Un jaciment romà mig abandonat i ple de brutícia a Mataró

Mataró té un jaciment romà a Rocafonda que durant anys va voler convertir en espai de memòria, divulgació i orgull de barri. Avui, però, el seu estat ha encès les alarmes. L’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, ADEPAC, ha fet una denúncia pública per l’estat de degradació del jaciment arqueològic dels Caputxins, situat als talussos del cementiri, i reclama una actuació urgent per evitar que el deteriorament es converteixi en pèrdua definitiva. L’entitat resumeix el sentit de la seva denúncia amb una frase contundent: “El patrimoni que no es conserva és una història que s’esborra.” I sosté que el jaciment presenta avui una imatge que “desvirtua completament la seva funció cultural”.

Segons ADEPAC, s’hi acumulen deixalles, ampolles i envasos, hi ha vegetació descontrolada i herbes altes que dificulten veure i entendre les restes, han desaparegut rètols i panells informatius i s’ha consolidat una sensació general d’abandonament que, segons l’entitat, afavoreix encara més les conductes incíviques i el deteriorament.

Una vil·la romana amagada a Rocafonda

La importància de l’espai va molt més enllà d’unes quantes pedres conservades a l’aire lliure. El jaciment correspon a les restes de la pars rustica, és a dir, la zona productiva i de serveis d’una vil·la romana, datada entre els segles I i V dC. Es va descobrir a finals dels anys seixanta, durant la urbanització d’aquest sector de Rocafonda, i va ser excavat parcialment el 1970 i el 1974 per la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L’espai és una peça més del potent passat romà de Mataró. L’antiga Iluro, fundada cap al 80-70 aC, va ser un dels principals nuclis romans de la costa catalana i va actuar com a centre organitzador d’un territori molt ampli. Bona part d’aquest passat continua avui sota el nucli urbà, amb restes de muralles, carrers, cases, clavegueres, equipaments públics i vil·les disperses pels afores.

En el cas dels Caputxins, una nova intervenció entre març i juny de 2005 va permetre recuperar les estructures conegudes i descobrir-ne de noves en una superfície de més de 1.000 metres quadrats. S’hi van identificar noves dependències de la vil·la, un forn de terrissaire, dipòsits vinculats probablement a l’elaboració o emmagatzematge de vi, un magatzem agrícola i diversos abocadors domèstics. Un d’aquests abocadors, d’uns quatre metres de diàmetre i utilitzat durant el segle II, va aportar una gran quantitat de material arqueològic.

El jaciment que havia de ser un parc arqueològic

Aquella intervenció no tenia només una finalitat científica. L’Ajuntament va voler integrar el jaciment dins la transformació dels talussos del cementiri dels Caputxins i convertir-lo en un espai visitable i entenedor per a la ciutadania. L’any 2002 havia estat declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i, amb les obres de 2005 i 2006, es van consolidar murs i paviments d’opus signinum, es van restituir parcialment estructures deteriorades i es van utilitzar materials provinents del mateix jaciment per mantenir-ne la coherència constructiva. La intervenció arqueològica va costar 29.982 euros, mentre que l’ordenació general dels talussos i l’enjardinament va ascendir a 393.792 euros. Bona part d’aquella operació va ser finançada amb Fons de Cohesió de la Unió Europea. La voluntat era clara: fer visible el passat romà dins del mateix barri de Rocafonda. El projecte havia de transformar un espai fins aleshores residual en una zona ajardinada i incorporava accessos, itineraris i senyalització. Fins i tot es va plantejar que els Caputxins formessin part d’un futur recorregut cultural juntament amb Torre Llauder i les restes de la ciutat romana d’Iluro.

És precisament aquest contrast entre la voluntat de fa vint anys i la situació actual el que ADEPAC considera especialment preocupant.

“Una situació lamentable”

L’entitat patrimonialista denuncia que la degradació s’ha anat acumulant progressivament i interpreta l’estat actual com el resultat d’una manca de manteniment, seguiment i conservació. La seva preocupació no és només estètica. ADEPAC recorda que el deteriorament d’un jaciment implica també perdre memòria col·lectiva, coneixement històric i oportunitats educatives i de divulgació. Per això reclama un pla d’actuació integral que inclogui la neteja completa del jaciment i del seu entorn, la retirada de deixalles, la desbrossada i un manteniment regular de la vegetació, així com la reposició dels rètols i panells informatius desapareguts.

• També demana revisar els elements de protecció i senyalització, establir un programa estable de conservació preventiva, reforçar la vigilància per reduir conductes incíviques i, sobretot, tornar a donar sentit a l’espai.
• El plantejament és que els Caputxins no siguin simplement unes restes arqueològiques encerclades i ignorades, sinó que recuperin la seva funció educativa, cultural i ciutadana.

Una crida que va més enllà de l’Ajuntament

ADEPAC dirigeix la reclamació a l’administració municipal, però també fa una crida a la ciutadania, les entitats, els centres educatius i el moviment veïnal. L’entitat defensa que conservar el patrimoni és una responsabilitat compartida i que l’administració ha de garantir els recursos i el manteniment, però que el respecte i la protecció dels espais històrics depenen també de la implicació col·lectiva. “Permetre que els Caputxins continuïn degradant-se significa acceptar la pèrdua d’una part de la nostra història. Encara som a temps d’evitar-ho”, conclou la denúncia.

L’Ajuntament anuncia que hi actuarà

La denúncia, almenys, ja ha obtingut una primera resposta municipal. L’Ajuntament de Mataró ha confirmat que està programant una neteja dels entorns del jaciment. Un cop feta aquesta primera intervenció, el consistori preveu també una neteja especialitzada de les runes arqueològiques, que requereix un tractament específic precisament pel seu valor patrimonial. És, de moment, el primer compromís per revertir la situació denunciada per ADEPAC. Quedarà per veure si aquesta actuació puntual es converteix també en aquell manteniment continuat que reclama l’entitat i que hauria d’evitar que d’aquí a uns anys el debat torni a ser el mateix. Perquè el jaciment dels Caputxins ja va ser recuperat una vegada perquè Rocafonda i Mataró poguessin mirar de cara el seu passat romà. El repte ara és que no calgui tornar-lo a rescatar de l’oblit.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta