Les Santes arrenquen amb dues sorpreses inaudites

Les Santes de Mataró es basen en una reiteració quasi endèmica, unes pautes que se segueixen i que fan que el color i motiu de les samarretes de l’any siguin sovint l’única manera de diferenciar un any de l’altre, perquè cada dia té els seus actes i aquests solen anar exactament igual que l’anterior. Això és així i no hi ha queixa. El ritual té una raó i la ciutadania ho coneix. Per exemple, el 24 és com un ritus iniciàtic. És la dosi exacta que fa vessar el got de l’any i que, per tant, implica canviar d’estadi. El 24 d’aquest 2025, però, ha respost a la lògica imperant amb dues novetats que mereixen ser ressenyades. Dues sorpreses de caràcter inaudit.

Situem-nos vora Les Esmandies abans de les sis de la tarda. A més de procurar-se un lloc per veure la Gegantada ara la mataronada té una altra preocupació: tenir cobertura per obrir el radar, endevinar colors i profetitzar si patirem o no. Llei de vida de les noves Santes dels darrers anys. Aquest 24 ha començat amb la ciutat notablement tocada per la tempesta de la matinada anterior i a més els homes i dones del temps ja van dient allò que diuen que no volen dir que plourà, amb tanta perifràstica com es vulgui. El fet és però que els Gegants, a dotzenes, tenen clara la cita i ja són a la Ronda d’O’Donnell que -enguany que el bo d’en Josep s’ha mort- convé recordar que a Mataró molta gent anomena ‘d’en Nonell’ perquè és un cognom força més capgròs i Can Bonminyó era per aquí.

Els Gegants fan vessar… i en Maneló sorprèn

El catàleg de gegants, gegantes, nans, nanes i una mica més de tot que desplega la Gegantada sempre sembla un recompte creixent. Com quan al calaix de les culleretes sembla que aquestes ja no hi caben. La Coordinadora s’hi ha posat a la feina, ha fet anar l’acte fins i tot per davant de l’horari convingut i l’ha fet tancar amb una coreografia en comú. Tot pel 25è aniversari de la Gegantada. Ja ho tenen Les Santes que, com que són contemporànies en essència, tots els actes i protagonistes tenen aniversaris rodons com aquests prou sovint. Per molts anys, en tot cas.

La Gegantada omple a vessar, com sempre, i en el transcurs per un mateix punt de l’espectador no presenta novetats fins que la tanquen els Gegants de Mataró, que compareixen amb elegància i amb un Maneló sorprenent. 75 anys després de venir de Terrassa a casar-se amb la Toneta, el jove d’en Robafaves va d’estrena. Com qui quan obre els ulls a cal barber primer mig s’esglaia, la imatge de la nova cabellera del gegant és realment impactant. Més melena, pentinat diferent, tot un aire. Hi ha pentinats que aguanten pocs dies al cap de la gent, caldrà fer el seguiment del gegant.

Peiró, gòspel i Cabanelles

El 24 trenca el glaç de la festa en sentits i indrets i diferents. La Llar Cabanelles s’estrena amb bona afluència i -diuen- bon nivell dels espectacles. I convé celebrar-ho i caldrà anar-hi. Al Pati del Cafè Nou una demostració de vidre bufat precedeix l’acte d’homenatge i memòria de Joan Peiró Belis, assassinat a Paterna tal dia com avui del 1942. L’encesa del seu monument tanca l’acte. En paral·lel i a baix a mar, GospelSons -també d’aniversari- es troba més còmode al Callao, igual que després faran les Havaneres.

Ja quan tot això s’esdevé es contempla arreu com de patent és l’altra gran sorpresa. La refrescada fa que la gent s’abrigui. Una capa, molta gent. Ja no només fredolics i fredoliques.

Havaneres on pertoca

A Havaneres s’hi veuen dessuadores, camises i fins i tot alguna mena d’abric. Quasi més muda de Sant Simó que de Les Santes: l’escena és curiosa. On no hi passa aire és vora la barra del rom cremat on s’aconsegueix el got de terrissa i també pel mateix preu el lament de l’entitat que no els deixin vendre altra cosa que el ‘producte emblemàtic’ de la cantada. El garbuix i tap humà al voltant de la barra mentre encara no s’ha cremat del tot el rom és espectacular, de la mateixa manera que la ubicació del Callao -recuperada enguany- és la que pertoca i ho demostra amb una mena de lògica imperant que ho enquadra tot. La pineda i les palmeres adrecen, els lavabos, l’anar i venir. Tot queda a lloc. Tot queda rodó. I la molta gent -i les capes d’abric- es multipliquen.

Els dos grups d’Havaneres capten bé l’atenció però els endrecen de forma inversa. Els Cremats se’n van al repertori més heterodoxe d’entrada i -al darrera- Arjau són d’un canònic que semblen voler bressolar el primer son de la gent. Acaben tots dos amb La bella Lola i El Meu Avi, cantant a l’uníson i sense vacil·lacions. I tan bon punt es clou tothom a córrer a casa. Feina feta, són quarts d’una, ja és 25.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta