"He vist a immobiliàries abaixar preus abans que voler ensenyar-me un pis"

En Hamid H’Mata, veí de Mataró i originari del Marroc, s’ha convertit en el protagonista d’una resolució històrica a Catalunya: ha aconseguit que la Generalitat imposi la primera multa per “racisme immobiliari” al país. L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, dependent del Departament d’Igualtat i Feminisme, ha sancionat amb 10.001 euros una agència immobiliària de la capital del Maresme per discriminació en l’accés al lloguer per raó d’origen, en aplicació de la Llei 19/2020. La resolució, impulsada arran de la denúncia presentada per Hamid amb l’acompanyament de l’Observatori DESCA, reconeix també l’existència de danys i perjudicis, inclòs el dany moral, i obre la porta a reclamar una indemnització per la via judicial. 

Quan fa que busques pis i quìnes repostes has trobat?

Jo vaig començar el 2022, però ja el pis que tinc és més petit, així que la idea és buscar-ne un de més gran, amb una habitació extra per a l’altra nena. Jo tinc tres nens, així que als portals que hi ha, els més coneguts aquí, m’hi apunto, no em truquen; m’hi apunto al segon, al tercer, al quart, ningú em truca, i així fins a arribar a un punt que em sorprèn molt i truco a la immobiliària. I no hi ha manera: evasives, moltes evasives. I després, quan va saltar el cas d’un paisà a Barcelona que relatava els mateixos fets, em vaig adonar que aquí està passant el mateix a Mataró. 

I llavors què vas fer?

Comprovar-ho. En Jordi és un company que fa les mateixes passes que jo però s’apunta i el truquen de seguida. Ell no ha de trucar. Ell sí que pot anar a veure el pis que a mi no em deixen ni visitar… i així tants cops com vulguis. En paral·lel jo segueixo trucant i preguntant i em diuen que el mateix pis que a en Jordi li diuen d’anar a veure no està disponible perquè jo el puqui visitar. Amb qualsevol excusa. Llavors vaig començar a anotar-ho i vaig començar a fer el que en diuen ‘testing’, que és la prova que a mi em diuen A i a l’altre li diuen B; no és la mateixa paraula el que li diuen a un que a l’altre. Jo puc llogar el pis, ensenyo el salari, les nòmines, me’l puc permetre. Però el nom és el que en marca. Jordi sí, Hamid descartat per defecte. 

La major part de víctimes s’haguessin rendit. Tu no.

Jo lluito perquè és una injustícia i està passant amb mi i amb molta altra gent, en aquest cas aquí a Mataró. I denuncio. Denuncio a 12 immobiliàries davant l’Ajuntament de Mataró i altres instàncies. Un d’aquests és el que acaba originant aquesta primera multa. 

Quina sensació et produeix constatar aquesta pràctica?

Tristesa, ansietat, de tot. Després de portar 27 anys aquí, estàs patint coses que no hauria de patir, que no hauria de patir ningú. Perquè la base de tot el que hauria de ser és: jo llogo a qui em paga. Jo sé que són els propietaris els que demanen aquestes coses. El propietari el que hauria de demanar és que el llogater pagui i compleixi. A mi m’és igual que sigui blanc, negre, vermell o groc; els diners no tenen color ni religió. Una persona que em garanteix el pagament… però el que he comprovat és que a la gent li és igual. Per això apuntem a les immobiliàries, perquè si el propietari els demana quelcom que està malament com és discriminar per nom, color o procedència, l’empresa encara ho fa pitjor perquè permet cometre aquesta il·legalitat. 

Passa amb tot tipus de pisos?

M’he arribat a apuntar per pisos que demanaven 1.500 euros de lloguer. Jo el puc pagar. Però igual. He vist immobiliàries abaixar preus de lloguers abans que voler-los ensenyar. És tristíssim això. Els meus fills també ho noten i han nascut aquí, s’han criat aquí, són d’aquí, han viscut tota la vida aquí, però sempre estan notant aquest rebuig. La tristesa és estar nacionalitzat des de fa 20 anys i que se’m segueixi considerant de fora. Com es vol que la gent s’integri així?

Tu has perseverat.

Jo tinc la filosofia —com es diu en anglès— ‘never give up’, mai rendir-se. Que si em fan això i veig que és una cosa que està malament, que és incorrecta, lluitaré perquè això canviï i que no passi, perquè està passant. No és ni un ni dos: conec moltíssima gent a qui, només escoltar el seu nom o el seu accent, ja el descartaven. I costa. Per això passa que la gent ocupa pisos, perquè no li donen alternativa, i l’administració —que hauria d’estar present, que hauria de mediar en aquestes coses— no hi és, no fa res, mira cap a una altra banda. 

La majoria de víctimes de situacions així acaba diferent.

La majoria ja no busca pels canals oficials —immobiliària, presentar papers, com passa a tots els països desenvolupats— sinó que comença a buscar per coneguts, o si hi ha algun pis que té un amic espanyol li diuen que faci veure que el lloga ell. Això, a banda de la manca d’habitatge que pateix tothom —espanyols i estrangers—, el problema és que el plus que tenim nosaltres és el tema de “d’on ets”, i això ja et bloqueja totalment. Des del 2022 no he pogut llogar ni un sol pis. Ni un.

L’Observatori DESC t’ha assessorat, ha fet públic el teu cas i ha aconseguit la primera multa.

És una via necessària. No callar davant de les injustícies i lluitar perquè aquestes deixin d’existir. Hem insistit en que l’administració posi multes, perquè multant i posant lleis que impedeixin que això passi, les immobiliàries s’ho pensaran dues vegades abans de fer-ho. De fet, són les immobiliàries les que cometen directament aquest fet: quan ve algú i diu “vull llogar, però no em portis gent rara o gent de fora”, l’immobiliària hauria de dir: “Miri, senyor, ho sento, aquí ofereixo el pis a tothom. A vostè el que li ha d’importar és algú que pagui el lloguer i que li garanteixi un pagament mensual, no d’on és”.

Hi ha racisme immobiliari perquè hi ha racisme social.

Jo viatjo molt pel món per feina i crec que en el fons tots els éssers humans volem el mateix: prosperar. Els meus fills segueixen aquí, estudien, fan carreres… però quan veuen coses així saben que algun dia els tocarà. Tinc compatriotes que viuen a gairebé tota Europa  i la gent no pateix això allà. Només aquí, només aquí a Espanya. Segur que hi ha racisme i problemes de mobilitat a tot arreu, però no de la manera que hi ha aquí.

Com et sents després de la primera multa a una immobiliària?

Estic content i no estic content alhora. Content perquè s’ha reconegut la situació, però no hauria d’haver passat mai. És el primer cop que passa al país i això obre la porta que hi hagi més casos i que la gent s’animi a denunciar. No pot ser que hagis de fer malabars i equilibris per poder llogar un pis. No hi ha dret a totes les gestions, patiments i proves que he hagut d’aportar. És molt desagradable viure això.

Creus que pot tenir conseqüències més enllà del teu cas?

Sí. Això crea jurisprudència i pot fer que en vinguin altres casos, també d’altres immobiliàries. Pot marcar un abans i un després.

Com s’ha acabat implicant l’Oficina per la No Discriminació?

Perquè les administracions s’han anat passant la patata d’una a l’altra: el Defensor del Poble, la Síndica… Al final van haver de decidir quines instàncies havien d’intervenir. Ha estat un laberint administratiu.

Quin paper hi ha jugat l’Ajuntament de Mataró?

Crec que a l’Ajuntament de Mataró li queda molt gros aquest tema. Han trigat molt. He estat dos anys esperant respostes de l’Ajuntament i d’altres administracions. En algun moment em van dir que no podien anar en contra d’un gremi. I se suposa que són progressistes i que estan pels drets humans.

Què demanes ara?

El mínim seria demanar disculpes i reparar l’acció. Que hi hagi intermediació i, si cal, judici, però que sigui més ràpid i efectiu. El que no pot ser és que les administracions siguin un laberint i que el temps jugui en contra de qui denuncia.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta