La preinscripció escolar per al curs 2026-2027 a Mataró confirma el que ja s’intuïa: hi ha menys infants i, per tant, menys demanda de places d’I3. Però les dades també aporten un element clau que torna a tensionar el debat educatiu a la ciutat: la caiguda no afecta igual la xarxa pública que la concertada.
En base a les dades recopilades per les AFA de les escoles mataronines, tot i que encara no són oficials -les definitives arribaran el proper 23 d'abril- en conjunt Mataró passa de 982 sol·licituds el 2025 a 904 el 2026, una reducció de 78 alumnes (-7,9%). És una davallada significativa, ja coneguda per les previsions demogràfiques, que consolida l’impacte de la baixada de natalitat i obliga a replantejar l’oferta educativa.
Una caiguda desigual entre xarxes
Quan es desglossen les dades provisionals fins ara disponibles, però, emergeix una diferència clara:
- L’escola pública passa de 497 a 483 preinscripcions (14 alumnes menys, -2,8%)
- La concertada baixa de 485 a 421 (64 alumnes menys, -13,2%)
Encara que les dades definitives poden variar respecte a les provisionals disponibles actualment, es posa de manifest que la concertada podria haver perdut gairebé cinc vegades més de peticions d'alumnat que la pública en només un any.
Aquesta diferència es fa més evident si es posa en relació amb l’oferta de places. La pública ajusta lleugerament la seva capacitat (de 540 a 532 places), mentre que la concertada també redueix oferta (de 500 a 490), però no al mateix ritme que cau la demanda.
El resultat és un canvi notable en els nivells d’ocupació: la pública es manté estable, passant del 92% al 91% d’ocupació. I la concertada cau del 97% al 86%, amb més places buides. Aquest indicador és clau perquè evidencia que el desajust entre oferta i demanda s’està accentuant sobretot en la concertada.
Manifestació per l'escola pública de Mataró, fa un any. Foto: R. Gallofré
Un gir respecte al relat de l’any passat
Aquestes dades arriben després d’un curs marcat per la polèmica. L’any passat, el tancament de dues línies d’I3 a escoles públiques —Rocafonda i Antonio Machado— va generar una forta controvèrsia, especialment perquè es produïa en un context aparentment contradictori.
Segons les dades de preinscripció del curs 2024-2025, la pública pràcticament havia omplert totes les places (només 3 vacants), mentre que la concertada acumulava 51 places buides. Tot i això, la retallada va recaure sobre centres públics, alimentant la percepció que els ajustos no es distribuïen de manera equilibrada.
Ara, amb les dades del 2026, el context evoluciona: la caiguda de demanda s'accentua i, sobretot, impacta amb més força a la concertada que a la pública.
Un moment de la segona manifestació en contra dels tancaments de línies d'escola pública. Foto: ACN
Menys nens, mateix problema de fons
Malgrat aquestes diferències, el factor estructural és el mateix: la ciutat té menys infants. La baixada de natalitat, sostinguda en els darrers anys, obliga a reduir grups i replantejar el mapa escolar.
Però a Mataró aquesta adaptació es complica per diversos factors: desequilibris territorials entre barris; centres amb excés de demanda (sobretot al Centre i Eixample) i altres amb vacants; segregació escolar i concentració d’alumnat vulnerable; i estigmatització d’algunes escoles
Això fa que la planificació educativa no sigui només una qüestió de números, sinó també d’equitat.
Alumnes de l'escola pública Camí del Mig de Mataró. Foto: R. G.
El debat torna amb força
Amb aquest escenari, el debat sobre el tancament de línies es reobre de cara al curs 2026-2027. Si la reducció es basa en la manca de demanda, les dades actuals apunten que el descens ja no es concentra en la pública. Això planteja preguntes que ja van ser al centre de la polèmica el curs passat: com s’han de repartir els ajustos entre xarxes? S’ha de prioritzar la preservació de l’escola pública? Com evitar que el tancament de línies agreugi la segregació?
Des del consistori eviten pronunciar-se encara sobre quines mesures concretes hi ha previst aplicar. Fonts de l'Ajuntament assenyalen que encara no s'han reunit amb Serveis Territorials d'Educació per conèixer quines intencions té la Generalitat respecte a possibles retallades de grups escolars a Mataró. En tot cas, defenses que es mantindran ferms en la proposta de criteris per a la planifació educativa dels propers cursos, consensuada el mes de febrer passat amb el Consell Escolar.
El document aposta per evitar que l'impacte de la reducció progressiva de línies se centri només en la pública, així com igualar les ràtios entre centres públics i concertats. També planteja revisar la zonificació, optimitzar els espais educatius i prioritzar la supressió de línies abans que el tancament d’escoles. Finalment, reclama a la Generalitat mesures per reforçar l’equitat, com ajustar la gestió de places per a alumnat amb necessitats específiques i revisar els concerts educatius
Un equilibri delicat
En els darrers anys, cada intent de tancament de línies ha generat resistència, especialment quan ha afectat centres de màxima complexitat o barris vulnerables. Al mateix temps, la davallada demogràfica fa inevitable algun tipus d’ajust.
Les dades actuals, però, introdueixen un element nou en aquest equilibri: la pèrdua de demanda és més intensa a la concertada que a la pública. Això pot obligar a replantejar els criteris de planificació si es vol evitar que, un cop més, el pes de les retallades recaigui de manera desigual.