Capgròs
Al balcó de l’Ajuntament de Mataró hi llueixen els domassos de les grans ocasions. En realitat els han posat per Nadal però també haurien pogut fer-ho per la joia que suposa per la capital del Maresme haver entrat a la primera convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat i, a més, haver estat l’escenari on s’ha presentat. Una Festa Major de la política municipal i autonòmica que ha tingut dos concelebrants a l’Espai Gatassa: Salvador Illa, president de la Generalitat, i David Bote, alcalde de Mataró. L’un i l’altre han coincidit en associar la posta en marxa del programa de regeneració urbana com un “missatge d’esperança” per al barri de Cerdanyola.
Cerdanyola és la cistella mataronina on hi caben més ous. És —empatat amb l’Eixample— el barri més poblat però sobretot és el més dens i costerut. El de més abast. On hi ha més feina per fer. Per això des del primer dia que es va anunciar que la Generalitat recuperaria la Llei de Barris que la maquinària municipal va elaborar un pla per aprofitar-ho. I dit i fet, primera convocatòria del programa i gol de Mataró. Centre de Bote i remat d’Illa, o al revés. Avui l’alcalde estava com un gínjol i el president, tres quarts del mateix. El Centre Cívic de l’Espai Gatassa ha acollit la comitiva i s’hi ha presentat el Pla de Barris a nivell general. 412 milions d’euros per a 20 barris o viles. I entre ells, Cerdanyola.
Una injecció d’esperança i il·lusió
David Bote ho ha dit quatre vegades: avui estava molt content i emocionat. L’alcalde de Mataró ha posat en valor la bona feina feta per a guanyar l’ajuda del Pla de Barris i ha destacat el fort component polític i simbòlic del projecte assegurant que l’objectiu és “injectar il·lusió, esperança i projectes concrets” a Cerdanyola. Segons Bote, el Pla de Barris permet avançar cap a “un barri viu, amb menys desigualtat, més convivència i més oportunitats”, i marca un punt d’inflexió perquè “tenim un nou full de ruta” clar per a la transformació del territori. L’alcalde ha remarcat que una de les peces clau serà la “construcció d’un equipament de referència per al conjunt de la ciutat”, que ha d’actuar com a motor de canvi. En aquest sentit, ha volgut subratllar que no es tracta només d’una intervenció local, sinó que “és un projecte estratègic de ciutat, de tota la ciutat”, i ha admès que fins ara “ens faltava, en aquest desplegament, un projecte de regeneració dels barris que visibilitzés la seva categoria estratègica”. Per a Bote, el Pla de Barris aporta també “imatge, nom i recursos” a una transformació que vol ser estructural i duradora.
Bote, totalment alineat amb Illa, ha volgut recordar “l’entesa i el suport” rebut pel Govern quan el mateix barri protagonista d’avui va ser notícia, mesos enrere, per un esclat d’incidents. “Vam gestionar la situació amb exercici d’autoritat i ara necessitem valor, comunitat i cohesió, que és el que presentem avui”.
Illa: “Les desigualtats són evitables”
El president Salvador Illa, al seu torn, ha volgut revestir de gran transcendència i solemnitat l’activació del Pla de Barris. “Avui és un dia important. Obrim una nova era de transformació”. Illa defensa que el programa respon a una visió de país clara: “Volem una Catalunya pròspera per a tothom, convivencial, segura i amb serveis públics, visqui on visqui la gent”, i adverteix que “les desigualtats són el principal risc de la nostra societat i no són inevitables: cal fer-hi les polítiques adequades”. En aquest sentit, ha volgut reivindicar la “política útil contra el soroll”, basada en “polítiques concretes per resoldre problemes reals”, i va situar els barris al centre de l’acció pública: “El barri és el quilòmetre zero de la convivència i la prosperitat; a cada barri ens juguem el model de país”.
El president ha remarcat que el Pla de Barris “va més enllà de la inversió en pedra: invertim en persones, en serveis i en oportunitats”, defensant “el dret de quedar-te a viure al teu barri”. En un context global tens, ha tancat amb un missatge polític clar: “Davant el bel·licisme i el replegament, nosaltres defensem l’esperança i la confiança: si fem les coses ben fetes, ens en sortirem”.
La primera convocatòria del Pla de Barris detalla un total de vint municipis entre els quals hi ha les quatre capitals catalanes. Els projectes que rebran més dotació econòmica s'ubiquen a Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet. El llistat de beneficiaris el completen Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d'Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Tarragona, Solsona, la Pobla de Segur i Torrelameu. Les iniciatives escollides sumen un pressupost total de 412 milions, dels quals 232,71 els aportarà el Govern, xifra superior a la prevista inicialment. La segona convocatòria del pla es publicarà durant el primer semestre del 2026.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris