La meva impressió

"Quan l’exèrcit és vell, els soldats peresosos i la disciplina i el comandament no estan unificats, ja tens un adversari que ha perdut per endavant". Li Quan

Aquí manem nosaltres (els U.S.A.). Si us desvieu massa dels nostres interessos ja veieu què podem fer: ens enduem -en una operació militar sigil·losa, segur que amb l’ajut d’algú que tenim comprat- a un cap de turc per què veieu fins on podem arribar, quin és el nostre poder d’infiltració interna amagada o d’infiltració externa ben visible. El jutjarem (sic) i l’ensenyarem com a espantall. No era això que feien els romans amb els seus vençuts?

I quins son els nostres interessos? Els de defensar el que millor ens convingui. El règim polític? Se’ns en fot. La democràcia, els drets humans?, bé, si s’atenen al que ens convé, cap problema, però si serveixen per fer-nos la punyeta ja sabeu com les gastem. Que desprès d’una intervenció nostre els afectats quedin “afectats”?, tant ens fa, allà ells que no han sabut respectar el nostre Poder. Sí, Poder.

Tenim una lluita ja ben visible amb els xinesos. Des que van entrar a la O.M.C. (només fa 25 anys), -quin invent més diabòlic aquest dels “europeus” lliurecanvistes- la Xina ha despertat. Recordeu Napoleó i el seu vaticini. Deng Xiaoping els va portar per un camí que ha superat al visionari Mao. Com va explicar Branco Milanovich: “el comunisme és el sistema més eficaç per passar del feudalisme al capitalisme”. Ara, ves per on, tenim un gran i fort competidor a punt d’acabar amb la nostra hegemonia... i la del dòlar.

Corea del Nord es defensa amb armament atòmic, veurem a on el deixaran arribar els seus protectors. Ep! Això de la bomba atòmica és d’uns quants, no pot ser de molts ja que llavors no tindria la força dissuasiva que té ara. Que li preguntin sinó als iranians que els posen entrebancs per aconseguir-la, de la forma que sigui: assassinats selectius, bombardejos,  bloquejos amenaces contínues,...

I si pretenen jugar amb el petroli, o amb minerals precisos, que es preparin. Aquests inputs, “insumos”, els necessitem nosaltres per continuar estar al cap d’avant. “Com cuidado” que els vulgueu donar al nostre més perillós competidor, no tindrem miraments.

Cuba, el seu règim, caurà per si sola, quan no pugui rebre ajut de ningú. Nicaragua és una mosca collonera però res més. Atenció amb les monarquies àrabs no vagin a tenir mals pensaments, els israelites tenen un exèrcit preparadíssim i la llista de caiguts és llarga: Mossadeq, al-Gaddafi, Saddam Hussein,.... Rússia és un gegant amb peus de fang. La Xina, la Xina és el perill i l’enemic a batre.

-------

Doncs això. El segrest de Maduro sols és una indicació, un avís, “com cuidado” de passar-se. La democràcia, el canvi de règim?... L’oposició veneçolana s’ha quedat amb un pam de nas. Cal que tornin a llegir a Vargas Llosa, “La fiesta del chivo”, quan Balaguer obre el balcó del seu despatx i ensenya al seguidors del dictador Trujillo el destructor de la U.S. Navy ancorat al port de la capital, Santo Domingo.

Les bravates contra Colòmbia, Mèxic, Groenlàndia, Canadà, la Unió Europea, son això, bravates per mantenir a ratlla a la gent per si algú té la intenció de desviar-se del camí correcte, que és el camí dels interessos, no dels nord-americans, sinó de les empreses nord-americanes.  Ja compraran el que calgui, com i quan calgui.Veurem en què acabaran les intencions reguladores de la Unió Europea, veurem en què acabaran les benintencionades propostes de les COP per reduir el canvi climàtic. Els que tenen els petroli i el gas deixaran anar el suculent, per ells, mercat de la mobilitat?

Caldrà esforçar-se per explicar a les nostres poblacions panxa contentes quin és el preu del seu (nostre) benestar, quin és el preu del seu (nostre) desaforat consum, quin és el preu de les seves (nostres) llibertats, quin és el preu de l’exercici dels drets humans del que n’estem tant cofois. No pot ser la submissió, o sí?

Desempolseguem el Sun Tzu, especialment el capítol 4: La disposició de les forces. Preparem-nos pel combat. Siguem intel·ligents i no emocionals. No mirem endarrere sinó al davant i el futur que ens ve al sobre.

Dempeus!, tenim alternativa, som l’alternativa, l’única alternativa, però caldrà lluitar-la. Com sempre.