Capgròs
Mataró ja fa hores que viu sota el domini de l’agost avançat, d’aquesta mena de Quaresma vital que s’advé quan finalment s’abaixa el teló i Les Santes fineixen en el moment just que cada mataroní se’n descavalca. Com que tot és repetit i redundant, també la jornada del passi-ho bé i fins l’any que ve distribueix tantes possibilitats de comiat com es vulgui: si Les Santes fossin una escola, tot el 29 seria ‘zona del petó i adéu’. Aquest 2026, a més, el 29 ha estat de nota altíssima gràcies a tres elements que convé enumerar abans de tancar la barraca: el retorn del Parc Central ‘vell’ per l’Espetec, la bona pensada de fer l’Enfigura’t a la Riera i a l’ombra i sobretot el que va passar al punt de la mitjanit al Parc Nou, amb tota la ciutat de caixa de ressonància.
Val la pena, per a l’ocasió, ser categòrics. La Tronada de fi de festa que es va veure i viure a l’esplanada del Parc Central Nou val la medalla de la millor que hi ha disparat mai la Pirotècnia Tomás. I això emocionalment va valer per dos: per l’acte en si perquè l’estrèpit va ser superior a tots els antecedents i d’una intensitat i explosivitat de moltíssima importància i per venir d’on es venia amb el tema pirotècnic. La Tomás de Benicarló és una empresa que es guanya la vida amb espectacles de focs d’artifici però, a banda del que digui el NIF i la comptabilitat, són un equip de persones humanes implicadíssimes amb la Festa Major de Mataró. 20 anys enrere van posar la pota per primer cop al Maresme assumint l’envit desmesurat del que és sostenir els Focs, la Tronada i tots els muntatges de Les Santes. I durant dues dècades no han deixat d’esforçar-se en què cada any la ciutat els hagi abraçat i agraït la feinada. Pel fons i per les formes. Pel què i pel com.
Que el dia 27 a baix a mar la màquina fallés i l’errada del dispositiu esguerrés els Focs de Les Santes no treu —no pot treure— el que la Pirotècnia Tomás ha fet, fa i esperem que faci temps per Les Santes. I per si de cas aquest 29 es va veure. La millor Tronada, amb aires de redempció. Un devessall de pólvora, artificis i explosions. Uns minuts candidats a millor curt d’aquestes Santes. Un llacet per embolicar el 29 de juliol per endur-se’l de record durant la travessa emocional, entre quaresmes i altres períodes, a través de tot un any fins Les Santes.
Havia de ser la Riera, havia de ser el Parc ‘vell’
El 29 és potser la recepta amb menys ingredients de totes les que es cuinen per Les Santes però té la virtut que si el gènere és bo, s’hi nota. I aquest 2026 tot va ser millor, especialment que un any enrere. El Vermut de Bastons va fent-se lloc, com a darrer ‘saca-tapus’ de la Festa Major. A la tarda l’Enfigura’t va millorar substancialment amb les figures disposades amb més espai i a l’ombra al llarg de la Riera, i no condemnades al sol i l’atapeïment de la plaça de l’Ajuntament. Molt bona decisió. Havia de ser la Riera, la que solucionés l’equació d’aquest acte. L’any que ve ja ens pensarem que s’hi ha fet tota la vida.
L’Anem a tancar és el darrer exercici cívic de Les Santes: desembarassar l’escampall dels darrers dies i endreçar l’armari de les eines pel proper cop que ens hi haguem de posar. La gentada a tot el recorregut era bona mostra que és el millor ‘petó i adéu’ possible.
A la Llar Cabanellas i gràcies a l’estima mútua, a l’habitual bon maridar entre l’Agrupació Musical del Maresme i el grup convidat —en aquest cas els nostrats Partidaris— s’hi sumava que el repertori era dels que fa eriçar la pell de records, lletres i motius per la llista musical de moltes vides. Un concert emocionant per tancar un espai amb màgia pròpia. Una X que marca el tresor al mapa de Les Santes. Una matrícula d'honor per la Banda i també per Partidaris!
I finalment, després de la millor Tronada, el 29 a la nit va tornar a ser el 29 a la nit. El Parc Central ‘vell’, el de tota la vida, amb les gales necessàries pel darrer ofici col·lectiu. Barra a banda i banda —que de per si ja fa festa—, dues orquestres de nivell i aquest cop buidant-s’hi —l’any passat al nyap del Parc Nou, els dos grups tampoc van acompanyar— i l’enèsima mostra d’arquitectura popular a base de castells de cadires plegables, amb fins a set torres diferents al voltant de la pista. Una estampa ben mataronina que alguns operaris ja recollien quan encara l’Albada era baixant les escales del Parc i encarant Riera avall. Eren força centenars els resistents que acompanyaven Los Labradores quan ja portàvem més de sis hores de 30 de juliol fet servir com a pròrroga sentimental d’un 29 per al record.
S’han acabat les bogeries i l’excepció. Torna la norma. Que —reconeguem-ho— també li convé a Mataró.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris