Núria Calpe: “Em preocupa molt la gent que viu en condicions miserables”

La Núria Calpe és una vella coneguda de l’actualitat mataronina. Advocada amb molta experiència, va ser durant dos mandats regidora de l’Ajuntament, essent un dels pesos pesats de l’històric -per excepcional- govern convergent liderat per Joan Mora. Als 60 anys ha penjat la toga perquè després d’un procés llarg va reunir prou suports per ser escollida Defensora de la Ciutadania de Mataró, un càrrec que portava anys vacant. Des de principis de setembre que té despatx i feina a l’edifici municipal de La Moderna, des d’on procura fiscalitzar i sobretot parar l’orella a tot el que passa a la ciutat per vetllar, com a síndica que és, perquè no es vulnerin drets de cap ciutadà. Una darrera etapa professional per a una mataronina de cap a peus amb ganes de ser útil a la ciutat una vegada més. 

Quin dia et planteges que vols ser Defensora? 

Jo de petita no volia ser defensora de la ciutadania (riu). El que passa és que quan es va allargar el tema i van decidir convocar la plaça, em va arribar la notícia i, evidentment, me’n van parlar. Llavors vaig pensar que, amb la meva experiència professional —porto 35 anys sent advocada, amb despatx propi, atenent persones amb problemes i buscant solucions— i amb la meva experiència com a regidora, sis anys al govern municipal, conec com funciona l’Ajuntament, quins serveis té, què pot i què no pot fer, i com ho ha de fer. Tinc, per tant, una percepció clara del paper de l’administració. A més, coneixia molt bé el defensor que hi havia abans, en Jordi Puigderrajols, érem molt amics. Per això vaig pensar que seria un honor que t’escollissin defensora de la ciutadania de la teva ciutat, perquè és una institució i un càrrec amb un component honorífic que comporta una gran confiança. Ho vaig veure com una manera molt maca de poder culminar la meva trajectòria professional dedicant-me a aquesta tasca.

“Jo no sóc una bústia de queixes ciutadanes”

Quina és la teva funció? 

Vetllar perquè l’administració local —l’Ajuntament i totes les empreses municipals que en depenen, com Pumsa, la Companyia d’Aigües, el TecnoCampus o la Televisió de Mataró— respectin en el seu funcionament els drets dels ciutadans. Això vol dir assegurar-se que quan un veí fa una petició se li tramiti dins un termini raonable, o que quan presenta una queixa rebi resposta en temps adequat i amb arguments sòlids. El defensor, per tant, actua sempre com a segona instància: només pot intervenir quan l’Ajuntament no ha fet bé la seva feina. Molta gent ve i em diu: “És que m’han posat una multa”. I jo els pregunto: “L’has recorregut? Has fet les al·legacions oportunes a l’Ajuntament?”. Sovint em responen que no. I és important aclarir-ho: primer s’ha de recórrer a l’administració, i només si no respon o la resposta és inadequada, llavors es pot venir al defensor. No puc actuar si abans no hi ha hagut una actuació prèvia de l’Ajuntament que hagi vulnerat els drets d’aquella persona. Jo no sóc una bústia de queixes ciutadanes.

I si algú pensa que una figura així no serveix de res?

Malauradament hi ha qui ho pensa. El meu és un càrrec de confiança. No he fet oposicions, no soc tècnic ni jutge; per tant, l’únic que puc fer és examinar les queixes o expedients i, si considero que hi ha hagut alguna vulneració de drets o detecto que alguna cosa no funciona correctament dins de l’Ajuntament, fer recomanacions o suggeriments. No dicto sentències. Les meves recomanacions no són d’obligat compliment: l’administració pot acceptar-les o no. 

“No tindré cap problema a denunciar qualsevol situació que ho requereixi”

De què se’t venen a queixar més els mataronins?

Les queixes que més arriben són principalment de tres àmbits: multes de la policia, impostos i assumptes privats. Encara no n’he rebut moltes, perquè només fa poques setmanes que estic en el càrrec, però revisant els expedients que ja existien, també he vist que hi ha queixes relacionades amb molèsties de convivència que l’Ajuntament no sempre gestiona adequadament. No sempre és per falta de voluntat; en alguns casos simplement no poden intervenir, sobretot quan es tracta de qüestions d’àmbit privat. Tot i això, en temes de convivència sí que hi ha problemes, i aquestes són àrees on arriben força queixes dels ciutadans.

De visibilitat pública el càrrec en té més aviat poca. 

Un dels meus objectius és ser més proactiva comunicativament, traslladant informació quan hi hagi situacions sensibles als portaveus i fent que el govern estigui al corrent de les queixes i dels problemes perquè pugui prendre les mesures necessàries. A més del tema de les queixes, el defensor també pot tenir una funció pedagògica: explicar a entitats, associacions de veïns i escoles, especialment en matèria de drets dels infants, tot el relacionat amb la convivència i el civisme. Invertir en pedagogia sobre convivència i drets ajuda a construir una societat millor.

Si cal, doncs, alçaràs la veu.

Com a defensora, i sempre respectant el secret professional i la confidencialitat del que em trasllada el ciutadà, no tindré cap problema a denunciar qualsevol situació que ho requereixi, però sempre dins del respecte i amb l’objectiu de millorar la situació, no de fer titulars ni criticar l’acció del govern. La meva responsabilitat no és intervenir en l’acció política: el que vull és garantir que es respectin els drets dels ciutadans de Mataró.

Hi ha algun àmbit que com a regidora treballessis i que com a Defensora puguis reblar o millorar?

Sí, clar: llicències. El departament de les llicències a l’Ajuntament de Mataró presenta un problema de funcionament, que suposo que es deu al volum de feina i als pocs recursos disponibles per gestionar-la. Quan un arquitecte presenta un projecte, s’ha de garantir que compleixi tots els requisits abans de donar la llicència, i això genera una certa complexitat i temps de tramitació. Les queixes que hem rebut solen referir-se a retards superiors als sis mesos, i potser això podria resoldre’s abans amb més recursos al servei. 

Què és el que més et preocupa, de la realitat de Mataró.

Mira, una cosa que em preocupa molt és la gent que no té recursos. Ara ho parlàvem amb la síndica de Barcelona: hi ha persones que malviuen, que estan en aquest llindar de pobresa tan agobiant. Nosaltres tenim feina, sou, un sostre on viure; potser no podem menjar peix cada setmana o pernil serrano, però almenys tenim cobertures bàsiques. Afortunadament, disposem d’un sistema d’ajuts socials que ofereix aigua i llum bonificades, accés a menjar, roba, assistència sanitària, ensenyament i beques menjador. Hem creat una societat de benestar que permet, amb una renda mínima garantida, que la gent pugui sobreviure. Però hi ha persones que ni això tenen, que viuen en barraques, com els que han estat desallotjats del càmping recentment. Et preguntes: què faran d’aquesta gent? Com sobreviuran? Això em preocupa molt, perquè hi ha persones que viuen en condicions miserables, i en el segle XXI, l’any 2025, amb el nivell de desenvolupament que hem assolit com a societat, no podem permetre que això passi. Podem preocupar-nos perquè tanquin botigues o altres qüestions menys greus, però hi ha problemes molt més seriosos que no poden quedar desatesos.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta