Capgròs
Hi ha edificis que són monuments i n'hi ha que són molt més que això: formen part de la vida quotidiana d'una ciutat. El Mercat del Rengle de la plaça Gran de Mataró pertany a aquesta segona categoria. És una de les obres de Josep Puig i Cadafalch més estimades de la seva ciutat natal, segurament perquè, més enllà de la seva bellesa arquitectònica, continua fent exactament allò per a què va ser concebut: ser un mercat. Ara, més de 130 anys després de la seva construcció, l'Ajuntament de Mataró ha licitat unes obres de conservació i manteniment amb un pressupost de 313.074 euros, IVA inclòs, per garantir que aquesta petita joia modernista continuï presidint la plaça Gran durant molts anys més.
El Rengle té alguna cosa especial. És un edifici petit, de només 107 metres quadrats, estret i allargat, però amb una personalitat enorme. Les seves columnes de ferro colat, els revestiments de marbre rosat i, sobretot, la característica coberta semicilíndrica de ceràmica vidriada blanca i blava el converteixen en una peça inconfusible del patrimoni mataroní. Un mercat que, a diferència dels grans equipaments comercials, obre les parades directament al carrer i es fon amb la plaça que l'envolta.
Un mercat nascut per servir la ciutat
La història del Rengle comença el 1891, quan l'arquitecte municipal Emili Cabanyes va projectar un edifici per instal·lar-hi de manera permanent les parades de venda de carn que ocupaven la plaça Gran. El mercat es va inaugurar el 1892, però seria l'any següent quan el jove Puig i Cadafalch, que acabava d'assumir el càrrec d'arquitecte municipal, li donaria la seva imatge definitiva.
Puig va transformar la coberta original amb una volta semicilíndrica decorada amb rajoles vidriades, maó vist i ornamentació de ferro forjat. Una intervenció que convertiria un edifici eminentment funcional en una petita obra mestra del modernisme, sense renunciar a la seva utilitat.
Des d'aleshores, el Rengle ha estat testimoni de generacions de venedors i compradors. La plaça Gran continua sent un dels espais amb més caràcter del centre històric, amb parades de fruita i verdura, comerços de proximitat, terrasses i l'activitat que acompanya els mercats tradicionals. És patrimoni arquitectònic, però també patrimoni comercial i social, un lloc per comprar, trobar-se i conversar.
Una restauració per recuperar-ne l'esplendor
El pas del temps, però, ha deixat empremta sobre l'edifici, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). La darrera rehabilitació general es va fer el 1982 i, des d'aleshores, només s'hi han executat intervencions puntuals de manteniment. El projecte municipal preveu restaurar completament els elements exteriors de la façana i la coberta, substituir les rajoles ceràmiques deteriorades per reproduccions de les originals, rehabilitar els elements metàl·lics, recuperar els revestiments de marbre Roig Alacant i Blanc Carrara, reparar les persianes i renovar els tendals. També es millorarà la impermeabilització de la coberta.
L'actuació té un termini previst de vuit mesos, tres dels quals es destinaran a preparar i fabricar les peces ceràmiques i cinc a executar els treballs. Una condició especialment significativa és que les obres s'hauran de compatibilitzar amb l'activitat comercial, sense interrompre el funcionament de les cinc parades actuals.
Perquè aquesta és, precisament, la gran virtut del Rengle: no és una peça de museu. És un edifici que continua treballant per a la ciutat. I conservar-lo vol dir protegir alhora una obra de Puig i Cadafalch, una manera de comprar i un dels paisatges més entranyables de Mataró.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris