Capgròs
“El català és la llengua vehicular del país i és una eina vertebradora que ajuda a la cohesió social”.
Amb aquesta frase tant i tant utilitzada per moltes persones, col·lectius, grups polítics i associacions que defensen l’ús del català i els drets lingüístics dels catalanoparlants a Catalunya, acaba un vídeo de la CUP de Mataró on es fa referència al curt debat produït en el ple del mes de juliol entre el regidor cupaire Carlos Garcia i la regidora socialista Heidi Pérez.
El debat es produeix per la presentació d’un prec “QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP MATARÓ PER TAL D’EXCLOURE DEL PROCÉS D’ADJUDICACIÓ DE LES BARRES DE LES SANTES AQUELLES ENTITATS QUE ARRACONEN LA LLENGUA I NO COMPLEIXEN LA NORMATIVA”.
Si al títol del prec ja s’utilitza el concepte “excloure”, al text hi apareixen paraules com “denúncia” i “sanció” que endureixen el llenguatge utilitzat i indiquen, amb certa claredat, l’estratègia de la CUP per abordar l’enèsim conflicte sobre l’ús de la llengua catalana.
Val a dir que em considero una persona afectada per la vulneració dels meus drets lingüístics com a catalanoparlant en múltiples ocasions i, evidentment, també, per l’actuació absolutament irresponsable vers la llengua catalana per part d’algunes de les entitats adjudicatàries del servei de bar a la festa major de l’estiu passat.
Dit això, no comparteixo ni el llenguatge ni la proposta del prec del grup municipal de la CUP pel seu rerefons punitivista, que contradiu el sentit i la voluntat de la frase amb què he iniciat aquest text, i que tanca el vídeo de la CUP sobre aquest afer.
El prec que jo hauria presentat al ple hauria demanat a la Regidoria de Política Lingüística de la ciutat la convocatòria d’una trobada oberta a les entitats adjudicatàries, els grups polítics municipals i les entitats que componen la Taula per la Llengua, per abordar el conflicte mitjançant el diàleg i l’escolta.
Assolint acords i consensos després d’haver pogut identificar els greuges i l’afectació sobre els drets individuals i col·lectius del menysteniment evident del català per part d’algunes entitats. I també, entendre les raons o motivacions de la manca d’ús de la llengua catalana en el servei de bar per part d’aquestes.
Les respostes punitivistes als conflictes lingüístics en el context social i polític català actual no em semblen ni adequades ni útils per a la seva resolució. En canvi, la confrontació dialogada dels posicionaments, raons i motivacions de les diverses parts implicades en aquest conflicte és una via que, a banda de permetre acords per superar-lo, aportaria vertebració i cohesió social a la ciutat.
Comentaris