Robafaves: quan Mataró va tenir 'més que una llibreria'

La mort de Xavier Vilert, diumenge passat als 74 anys, ha reobert inevitablement una pàgina fonamental de la història cultural i comercial de Mataró. Per a diverses generacions de mataronins, parlar de la històrica llibreria Robafaves de la qual Vilert en va ser un dels fundadors, no és només recordar un negoci dedicat als llibres. Robafaves és un dels símbols de la història, la cultura, el comerç i la vida quotidana de Mataró del darrer mig segle. Un dels fruits més destacats del treball d'una generació que va deixar-se la pell durant la transició per donar vida i color a la ciutat grisa que havia deixat el franquisme.

Gairebé des dels seus inicis, Robafaves va ser molt més que una llibreria, amb una trajectòria plena de llums però també d'ombres: Protagonista d'alguns dels moments més brillants dels darrers 50 anys a la ciutat, també ho va ser dels més tristos amb el seu tancament, abrupte i sonat, després d'haver estirat més el braç que la màniga per les ànsies expansionistes dels seus promotors i d'un seguit d'aliances dubtoses, que van fer que la ciutadania que tant se l'havia estimat li acabés donant l'esquena.

Costava imaginar-se el batec cultural de Mataró sense Robafaves i la seva gent

Un final que no pot fer oblidar que, durant molts i molts anys, qualsevol tomb dels mataronins i dels foranis pel centre de la ciutat acabés, d’una manera o altra, entrant al número 9 del carrer Nou. Costava imaginar-se el batec cultural de Mataró sense el mateix Xavier, en Pep, en Toni, la Montse, en Roc al capdavant de la també crucial secció de discos, la Judith, l'Enric i tants altres llibreters socis de l'entitat fent-la petar amb els clients; amb les mares i pares remenant entre la pila de llibres -era una llibreria de les de veritat, de fons i no només de novetats- mentre els fills feien corredisses pels llargs passadisos.

Sense les converses improvisades de la parròquia, sense les presentacions de llibres al hall central, sense el refugi climàtic els dies més calorosos de l'estiu o quan un xàfec sobtat mullava la ciutat. Robafaves era un punt de trobada abans que aquest concepte es convertís en una etiqueta de màrqueting cultural, i un espai més que necessari en una ciutat que mai ha anat sobrada d'equipaments culturals de qualitat.

Els orígens d’una aventura singular

La història de Robafaves va començar a mitjans dels anys setanta, en plena Transició, quan un grup de joves vinculats al moviment cultural i cooperativista van impulsar una llibreria que havia de ser molt més que un comerç. Entre aquells joves hi havia el mateix Xavier Vilert, juntament amb Pep Duran i altres membres d’una generació que entenia la cultura com una eina de transformació social i de construcció col·lectiva, el mateix esperit que va portar a la recuperació i revitalització de Les Santes i a tantes altres iniciatives socials i culturals que avui són el pal de paller de la ciutat.

Robafaves va néixer en plena transició, de la mà d'una generació que va transformar la ciutat

Robafaves va néixer sota el paraigua de la Unió de Cooperadors i es va formalitzar com a cooperativa l’any 1978. El nom triat, el del mític i estimadíssim gegant de la ciutat, ja era tota una declaració de principis: arrelament local, cultura popular i identitat mataronina. Aquella aposta tenia molt de voluntarisme i també una certa dosi d’utopia. Mataró no era capital de província ni gran metròpoli cultural, però Robafaves aspirava a jugar a la mateixa lliga que les grans llibreries independents de Barcelona. I durant molts anys ho va aconseguir.

La llibreria es va convertir, i això es pot dir amb tot l'orgull 'capgròs' possible, en un referent nacional en literatura catalana, pensament, llibre infantil i juvenil i dinamització cultural. Per les seves sales hi van passar autors, editors i intel·lectuals de primer nivell. Les presentacions de llibres omplien el local. Els clubs de lectura, les activitats infantils i les recomanacions personalitzades van convertir Robafaves en una institució.

No era habitual que una ciutat com Mataró tingués una llibreria considerada entre les millors de Catalunya. Encara menys una cooperativa cultural amb tanta influència. Robafaves va aconseguir que molta gent de fora de la ciutat la visités expressament. Per als lectors del Maresme, era gairebé un temple.

El carrer Nou, el cor cultural de la ciutat

El local del carrer Nou va acabar formant part de l’imaginari col·lectiu mataroní. Per a molts infants, era el lloc on es comprava el primer conte. Per a generacions d’estudiants, l'únic lloc on comprar els llibres de text, les lectures obligatòries o els títols que els acompanyarien durant les seves carreres universitàries.

En una ciutat mancada de grans equipaments culturals, Robafaves ocupava molts buits

Per a molts adults, una parada obligada cada dissabte, en una experiència que, com a tota llibreria que mereixi el seu nom de veritat, anava molt més enllà de la transacció econòmica a canvi d'un producte. Hi havia qui hi anava sense necessitat de comprar res. Simplement per remenar llibres, per veure les novetats o per trobar-se amb algú conegut. Durant molts anys, costava fer una passejada pel centre sense acabar travessant-ne la porta. La llibreria exercia gairebé de plaça pública intel·lectual.

La riuada del 1981: el primer gran rescat

La història de Robafaves també està marcada per episodis dramàtics. Un dels més recordats és la inundació de 1981. Aquell aiguat va afectar greument la llibreria i va malmetre més de tres mil llibres. El setmanari El Maresme ho va explicar amb una portada que encara avui molts recorden. El periodista Josep Maria Fàbregas xifrava les pèrdues en prop d’un milió i mig de pessetes.

Aquella vegada, però, Robafaves se’n va sortir. La ciutat va respondre. La llibreria era percebuda com un patrimoni col·lectiu, gairebé com una part del mateix Mataró que calia protegir. Amb els anys, aquella imatge dels llibres xops acabaria adquirint un valor gairebé simbòlic. Robafaves sobrevivia a les adversitats i semblava destinada a resistir-ho tot. Però no va ser així

L’ambició de créixer

Durant els anys noranta i primers 2000, Robafaves vivia el seu moment de màxima esplendor. La cooperativa va expandir-se amb nous espais especialitzats, apostant per la literatura infantil al número 27 del mateix carrer Nou -la Casa del Bisbe amb aquell preciós pati- i als llibres de butxaca i les publicacions en idiomes al local adjacent.

Robafaves no parava d'expandir-se, fins i tot més enllà de la ciutat amb la compra de Catalònia

El mateix establiment del carrer Nou es va ampliar per dalt i pel costat. Robafaves no parava de créixer, fins i tot més enllà de la ciutat; l'any 2002 comprava el 51% de Catalònia, la històrica llibreria de la ronda Sant Pere de Barcelona fundada l'any 1924. Robafaves va intentar competir en una lliga cada vegada més difícil. I potser va créixer massa.Aquella expansió responia a una voluntat de créixer i consolidar un model cultural alternatiu. Però també va comportar riscos enormes i va començar a generar certes antipaties i recels. El sector editorial començava a transformar-se: arribaven les grans superfícies, canviaven els hàbits de consum i internet començava a alterar el mercat del llibre.

Precisament, impedir que establiments com FNAC veiessin en Mataró una plaça interessant va portar Robafaves a unir-se a una de les grans cooperatives culturals catalanes, Abacus, per impulsar Actua, aquella gran llibreria-papereria que va obrir portes l'any 2005 a Can Xammar que va acabar sent un estrepitós fracàs. Abacus va acabar assumint el deute del negoci, quedant-s'ho tot i al cap d'uns anys, tancant aquell local per ressituar-se a la Riera, on segueix avui en dia.

Però Actua va ser el principi del final per a Robafaves. L’endeutament derivat de l’expansió, sumat a la crisi econòmica i a la caiguda de vendes, va anar deteriorant la situació financera de la cooperativa. El projecte que durant anys havia semblat indestructible començava a mostrar esquerdes.

Del símbol estimat a la incomprensió

Els últims anys de Robafaves van ser complexos i emocionalment contradictoris per a la ciutat. Les dificultats econòmiques van comportar que la llibreria anés tornant al seu estat original, al seu cor del carrer Nou, 9, desempallegant-se de la resta de locals. Però el mal ja estava fet. La campanya “SOS Robafaves”, impulsada el 2012 per recaptar 250.000 euros i així intentar salvar la cooperativa, va mobilitzar clients i persones vinculades al món cultural; però no va ser ni molt menys suficient. Es pot dir que bona part de la ciutadania va donar l'esquena al crit d'auxili desesperat dels llibreteres, perquè no va sentir-se interpel·lada.

La ciutadania va acabar donant l'esquena a un negoci que havia generat antipaties

Un gruix important dels mataronins retreia als responsables del projecte una gestió massa ambiciosa o poc prudent. Altres consideraven que la llibreria havia perdut part del seu esperit original, i no li perdonaven les veleïtats expansionistes ni els acords amb gegants del sector. També feien mal les acusacions, més o menys fonamentades, d'haver-se beneficiat excessivament del suport de l'Ajuntament en totes aquestes operacions.  El que durant dècades havia estat gairebé intocable començava a generar divisió. Va ser un procés dolorós. Sobretot perquè afectava un símbol emocional de la ciutat.

Robafaves ja no era només una empresa amb problemes econòmics: era un tros de memòria col·lectiva que s’esfondrava davant dels ulls de tothom. Quan el tancament definitiu va acabar arribant, l’any 2013, molts mataronins van sentir que desapareixia alguna cosa més profunda que una llibreria. S’acabava una manera de viure el centre de Mataró.

De fet, es pot dir que l'adéu de Robafaves va marcar l'inici d'un procés de transformació que han deixat irreconeixible, a nivell comercial, el casc antic de la ciutat, amb la desaparició de molts altres comerços emblemàtics i també de grans marques. De fet, el local del carrer Nou va estar buit durant sis anys; s'hi va acabar instal·lant una clínica oftalmològica. 

La continuïtat d’una ciutat llibretera

La desaparició de Robafaves va deixar un buit sentimental i cultural enorme, però la ciutat va saber mantenir viva la seva tradició llibretera. I això explica que, malgrat el cop, Mataró continuï sent avui una ciutat amb llibreries de referència.

Dòria Llibres i Buc de Llibres han omplert el buit de manera exitosa

De fet, el mateix any que Robafaves abaixava la persiana, el 2013, aterrava a la ciutat Dòria Llibres. Ho feia inicialment en un petit local del carrer Pujol, en un context que semblava poc favorable per obrir una nova llibreria. Amb el temps, però, el projecte va créixer fins a convertir-se en una de les llibreries independents més reconegudes del país, amb la seva actual seu a la Riera i una intensa activitat cultural. D’alguna manera, Dòria va recollir part d’aquella tradició de llibreria entesa com a espai de trobada, presentacions i vida cultural que durant tants anys havia representat Robafaves.

Al mateix temps, diversos antics socis i treballadors vinculats a Robafaves van impulsar Buc de Llibres. La llibreria, actualment situada al carrer Sant Josep, també s’ha consolidat amb molt bona salut i ha mantingut un model proper, especialitzat i molt connectat amb el teixit cultural de la ciutat. I d'altres establiments, com Maresme o Màrquez, han seguit al peu del canó tot aquest temps. 

Així, tot i la desaparició del gran símbol que va ser Robafaves, Mataró no va perdre del tot aquella identitat lectora que la va convertir durant dècades en una rara avis cultural fora de Barcelona. El relleu va arribar amb noves formes, nous noms i noves generacions, però mantenint viva una idea molt arrelada a la ciutat: que les llibreries són molt més que botigues.

El llegat de Xavier Vilert i d’una generació

La mort de Xavier Vilert, personatge cabdal en la cultura i el moviment cooperatiu mataroní dels darrers 50 anys, ha fet reviure tot aquest univers. La seva figura queda associada a aquella generació que va entendre la cultura com una eina de transformació social i de construcció comunitària. Amb encerts i errors, amb moments brillants i finals difícils, Robafaves va deixar una empremta enorme en la història cultural de Mataró. Avui encara hi ha mataronins que, quan passen pel carrer Nou, miren instintivament cap al número 9. Com si esperessin tornar a veure aquells prestatges infinits o retrobar alguna conversa pendent entre llibres.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta