Orgull de barri

Com tants, els meus pares van venir de Còrdova a Mataró a la cerca d’una vida millor. A Andalusia, a la dècada dels seixanta i setanta, les condicions de treball eren molt precàries. Ells van saber el que era passar fam i haver de treballar de valent per als “senyoritos” per tirar endavant el futur de la família.

El seu primer habitatge va ser una habitació dins d’un pis compartit, ara anomenats pisos pastera, amb els seus germans i més gent que ni tan sols coneixien. El pare va trobar feina de paleta i els caps de setmana feia de cambrer -sense contracte-, de la mateixa manera que la mare, que tan bon punt ens deixava a l’escola, treballava netejant cases -també sense contracte-.

La història no es repeteix, però rima. Ara, veig com els meus veïns tornen a viure en aquestes mateixes condicions. Famílies que no són d’Andalusia, sinó d’uns quilòmetres més al sud. Ara, tampoc no hi ha habitatge a l’abast de tothom, ni contractes dignes, ni treball ben remunerat. Tornem a ser precàries.

Els meus pares no eren l’enemic i ara tampoc ho són els més desfavorits del meu barri. L’objectiu és el mateix: millorar les condicions de vida. Perquè, si bé hi ha moltes coses que no han canviat, n’hi ha d’altres que sí, com per exemple, el que abans no teníem i avui sí, és una xarxa d’escoles públiques que permeten escolaritzar als nostres fills des dels dos anys. I això no va aparèixer per art de màgia, sinó que va ser fruit de les lluites dels nostres pares i avis per aconseguir-ho. Persones que venien de fora de Mataró, que es van instal·lar a la perifèria de la ciutat enmig d’una situació socioeconòmica molt complexa, i que volien dur als seus fills i filles a l’escola, que entenien com un dret fonamental i una via d’emancipació social.

Per això em rebel·lo davant de les paraules d’odi que utilitza l’extrema dreta i em rebel·lo contra el discurs que “tots els partits són iguals”. Em nego a assumir una narrativa racista i que, en el fons, va en contra dels pobres. Que pretén confrontar a persones que tenim uns interessos compartits. Cal canviar aquesta visió totalment polaritzada i donar solucions reals amb propostes coherents. Es pot fer.

Milito des de fa vint anys a l’espai que avui representa En Comú Podem, una coalició que treballa per intentar posar al centre les necessitats dels veïns i veïnes, millorant l’espai públic, fent polítiques socials, garantint el dret a l’habitatge i generant treball de digne i de qualitat. Som conscients que els barris com Cerdanyola, Rocafonda i El Palau pateixen desigualtat i segregació i que requereixen inversions de totes les administracions per resoldre els problemes estructurals que arrosseguen des de fa dècades. També, però, som conscients que els discursos d’odi estan arribant a les nostres places i carrers amb força i que els partits que ho estan impulsant no ofereixen solucions reals, sinó tan sols crispació i problemes.

Per això, En Comú Podem hem iniciat una campanya que porta per títol #Orgulldebarri. Amb aquesta campanya pretenem reivindicar, amb un missatge en positiu, un sentiment d’estima cap als nostres barris. Aquest amor ve acompanyat de propostes constructives per millorar-los. Per reivindicar que tenim un projecte per a ells: volem espai públic verd i de qualitat, més equipaments i serveis per dotar de vida al barri, un Pla de Barris que incideixi en la segregació urbana, en rehabilitar comunitats de veïns, controlar els lloguers, posar en marxa una Unitat antidesnonaments i un model de policia de proximitat, amb una estratègia de seguretat centrada en la prevenció.

En definitiva, per reivindicar que tenim dret a un futur compartit que comprengui les necessitats reals del barri. Perquè com deia Joan Fuster, «la política, la fas o te la fan» i la veritat és que qualsevol gestió de conflictes del barri implica fer política en majúscules.

Durant el mes de juny serem als carrers d’El Palau, Cerdanyola i Rocafonda per explicar la nostra proposta i demostrar que hi ha una alternativa a la por, a la resignació i a la màxima de «tots els polítics són iguals». Cada flyer que repartim, cada trobada veïnal que organitzem, cada vídeo que fem córrer per les xarxes serveix per construir un relat positiu i d’esperança. Volem barris amb més serveis públics, amb inversió en polítiques socials, amb més oportunitats per als joves, amb més seguretat des del suport social, amb més habitatge digne i equipaments per a tothom. Volem polítiques valentes que posin a la gent comuna al centre.

Estem molt orgullosos de viure als barris.