Capgròs
L’Ateneu Centre Cultural de la Fundació Iluro va quedar petit durant l’acte de reconeixement a Parés de Mataró del passat dijous 19. Els aplaudiments van arribar d’hora, quan Joan Baptista Parés –per sorpresa de molts– va entrar a la sala i es va dirigir a la primera fila. Anava acompanyat del seu fill i de Leonor Monserrat, amiga i infermera de la família, una de les impulsores de l’acte. L’ovació va donar el tret de sortida a una hora farcida de records, música en directe i una breu però intensa revisió de la trajectòria vital i artística del mataroní. Un artista singular que va tenir una gran musa: Mataró, la seva ciutat.
Són molts els mataronins i mataronines que encara el recorden amb el cavallet a la plaça Gran o a la plaça de Santa Maria. Aquesta va ser, de fet, la primera imatge que en va tenir Mariano Cabellos, l’altre impulsor d’aquest homenatge. Va aterrar d’Atienza quan tenia deu anys i va quedar embadalit “pel pintor de la plaça Gran”. Tant, que demanava a la seva mare passar-lo a veure sempre que anaven a comprar. Va ser una de les anècdotes que va compartir el també artista i professor d’art, qui al llarg dels anys va anar coincidint i teixint complicitats amb Parés de Mataró. Molt abans ho havia fet Francesc Masriera, amic de joventut que hi va coincidir a l’estudi de Jordi Arenas. Van formar part de la mateixa colla durant una pila d’anys, d’entre els quals va rescatar records de Cadaqués, Empúries o la Capella del Sagrament de Santa Anna. Immers en aquest viatge al passat, Parés de Mataró va anar aportant detalls a les anècdotes.
La tercera intervenció va ser la del crític d’art Pere Pascual, que va resseguir les diferents etapes artístiques del protagonista, posant en valor les singularitats de la seva obra, l’habilitat pels retrats o el cartell de Les Santes de 1993, tota una icona que va marcar un abans i un després. També es va encarregar de posar veu al vídeo recull que va arrodonir un esdeveniment que els Capgrossos de Mataró tampoc es van voler perdre. La colla va elevar un pilar de 4 en honor a Parés de Mataró. Tot plegat, amanit amb un fil musical conscientment seleccionat que va interpretar el pianista Carles Lozano. Un tastet de la rellevància que va tenir la música en la vida de l’artista, amb fragments del ‘Clar de lluna’ de Beethoven, ‘Memory’, del musical Cats o la ‘Canción del gondolero’ de Mendelssohn.
La cirereta del pastís la va posar el mateix Parés de Mataró. “Estimeu!”, va demanar als assistents després de lloar la ciutat i mostrar-se agraït pel reconeixement, que va sorgir del Grup d’Amics de Joan Baptista Parés i va comptar amb la col·laboració dels Amics de la Ciutat de Mataró.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris