Capgròs
Mataró rep una de les millors notícies dels darrers anys en la recta final de 2025: el barri de Cerdanyola rebrà una pluja de milions i d’inversió en el marc del ‘Pla de Barris i Viles 2025-2029’, el nou nom de l’antiga ‘Llei de Barris’ de la Generalitat de Catalunya. L’abast de les inversions per a la millora urbana, ambiental i social es donarà a conèixer aquest divendres 19: el propi president de la Generalitat Salvador Illa serà a Mataró i farà des de l’Espai Gatassa del barri de Cerdanyola la presentació a nivell nacional del nou programa.
- Mataró ha aconseguit, doncs, fer gol amb Cerdanyola, a qui va postular i per la que s’aspira a 25 milions d’euros.
- En la presentació es coneixerà si la suma arriba a aquesta xifra, però en tot cas la pluja d’inversions està garantida.
El nou Pla de Barris i Viles 2025-2029, la gran aposta del Govern de la Generalitat per impulsar la regeneració urbana i social dels territoris amb més vulnerabilitats acumulades, se’n recorda de la capital del Maresme. Aquest divendres, 19 de desembre, el president Salvador Illa encapçalarà a Mataró l’acte de presentació de la resolució de la primera convocatòria del nou Pla de Barris, un programa clau del Pla de Govern 2024-2027 en matèria de cohesió social i equitat territorial. L’acte comptarà també amb la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i de la delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz. La resolució marcarà quins municipis i barris seran seleccionats en aquesta primera fase d’un programa que actualitza l’antiga Llei de barris de 2004, ara reformulada a través de la Llei de millorament urbà, ambiental i social aprovada el 202.
- En aquest context, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ja va expressar a Televisió de Mataró el seu optimisme perquè Cerdanyola formi part dels projectes finalistes, a l’espera de la decisió definitiva de la comissió de valoració.
Per què Cerdanyola? Un barri clau per a Mataró
Cerdanyola és el barri més poblat de Mataró, amb més de 32.000 habitants, i presenta indicadors socioeconòmics clarament per sota de la mitjana municipal, amb una renda per càpita al voltant dels 10.000 euros anuals. També concentra una població més jove i diversa, amb un alt percentatge de població immigrant, factors que han estat determinants per prioritzar-lo dins la convocatòria.
El barri ja va ser beneficiari de la primera Llei de Barris, amb actuacions destacades com la reurbanització de l’avinguda Puig i Cadafalch o la creació d’equipaments com Tres Roques, i ara podria viure una segona gran transformació.
Habitatge, verd i cohesió social, les claus
La convocatòria estableix un model integral d’intervenció amb tres grans eixos, cadascun amb un mínim del 25% de la inversió:
- Transformacions físiques: rehabilitació d’habitatges, millora de l’espai públic i eficiència energètica.
- Transició ecològica: infraestructures verdes, mobilitat sostenible i adaptació al canvi climàtic.
- Acció sociocomunitària: educació, salut, cohesió social i impuls de l’economia local.
A Mataró ja s’han avançat propostes concretes per a Cerdanyola, com la transformació del Balcó de Ponent i l’antiga benzinera, la rehabilitació d’habitatges amb una oficina específica, la renovació dels entorns de Ramon Berenguer amb un nou equipament comunitari i la creació d’una “illa educativa” amb escoles, patis i espais esportius.
- Amb un desplegament previst de cinc anys, prorrogables fins a vuit, el Pla de Barris pot esdevenir una palanca decisiva per al futur de Cerdanyola i per a l’equilibri social i urbà de la capital del Maresme.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris