra manera, amb les coses de palau val més asseure’s; ja se sap que els tràmits urbanístics van per llarg i més en un projecte delicat i complex com aquest.

Què es vol fer exactament a la Llar Cabanellas?

La voluntat de l’entitat diocesana és mantenir el mateix esperit inicial respecte al que es va anunciar el projecte el mes de gener passat. El projecte de l’Ajuntament de Mataró i Càritas Barcelona preveu transformar la finca, de més de 14.000 metres quadrats al centre de Mataró, en un complex d’usos socials, residencials i comunitaris. La proposta afecta l’edifici històric, la casa del guarda i la resta d’espais i jardins. La idea central és convertir la Llar Cabanellas en un espai dedicat a l’habitatge dotacional, les cures, l’acció social i cultural i la vida comunitària, mantenint el valor patrimonial de l’immoble.

El projecte es divideix en diferents àmbits. A l’edifici principal s’hi traslladarà l’activitat social i sociolaboral de Càritas a Mataró, i també hi haurà espais d’atenció social i alguns allotjaments vinculats a programes concrets de l’entitat. La resta de la finca es destinarà principalment a residència de persones grans o amb discapacitat i habitatge dotacional, és a dir, allotjaments temporals i assequibles pensats per a col·lectius amb dificultats d’accés al mercat immobiliari de tot Mataró. Els perfils previstos inclouen persones grans, joves que no es poden emancipar, famílies amb fills, famílies monoparentals i persones amb discapacitat amb suport comunitari.

El projecte també reserva espais per a iniciatives vinculades a les cures i a possibles models residencials innovadors per a persones grans o amb discapacitat, sempre des d’una perspectiva pública o sense ànim de lucre. Un altre dels eixos destacats és l’obertura parcial dels jardins a la ciutadania, amb usos vinculats al lleure, la cultura i la convivència comunitària.

El primer àmbit que haurà d’avalar el consistori és la rehabilitació de l’edifici principal, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). “L’Ajuntament el primer que ha d’aprovar és la proposta de rehabilitació de l’edifici històric, on s’hi vol traslladar l’acció social de Càritas a Mataró”, afirma Darnell. En tractar-se d’un immoble patrimonial, la proposta haurà de passar pels organismes de patrimoni abans d’arribar al ple municipal.

Habitatge dotacional: què vol dir?

Un dels conceptes que més debat ha generat és el d’habitatge dotacional, la fórmula prevista per a una part de la finca. Darnell remarca que el solar està qualificat com a sòl d’equipament, cosa que impedeix aixecar-hi habitatge convencional. “En un sòl d’aquesta tipologia no pots fer habitatge normal ni habitatge protegit. El que pots impulsar és allotjament dotacional, que és un tipus d’habitatge temporal per a col·lectius determinats”, explica. Aquest model es planteja com a habitatge assequible per a persones amb ingressos però que no els són suficient per accedir a l’oferta del mercat lliure.

Els perfils previstos són diversos: persones grans que viuen en habitatges sense ascensor, joves amb dificultats per emancipar-se, famílies monoparentals o persones amb discapacitat que poden viure de manera autònoma. “Els perfils estan consensuats amb l’Ajuntament. Són persones que poden pagar, però no a preu de mercat”, resumeix Darnell. Si la demanda supera l’oferta, els criteris seran públics. “Sense trampa ni cartró”, subratlla.

Més enllà de l’habitatge, Càritas defensa que la finca ha de ser un espai obert. Una part dels jardins de la Llar Cabanellas tindrà ús públic durant el dia, amb tancament nocturn, en una lògica similar a la del Parc Central. “De nit estaria tancat, però de dia podria ser accessible per a tothom com a zona verda”, apunta. També es preveu mantenir activitats culturals ja presents a la finca: seguirà acollint l’Espai Familiar de Les Santes, així com altres activitats vinculades a l’Escola Municipal de Música o bé al circ i al teatre, sempre gratuïtes i sense ànim de lucre. “Entenem que la cultura ha d’arribar a tothom com una forma d’integració social i aquest és un espai idoni per fer-ho”, defensen des de Càritas.

La preocupació veïnal i el naixement d’una nova associació

La creació de la nova associació de veïns de la Llar Cabanellas va néixer arran de la sorpresa i la inquietud que va generar entre els residents del sector l’anunci del projecte impulsat per l’Ajuntament de Mataró i Càritas Diocesana de Barcelona per transformar la històrica finca en un espai amb habitatge dotacional, serveis socials i equipaments comunitaris. Segons explica la portaveu de l’entitat, Montse Guardiola, els veïns van tenir coneixement de la iniciativa “el dia que surt la notícia”, i assegura que fins aquell moment “no en sabíem absolutament de res, com a veïns”.

Guardiola relata que, a partir d’aquesta primera informació, diversos residents es van començar a coordinar i van decidir constituir-se com a associació veïnal per poder tenir representació. “Nosaltres mai ens havíem organitzat a nivell veïnal perquè no ho havíem necessitat”, afirma. Segons detalla, l’Ajuntament va canalitzar inicialment la informació a través d’entitats ja existents, fet que va contribuir a la sensació de manca de comunicació directa amb els afectats.

La portaveu explica que, després de demanar explicacions, es va convocar una reunió informativa fa aproximadament dos mesos. La previsió inicial era una trobada reduïda, però la convocatòria va acabar superant totes les expectatives. En total, hi van participar entre 30 i 40 persones, fet que interpreta com una mostra de la preocupació generada al barri. Durant aquella sessió, segons explica Guardiola, es va presentar el plantejament general del projecte: la rehabilitació de l’edifici principal, la nova seu de Càritas, espais comunitaris i un edifici previst de set plantes amb 49 habitatges dotacionals, així com la possibilitat d’una futura llar per a persones grans. Tot i això, l’associació considera que la trobada no va resoldre els principals dubtes. “El que volem és saber què s’hi farà concretament, qui hi vindrà i tot el que això comporta”, resumeix. També expressa la necessitat de conèixer quin impacte real tindrà el projecte en els serveis del barri, especialment davant la previsió d’un volum important d’habitatges.

Rumors i inquietud veïnal

Càritas reconeix que a l’entorn del projecte de la Llar Cabanellas han sorgit rumors de tota mena, vinculats sobretot als col·lectius que s’hi pensa acollir, i que s’està generant un “imaginari col·lectiu” que no respon a la realitat. “Hi ha gent que està dient que hi portarem les persones desallotjades de campaments il·legals com el de l’antic institut B9 de Badalona, persones que dormen al carrer, o dones víctimes de violència de gènere que necessiten protecció. Això no és així, nosaltres no ho hem dit en cap moment”, afirma. També deixa clar que la Llar Cabanellas no acollirà menors migrants no acompanyats: “És fals. No ho diu el conveni i no passarà”, assegura.

La responsable de Projectes singulars i Qualitat de Càritas Barcelona remarca igualment que no es preveuen perfils especialment vulnerables en un espai tan visible. “En un lloc com la Llar Cabanellas, que tothom coneix a la ciutat, no hi pots posar persones en situació de vulnerabilitat especial ja que necessiten protecció i anonimat”, explica. Darnell insisteix que la prioritat serà local. “Si hi ha cua, es donarà prioritat a la gent de Mataró”, afirma.

Darnell, a més, recorda que Càritas ja gestiona més de 300 pisos a la diòcesi, que abasta des de Cornellà de Llobregat fins a Caldes d’Estrac, i rebutja la idea que les persones a qui donen servei i acullen als seus espais es puguin moure pel territori com si res. “Les persones no són plantes que pots reubicar d’un test a un altre; tenen el seu arrelament, la seva vida feta als llocs”, diu. També reivindica l’origen del projecte: “El testament del senyor Cabanellas diu textualment que és per als ‘pobres de Mataró’, i això és el que farem”.

El veïnat expressa preocupació per la preservació dels espais verds. “El pulmó verd que representa aquest espai en el barri és important”, afirma Guardiola. Tot i que s’ha plantejat una obertura parcial dels jardins, dubta de la compatibilitat amb l’edificació prevista. “L’espai serà ridícul. El pulmó verd desapareix totalment”, lamenta. També critica la manca de participació prèvia. “El problema és que es fan les coses sense consultar-les”, afirma.

Evitar que la finca continuï abandonada

Per a Càritas, el risc és que el projecte quedi aturat. “Que no estigui 25 anys més tancada és molt important”, reivindica Darnell. L’entitat social defensa que la iniciativa ha de convertir la finca en un espai integrador i obert a la ciutat. “Cabanellas ha de ser un lloc obert, integrador i estimat per la ciutat”, resumeix. I conclou: “La distància entre el que volem fer i el que s’està dient és tan gran que serà impossible tirar-ho endavant si no s’explica bé”.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta