Ramon Morales, sempre a punt!

Vaig saber d'en Ramon Morales l'any 1972, quan la policia va detenir el seu germà Pablo i vam saber que en Ramon s'havia escapat per pèls, que estava amagat i després a l'exili. No ens coneixíem personalment –coses de la clandestinitat– encara que tots dos militàvem a les Joventuts Comunistes de Catalunya, l'organització juvenil del PSUC. Més tard he sabut que ell en va ser un dels fundadors a Mataró.

Ara, en Ramon Morales publica el seu llibre autobiogràfic Surcos de mis memorias, on fa un repàs a la seva trajectòria vital des de la seva infantesa fins a l'actualitat, i el presenta el diumenge 22 de març a l'Ajuntament de Dosrius, poble on viu ara. El llibre està estructurat en quatre parts principals: Daimiel, Mataró, exili i Dosrius, llocs on ha viscut i ha desenvolupat les seves activitats.

El que ens hi explica de la seva vida és principalment la seva activitat política i sindical; nascut ja en el si d'una família lluitadora pels drets dels més desafavorits, podríem dir que el seu compromís li va venir de sèrie, ja de jove a Daimiel va captar el que significava estar a un costat o l'altre de la lluita per a la defensa de drets, condicions laborals dignes, etc.

Un cop a Mataró, en entrar en contacte amb membres del PSUC i dels fundadors de CCOO. Compromís que es va fer explícit i militant, la qual cosa li va causar persecucions, detencions, tortures, exili, etc. Tot això es viu intensament en la lectura del llibre que ara ens presenta.

La utilitat del llibre, a més a més de permetre conèixer la persona, és recollir fets, moments i personatges de la lluita sindical i política dels darrers anys del franquisme i l'inici de la transició. Van ser moments durs i difícils en què persones valentes com en Ramon, en Pablo i d'altres van aconseguir organitzar cada cop més ciutadans i ciutadanes, per aconseguir drets laborals i polítics. S'hi recull informació que serà molt útil quan s'escrigui la història d'aquest període. El text va acompanyat de documentació gràfica, fotografies familiars i d'actes públics, que ajuden a registrar tot plegat. Cal saber què va passar, per entendre qui som i per què massa sovint s'ha volgut mistificar, per interessos polítics, una memòria cada cop més necessària.

El règim es va defensar fins al final amb les seves urpes i amb una violència sense miraments, inclús després de la mort del dictador, amb els intents d'Arias Navarro, Fraga i altres capitostos pere tal de perpetuar la dictadura. La feina constant de Ramon Morales, amb d'altres ciutadanes i ciutadans que es van anar sumant a organitzacions i mobilitzacions de tota mena, va fer impossible aquella continuïtat que es pretenia per la dreta reaccionària del país.

És evident que la consecució de les llibertats polítiques i sindicals va ser una feina col·lectiva de molta gent en què cadascú des del seu lloc va contribuir a fer que Catalunya i Espanya tanquessin –esperem que definitivament— aquell període de foscor que s'havia iniciat amb la Guerra Civil. Ramon Morales, i la gent com ell, saben perfectament de la necessitat d'anar junts, de construir col·lectivitat, de sumar, que individualment no s'aconsegueix res i que en comunitat som més forts.

Tot i que això és una veritat indiscutible, també sabem que es necessiten persones que hi posin esforç i intel·ligència, que se sacrifiquin quan cal, del contrari res canvia. Persones que no es cansin de picar pedra, que com en Ramon, encara segueix lluitant des de les entitats memorialistes, reclamant, persistint a defensar la conservació de fets, llocs i memòria del període del qual parlem.

L'experiència que ens explica Ramon Morales en el seu llibre ens ajuda a entendre que els drets i llibertats de què ara gaudim no ens van ser regalats, sinó que es van haver de conquerir, amb lluites sovint ben doloroses. No obstant, actualment, alguns dels nostres conciutadans ho obliden i fins i tot volen denegar drets bàsics a persones que intenten treballar, guanyar-se la vida amb dignitat i poder oferir una vida millor als seus fills i filles, en definitiva, allò a què aspirem tots els éssers humans.

Ramon Morales és una d'aquelles persones que sempre han estat a punt per lluitar pel que és de tots.