Capgròs
Les recents opinions de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, sobre les connexions viàries de la Barcelona metropolitana, se sumen casualment al debat comarcal sobre la xarxa del ferrocarril a la comarca del Maresme.
Fa temps que venim dient que cal programar el trasllat de la línia fèrria de la costa a l’interior, probablement ben a prop del traçat de l’autopista. També hem repetit que el Col·legi de Geòlegs de Catalunya, arran del temporal Glòria de l’any 2020, ja va dir que calia projectar el trasllat de la via del tren de la costa a l’interior. I també hem afegit que aquesta nova estructura viària per l’interior, serà beneficiosa per la comarca, ja que generarà noves centralitats i afavorirà la cohesió social entre els municipis del territori i debilitarà la rivalitat i competitivitat entre municipis. Ja seria hora d’entendre el territori com un sistema territorial i no pas com una suma de poblacions en constant rivalitat. Tant de bo que el Consell Comarcal i Mataró, capital de la comarca del Maresme, anessin cap a aquest camí.
L’alcalde Collboni assenyala que cal repensar el model territorial, per a resoldre els efectes dels temporals marítims i de l’efecte de barrera urbana que genera la via del tren entre els municipis i el mar. Tant de bo que aquestes oportunes declaracions de Collboni ajudin al debat. Certament, és un debat que la comarca ja fa temps que ha iniciat i entitats com Preservem el Maresme i d’altres, hi estan treballant. Hauran anat bé les observacions de Collboni, que segurament ens ajudaran a accelerar el procés.
Probablement, per a l’Estat espanyol treure el ferrocarril de la costa del Maresme i passar-la per l’interior, pot suposar un projecte complex pels costos d’expropiacions i dificultats de recorreguts i planejaments, però val la pena iniciar el procés.
Cal afegir algunes observacions:
a)
Soterrar qualsevol estructura viària pot ser perillós -en alguns casos-, en la mesura que pot afectar aqüífers subterranis que alimentin zones agrícoles. I val a dir que la comarca del Maresme té zones agrícoles de molt d’interès. En aquest punt cal esmentar que sembla que l’alcalde Campolier a Santa Susanna valori molt més els beneficis econòmics de la zona hotelera de la costa que no pas els valors agrícoles del Pla de Balasc i altres zones agrícoles del municipi. I aquesta pedagogia no és beneficiosa per la comarca i no estaria gens malament que el Consell Comarcal fes les observacions pertinents intentant corregir aquest error.
b)
I també caldria afegir que la zona agrícola de les Cinc Sénies de Mataró, ha estat triturada ja fa molts anys, per càmpings i caravanings, que estan malmetent l’espai agrícola. Les Cinc Sénies haurien de ser un espai conegut pels alumnes de les 14 Escoles d’Agricultura de Catalunya, amb terrenys municipals i de cessió d’ús per a desenvolupar l’agricultura. Però no és així, i ni l’Ajuntament de Mataró ni l’entitat Associació Agrària Cinc Sénies, han fet passos per a desenvolupar aquest tresor agrícola de la comarca. I això ja dura fa masses anys. Des de ja fa uns 30 anys que la ciutat de Mataró hauria pogut ser reconeguda arreu per utilitzar 1/3 dels 3 terços, per la reserva alimentària del territori (1/3 ciutat construïda, 1/3 boscos, 1/3 zona agrícola). És una llàstima que l’Ajuntament de Mataró no hagi valorat la riquesa d’aquest espai i l’extraordinària pedagogia que podria generar que les Cinc Sénies de Mataró, fos un exemple de com es pot fer una reserva alimentària dins d’una densa àrea com és el territori metropolità de Barcelona. Aquí també el Consell Comarcal hauria d’haver fet les seves observacions i és una llàstima que no ho hagi fet.
Val la pena afegir que el Festival 2 Terços que organitza cada any per la tardor l’Associació Agrària Cinc Sénies, més enllà de les activitats musicals, teatre, dansa i art contemporani, hauria de prioritzar una gestió municipal que a partir d’un banc de terres municipal, fes cessions d’ús a joves pagesos per a conrear les terres, però malauradament no ho fa.
c)
Cal projectar el territori amb una visió de futur, més enllà dels 4 anys electorals i en aquest sentit cal dir que l’estructura viària, ferrocarril – tren, per l’interior de la comarca a part de generar noves centralitats comporta revisar els planejaments municipals. I això afecta gairebé a quasi la totalitat dels municipis. I vull fer esment de la zona de la Miralda a Alella, Santa Susanna al Pla de Balasc, connexions d’alguns municipis amb l’autopista, etc. Cal tenir present que en aquestes actuacions les zones agrícoles són les que es malmeten, i això és molt greu.
Caldria afegir en aquest punt, que l’Ajuntament de Mataró hauria d’aturar el projecte de fer una nova estació junt a l’actual xarxa ferroviària, ja que caldrà portar la via a l’interior i no malmetre els pressupostos i ajudes en una nova estació que en realitat no s’haurà de construir. El que sí que cal, és com hem dit altres vegades, que caldria rehabilitar la nau Gordils i museïtzar-la com a referent del primer ferrocarril de la península Ibèrica el 1848.
d)
La comarca del Maresme, podria ser un exemple d’un territori cohesionat i equilibrat en una zona al costat de la metròpoli barcelonina i sota la Serralada de Marina que la separa de la comarca del Vallès. Però de moment no és així. El Maresme s’està convertint en un dormitori de Barcelona, on l’especulació urbanística, la pèrdua de zones agrícoles, i els preus dels habitatges són inassumibles per la gent jove dels propis municipis, com passa també en la resta del territori. El gratacels de la torre Barceló a Mataró, no ajuda gens a promoure l’habitatge assequible, ben al contrari és un exemple de com entén la ciutat avui el sistema capitalista: com un gran negoci.
El Consell Comarcal i Mataró, capital de la comarca haurien de ser capdavanters d’aquest canvi i malauradament no és així. Tant de bo, que la proposta de Collboni de “fer metròpoli de veritat” acceleri el debat urbanístic de la comarca del Maresme i puguem tenir resultats ben aviat, degudament debatuts per la població del territori.
Agàpit Borràs, arquitecte
Comentaris