El gran tresor de Les Santes de Mataró es col·lectivitza

Mataró conserva, des de fa més de 175 anys, una de les seves joies més preuades. No cal buscar-la sota cap campana d’església ni darrere vitrines: cada 27 de juliol, en plena Festa Major, ressona poderosa a l’interior de la Basílica de Santa Maria. És la Missa de les Santes, també coneguda com Missa de Glòria, una obra monumental del jove seminarista mataroní Manuel Blanch Puig, escrita el 1848. Aquesta composició és, per a molts, l’ànima musical de Mataró i un dels símbols més rellevants del seu patrimoni cultural i identitari.

Aquest 2025, a les portes d’una nova edició de Les Santes, la ciutat viu una fita històrica: per primer cop, se’n publica la partitura completa. Una publicació que no només significa un accés obert i transversal al seu estudi i interpretació, sinó també un gest simbòlic de reconeixement i estima envers un llegat viu que ha superat guerres, canvis d’època i tendències musicals.

L’anunci el va fer la Comissió Gestora de la Missa: la partitura oficial de la Missa de Glòria veu la llum en format imprès. No és només per a músics o experts. Està disponible per a tothom. Es tracta d’una versió revisada, rigorosa i amb voluntat divulgativa, pensada per preservar-ne l’essència i, alhora, adaptar-se a la realitat interpretativa actual. La notícia ha despertat emoció i orgull en la comunitat musical i ciutadana mataronina. “És un pas endavant molt gran”, afirma el director i impulsor de la iniciativa, Lluís Carné i Miguélez, qui ha liderat el procés de revisió i edició. “Significa fixar una base sòlida, clara i fidel, però sense tancar portes a futures lectures. Aquesta Missa sempre ha viscut en moviment”.

Reconstruir i fixar una obra canviant

La història de la partitura és un petit laberint d’anotacions, còpies, retalls i revisions. La partitura original, suposadament de mans del mateix Blanch, es creu desapareguda. Hi ha qui suggereix que podria trobar-se als arxius de la Scala de Milà, però, com reconeix Carné, “no és res que em capfiqui. Potser algun dia apareix, però tenim prou material per fer una edició rigorosa”. El que sí que es conserva són diversos materials paral·lels, incloent particel·les manuscrites de Mossèn Blanch, anotacions marginals i, sobretot, una partitura transcrita pel mestre de capella Mossèn Francesc de Paula Pau Mas i Oliver, que es va utilitzar fins el 1946. Aquella partitura es va anar modificant per adaptar-se a corrents musicals i possibilitats interpretatives diverses.

Amb els anys, directors com Enric Torra, Jordi Arenas,  el mateix Carné, Francesc Cortés, Jordi Lluch, els històrics Pere Gonzàlez i Josep Canals o més recentment Clàudia Dubé i Gabriel Miralles, han contribuït a recuperar parts oblidades i a establir criteris interpretatius més fidels a l’esperit original. “Quan vaig començar a dirigir-la l’any 1993, ja vam veure que s’havien de començar a refer les partitures. Es van informatitzar, es va treballar a fons i quan li va tocar a la Clàudia dirigir-la va quedar clar que calia una versió definitiva. Aquest treball l’hem anat fent durant 20 anys”, recorda Carné.

Una tasca complexa

La nova edició constarà de tres formats: la partitura completa per a cor, solistes i piano; una reducció per a corals; i una versió per a estudi i assaig. S’hi indiquen totes les variacions històriques conegudes i es respecta la flexibilitat pròpia de l’obra. “No és una obra tancada”, insisteix Carné. “És com una òpera: pots interpretar-la sencera o fer-ne fragments. El mateix Mossèn Blanch ja la modificava en vida”. Entre els elements més complexos de fixar hi ha la distribució vocal. A l’origen, la Missa es cantava exclusivament amb veus masculines —nens feien les parts de soprano—, però amb el pas del temps les dones hi van entrar. El 1971, Arenas i Torra van ser els primers a substituir un tenor que feia de contralt per una dona, un gest que marcaria un abans i un després.

Al llarg dels segles, la Missa ha patit múltiples retalls. S’estima que es van perdre fins a 20 minuts de música. Amb l’esforç acumulat de diversos directors i musicòlegs, se n’han recuperat, fins avui, una bona part. Aquesta versió publicada n’inclou tots els fragments coneguts. “Hi ha passatges que feia gairebé 100 anys que no se sentien. El Sanctus Spiritu en és un exemple”, explica Carné. “És molt emocionant tornar-los a sentir en viu, recuperats, amb orquestra. Hem arribat a una partitura completa, sòlida i coherent”.

Una eina per revitalitzar la Missa

La Missa no és només una composició; és una vivència col·lectiva. Cada any a Santa Maria, més de cent cantaires s’uneixen per interpretar-la davant centenars de fidels. I per molts, és molt més que un concert: és una comunió emocional, una tradició viva. Amb aquesta publicació, qualsevol cantaire o ciutadà podrà comprar la seva còpia. “La idea és que estigui a l’abast dels qui la canten, però també dels qui la vulguin estudiar o estimar”, diu Carné.
I no és una qüestió menor. La publicació busca també revitalitzar el cor de la Missa. “Necessitem nova saba”, admet. “Hi ha una crisi coral, i cal saber-ho afrontar. La Missa pot ser un motor per tornar a implicar la gent, però cal fer-ho des de la base, amb il·lusió i respecte”.

Amb la publicació, la Missa entra en una nova etapa. Mataró no només conserva, sinó que projecta. No només venera el seu patrimoni, sinó que el comparteix. I això obre noves possibilitats: interpretacions fora de la ciutat, estudis acadèmics, enregistraments fidedignes. “És una obra col·lectiva”, destaca Carné. “Sense la Clàudia Dubé ni el Gabriel Miralles, no hauríem arribat fins aquí. Han estat clau. I la Comissió Gestora ha estat una eina extraordinària per poder treballar amb tranquil·litat i rigor”. Sobre si aquesta edició és definitiva, ell somriu: “Més llarga, no. Potser encara hi ha algun fragment ocult, qui sap. Però el que tenim ara és una base sòlida per molts anys. Una eina, no un dogma. Una porta oberta, no un mur”.

L’empremta de Mossèn Blanch

Mossèn Manuel Blanch Puig, compositor de la Missa, segueix sent un nom poc conegut fora de Mataró. Però tal com explica Carné, té una obra extensa i encara poc catalogada. “Estic fent un estudi de les seves composicions, hi ha coses molt interessants. Després de la monumentalitat de la Missa, les altres obres són més breus, però tenen un gran valor musical”.

Amb la publicació de la partitura de la Missa, la ciutat fa justícia a una de les seves obres més emblemàtiques. I ho fa amb rigor, passió i una clara voluntat de futur Perquè la Missa enganxa, atrau com la joia que és i s’ha de conservar arrelada a la seva ciutat. Com diu Carné: “El primer acord de la Missa et genera una energia brutal. Quan arrenca, ja no pots parar. Cada vegada que la sento, és com si fos la primera. I això és el més gran que pot tenir una obra: emocionar sempre”.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta