L’hora de la metamorfosi verda del Parc Central de Mataró

La imatge del Parc Central —el gran pulmó de Mataró des de 1943— i la del Parc Central Nou, inaugurat ara fa exactament vint-i-cinc anys, està a punt de canviar de manera substancial. L’Ajuntament ha adjudicat per 475.228 € l’obra més significativa del programa Re‑Natura, el projecte de 6 milions d’euros cofinançat amb fons NextGenerationEU que pretén renaturalitzar rieres, patis escolars i espais urbans clau abans del 2026. El contracte —que executarà Construcciones y Servicios FAUS sota direcció de l’estudi MS Paisatge— cobreix els dos parcs i el tram central de l’avinguda del Corregiment, peça que els connecta i que fins ara funcionava més com una frontera d’asfalt que no pas com un passadís verd. “Celebrem els 25 anys del Parc Nou amb una operació que el fa madurar: més ombra, més biodiversitat i molta més capacitat per retenir aigua”, explica Elisabeth Ruiz, regidora d’Equipaments i Espai Públic. “Renatura no és un jardí nou; és la posada al dia d’un parc concebut el 2000 amb criteris urbans molt durs. Ara toca que sigui un espai resili­ent davant la calor i la sequera”.

Parc Central Nou: de 'camp d'herba' al mosaic natural

Concebuda el 2000 com una gran prada amb camins rectilinis, la part nova rebrà la intervenció més visible. Es crearan corredors d’ombra als eixos principals, amb arbres dins les mateixes àrees infantils i al parc de salut; els talussos perimetrals es plantaran amb bardisses i arbustiva per captar aigua i evitar l’erosió. On ara hi ha gespa, hi haurà franges de prat florit i jardins de pluja que funcionaran com esponja. També s’instal·laran drenatges francesos connectats al clavegueram per evitar bassals.

“Parlem de solucions basades en la natura, no d’invents”, recorda el regidor de verd urbà José Antonio Ricis. “Volem que el Parc Central continuï sent el pulmó de Mataró però amb capacitat real d’alimentar l’aqüífer i combatre plagues gràcies a la diversitat”.

El perquè de la intervenció

La diagnosi municipal assenyala una xarxa d’arbrat envellida, sòls compactats per càrrega d’esdeveniments (Fira, Santes), dèficit d’ombra a les zones de joc i un sistema de drenatge pensat per evacuar ràpidament l’aigua —no pas per retenir-la. L’estratègia gira al voltant de tres eixos:

1. Biodiversitat: Plantació de 190 arbres de 30 espècies diferents, 4.296 arbustives i 1.200 m² de coberta nova.
2. Refugi climàtic: 10.000 m² addicionals d’ombra i reducció prevista de fins a 2 °C a l’interior del parc en nits d’onada de calor
3. Aigua i sòl: 344 m³ anuals captats amb jardins de pluja, cunetes verdes, franges inundables i drenatge francès; substitució progressiva de gespa per prat florit per rebaixar manteniment i consum hídric.

Calendari i afectacions: el Parc no es tancarà

Les obres començaran aquest agost i s’allargaran fins al 31 de desembre. Els espais de treball es tancaran per fases de poques setmanes i la major part d’actuacions de plantació grossa s’ajornaran fins a arribar el fred per garantir l’arrelament. 

“El calendari de plantada és el que és, i el respectarem per assegurar el millor resultat”, apunta Ruiz. “Algunes feines cruïlles no podran executar-se fins passat l’estiu, però el ciutadà notarà canvis tan aviat com es facin els parterres i les cunetes de drenatge”.

Un aniversari amb mirada llarga

Aquest estiu fa un quart de segle que els mataronins van estrenar el Parc Central Nou. Aquell projecte, fruit del Pla General del 1996, ja apostava per un gran bulevard central i un parc més “paisatgístic” que el seu predecessor. Ara, el nou Pla d’Infraestructura Verda vol fer un pas més: cada nou arbre, cada metre quadrat de vegetació i cada metre cúbic d’aigua retinguda compten per assolir la meta municipal de 3 arbres per habitant, 30 % de superfície arbòria i 300 m² d’espai verd accessible per persona el 2030.

La remunicipalització verda inclou també la creació de boscos Miyawaki a rotondes, la renaturalització de parcs de barri (Llàntia, Cerdanyola, Catalunya, Occitània) i el tractament de rieres com Sant Simó o Argentona per millorar la connectivitat fluvial.

Durant aquest passat juliol s’han programat tallers oberts al Casal de la Gent Gran del Parc Central per explicar el projecte i recollir suggeriments. Els col·lectius d’esportistes, propietaris de gossos i usuaris dels horts urbans també han estat convidats. La jornada de tancament, prevista per la primavera del 2026, servirà per presentar l’avaluació d’impacte: tones de CO₂ fixades (64 en 30 anys), percentatge de reducció de consums hídrics i indicadors de biodiversitat. “Re‑Natura és només l’inici”, subratlla Ruiz. “Ens marca el camí cap a una ciutat més pacificada, més renaturalitzada i amb més salut ecològica. I això ho hem de fer amb la gent: sense corresponsabilitat ciutadana no hi ha parc que aguanti”.

El repte dels eucaliptus i el futur dels pollancres

Els eucaliptus del Corregiment, plantats fa dècades, presenten ara problemes fitosanitaris i risc d’enderroc. Se’n conservaran quatre exemplars sans com a record i es reposarà la resta amb espècies més resistents. El mateix passa amb la pollancreda de Via Sèrgia: els exemplars vells s’aniran substituint per gingkos, tipuanes i freixes de flor piramidals.

Ricis defensa la diversificació: “La resiliència passa per espècies variades. Si una plaga ens ataca un arbre dominant, no pot tombar tot el parc. La pluralitat botànica és la millor assegurança de futur”.

El 'Central Park' de Mataró

Però res d’això canviarà els usos habituals: el parc seguirà acollint fires, gossos, runners i famílies. L’objectiu és, precisament, que qualsevol usuari noti més confort: camins frescos a l’estiu, menys tolls a la tardor i més color tot l’any. “El Parc Central sempre ha estat el nostre Central Park particular”, bromeja Ruiz. “La diferència és que, 25 anys després, sabem molt més de sostenibilitat i de salut urbana. Toca posar aquest coneixement al servei de la ciutat”.

A finals del 2025, quan Re‑Natura completi la primera volta de projectes, l’Ajuntament espera tenir un parc capaç de demostrar in situ els avantatges de gestionar l’aigua on cau, plantar arbres on cal i obrir la porta a un mosaic de vida. “No inventem res”, conclou Ricis, “tornem a deixar que la natura entri a la ciutat. I el Parc Central és el millor lloc per començar”.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta