Capgròs
El 17 de gener se celebra Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics i de treball, una festivitat arrelada des de l’Edat Mitjana. A Catalunya i altres territoris, el sant és popularment conegut com el “Sant Antoni dels burros”, denominació que prové de la tradicional benedicció de bèsties de càrrega i animals de labor —ases, matxos, cavalls i muls— que eren imprescindibles per a la vida rural. Aquesta jornada combinava devoció i utilitat: es demanava protecció, salut i força per als animals que garantien el sosteniment agrícola i la feina al camp.
El pas del temps va anar fent minvar la importància i presència dels animals de càrrega, si més no a Mataró i rodalia, pel que la festa de Sant Antoni Abat, amb els populars Tres Tombs, va anar decaient fins que es va perdre del tot. La capital del Maresme va celebrar a inicis del 2023 els seus darrers Tres Tombs i mesos després, i en una de les primeres decisions del govern municipal sorgit de les eleccions municipals d’aquell any, la regidoria de Cultura anunciava la suspensió de la celebració.
Des de llavors, Sant Antoni a Mataró es limita a la ferradura, el tortell de Sant Antoni que encara fan algunes pastisseries i fleques, i a les benediccions d’animals de les parròquies locals. Sant Antoni dels burros ha passat a ser Sant Antoni dels gossos, majoria absoluta entre els animals que es porten a beneir.
Les raons de suspendre els Tres Tombs
Després de dècades celebrant la tradicional desfilada eqüestre vinculada a Sant Antoni Abat, l’Ajuntament de Mataró va decidir suspendre-la a finals de 2023 i la mesura es va verbalitzar com a “decisió permanent fins a nou avís”. No era, doncs, una pausa puntual, sinó una voluntat clara de tancar un cicle. El govern municipal va justificar la mesura per motius econòmics, dins d’un context d’ajust pressupostari, i per la manca del que la regidora de Cultura Heidi Pérez va definir com a “arrelament actual a la ciutat”. Segons el relat oficial, la festa havia anat perdent base social i capacitat d’autoorganització. Pérez ho va resumir així: “Tenint en compte les dificultats pressupostàries i que ningú s’hi ha posat al capdavant de la festa, hem decidit tallar amb l’esdeveniment amb menys arrelament a la nostra ciutat”.
El govern també va posar sobre la taula la transformació del format. Històricament, els Tres Tombs havien funcionat com una expressió del món rural proper, amb cavalls i carruatges de la rodalia. En canvi, en les darreres edicions, explicava Pérez, l’Ajuntament assumia pràcticament en solitari el cost i la logística, arribant a invertir uns 10.000 euros en el lloguer de cavalls i carruatges procedents de fora. “Al cap i a la fi el que fèiem era importar la festa d’un altre lloc”, va admetre la regidora.
Els darrers Tres Tombs de Mataró van veure, a més, com la cita havia anat perdent centralitat urbana: les dues últimes edicions es van desplaçar del Centre a baix a mar, en plena política de descentralització d’actes culturals, amb menys públic i menys implicació social. Tot i aquest argumentari, la suspensió dels Tres Tombs va resultar polèmica. Part de la ciutadania i l’oposició municipal van criticar la decisió, denunciant la pèrdua d’una tradició històrica i d’un element emblemàtic del calendari popular. El debat va girar entre el cost-benefici econòmic, el valor patrimonial, la desconnexió generacional i la idea de si la festa mereixia un relleu en lloc d’una cancel·lació. Tres anys després, la festa té tortell, benedicció i para de comptar. Mataró celebra Sant Antoni dels gossos.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris