Setanta vacants a I3: l'impacte de la baixa natalitat a Mataró anticipa més retallades a escoles

La baixa natalitat comença a deixar una empremta cada vegada més visible en el mapa educatiu de Mataró. A només quatre dies de l’inici del curs 2025-2026, la ciutat té aproximadament 70 places vacants a I3 (P3), malgrat que aquest any ja s’han suprimit dues línies a la xarxa pública —a les escoles Rocafonda i Antonio Machado— i que inicialment també es preveia eliminar-ne una tercera al Camí del Mig, finalment mantinguda a darrera hora.

Aquesta xifra posa de manifest un fenomen que va molt més enllà de l’oferta educativa actual: la davallada sostinguda de naixements a la ciutat i la conseqüent necessitat de reordenar l’estructura dels centres en els propers anys. Fonts municipals admeten que, si bé la matrícula viva (l’entrada d’alumnat nouvingut al llarg del curs) podria corregir parcialment aquest desajust, “caldrà planificar” amb previsió, ja que la tendència demogràfica apunta a més ajustos a mitjà termini.

En la roda de premsa dedicada a l'inici de curs, celebrada aquest dijous dia 4, la regidora d’Educació, Bea Delgado, ha assegurat que s’està treballant conjuntament amb el Departament d’Educació per traslladar les especificitats de Mataró: “Som una de les ciutats que ja té els ràtios a 18 i a 20 tant a infantil com a primària, però continuarem treballant", ha destacat la regidora, de manera que, d'entrada, es descarta disminuir encara més l'alumnat per aula com a alternativa al tancament de línies. 

Els punts clau

• 70 vacants a I3 evidencien la baixa natalitat a Mataró malgrat la supressió de dues línies aquest curs (Rocafonda i Antonio Machado).

• La tendència demogràfica apunta a noves reestructuracions i planificació educativa futura per ajustar l’oferta a la demanda real.

• Les comunitats educatives critiquen que els tancaments afectin només la xarxa pública i reclamen reduir ràtios com a alternativa.

• L’Ajuntament i el Departament d’Educació treballen conjuntament, però descarten de moment abaixar més l’alumnat per aula.

Les retallades aplicades aquest curs per la Generalitat, primer amb el vistiplau de l'Ajuntament, han despertat queixes i protestes de les comunitats educatives, que van obligar el consistori a acabar presentant-hi una certa oposició. Mestres i famílies critiquen que els ajustos es facin de manera unilateral sense tenir en compte les meses de planificació municipals, i que no s'opti per la baixada de ràtios com a alternativa.

També s'ha assenyalat, des de les mateixes veus, que els tancaments de línies repercuteixin sempre a la xarxa pública, mentre que la concertada —tot i comptar també amb centres amb demanda baixa— manté la seva oferta. Aquesta percepció d’asimetria alimenta el debat sobre com ha de ser la planificació educativa en un context de natalitat decreixent.

Si bé a hores d'ara és aviat per parlar de com repercutirà l'evolució demogràfica en els anys vinents, és fàcil anticipar que la reducció de línies podria repetir-se en els propers cursos, especialment en aquells barris amb menor creixement demogràfic i més mobilitat de famílies. L’escenari, per tant, obligarà a repensar la distribució dels recursos i les polítiques d’escolarització per evitar desequilibris territorials i garantir l’equitat entre xarxes.