Per què la taxa de la brossa de Mataró no para de pujar?

La taxa de la brossa de Mataró tornarà a pujar el 2027. I ho farà força més que la resta de tributs municipals. Mentre l'Ajuntament ha acordat moderar l'augment de l'IBI fins al 2%, el rebut dels residus s'encarirà un 8%, passant dels actuals 185,34 euros als 200,15 euros anuals de mitjana per habitatge. Són gairebé 15 euros més, una pujada que el govern municipal de David Bote assegura que no pot evitar perquè respon a l'encariment del servei i, sobretot, a una obligació legal: la taxa ha de cobrir el cost de recollir i tractar els residus que generen els mataronins.

Per entendre per què augmenta aquest rebut, cal tenir presents tres factors estretament relacionats: la naturalesa legal de la taxa, el nou contracte municipal de recollida de residus i l'increment dels costos de tractament de la brossa. La combinació explica per què l'Ajuntament assegura que té molt menys marge per contenir aquesta taxa que altres tributs, com l'IBI.

L'alcalde, David Bote, ho ha resumit durant la presentació de les ordenances fiscals del 2027: "La llei diu que hem d'aplicar l'increment a la taxa de la brossa". Una afirmació que remet a la normativa estatal sobre residus, però que té matisos importants: la llei obliga a finançar el servei mitjançant una taxa no deficitària, encara que els ajuntaments conserven capacitat per decidir com organitzen el servei i distribueixen els costos entre els contribuents.

Per què és una taxa i no un impost?

La primera qüestió és entendre que la taxa de la brossa no funciona igual que l'IBI. Aquest últim és un impost que permet a l'Ajuntament recaptar diners per finançar el conjunt de serveis municipals. En canvi, la taxa de residus està vinculada a una prestació concreta: recollir, transportar i tractar les deixalles que generen els habitatges i les activitats econòmiques. La clau és la Llei estatal 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que va establir l'obligació que els municipis disposessin, abans de l'abril del 2025, d'una taxa específica, diferenciada i no deficitària que reflectís el cost real, directe i indirecte, de les operacions de gestió dels residus.

Dit d'una manera planera: si recollir i tractar les escombraries costa més diners, els ingressos del sistema també han d'augmentar per evitar que sigui deficitari. Això no significa que cada partida addicional de despesa hagi de traduir-se automàticament en el mateix percentatge de pujada per a tots els rebuts, però sí que obliga a justificar la taxa en funció dels costos del servei.

La brossa no és el mateix que la neteja dels carrers

Una altra distinció fonamental és la que separa la recollida de residus de la neteja viària, dos serveis que sovint es confonen perquè formen part del mateix gran contracte municipal. Bote ho ha volgut aclarir expressament: "La taxa de la brossa no cobreix la despesa en neteja, només recollida i tractament de residus". Per tant, quan els ciutadans paguen la taxa de la brossa, no estan finançant directament que s'escombrin els carrers o es netegin les places. Aquests serveis es financen a través del pressupost general de l'Ajuntament. La taxa dels residus es destina a sufragar la gestió de les deixalles, des de la recollida fins al tractament posterior.

L'altre gran element que explica l'encariment de la taxa és el nou contracte de neteja i recollida de residus de Mataró, un dels més importants econòmicament de l'Ajuntament. El consistori va impulsar el 2026 la renovació d'aquest servei essencial, amb una previsió inicial de 160 milions d'euros per al període 2026-2034, repartits entre neteja viària, recollida selectiva, recollida de voluminosos i gestió de deixalleries.

El nou model preveu més personal, més maquinària, renovació de contenidors, vehicles més sostenibles i nous sistemes de recollida. També inclou el reforç de la recollida comercial i l'ampliació dels equips que preparen les àrees de contenidors abans del pas dels camions. Tot això té un cost superior al del servei anterior. Ara bé, cal separar la part del contracte corresponent a la neteja viària, que no s'ha d'imputar a la taxa, de la part destinada a la gestió dels residus, que sí que intervé en el càlcul.

A aquest encariment s'hi afegeix l'actualització dels costos laborals i l'augment de les despeses d'operació. Bote ha resumit aquesta situació amb una expressió ben gràfica: «Creixen els costos d'operació, el nou contracte... Són faves comptades. El 2027 sabem el que ens gastarem».

Tractar els residus també costa cada vegada més

Però el problema no s'acaba quan el camió recull les bosses d'escombraries. De fet, una part molt important de la factura correspon al tractament dels residus, és a dir, a tot allò que passa després de la recollida. Els materials s'han de transportar, separar, reciclar, valoritzar o eliminar segons la seva naturalesa. Són operacions que tenen costos energètics, laborals i d'instal·lacions, i que també estan condicionades per la normativa ambiental. Segons les explicacions de l'alcalde, la factura del tractament dels residus a Mataró se situa al voltant dels cinc milions d'euros, una despesa que s'ha anat encarint. A més, la legislació ambiental penalitza econòmicament determinades formes d'eliminació dels residus, com l'abocament o la incineració, per fomentar el reciclatge i la reducció de deixalles.

• La taxa de Mataró no consisteix simplement a dividir la despesa municipal pel nombre d'habitatges. El rebut combina una part fixa amb una part variable, que depèn del model de recollida implantat a cada zona.
• En els barris amb sistemes d'identificació d'usuaris, com el porta a porta o la selectiva mòbil, es pot tenir en compte la participació individual en la recollida selectiva.
• En altres zones, la part variable depèn dels resultats de reciclatge de l'àmbit territorial corresponent.

Això vol dir que no tots els habitatges paguen necessàriament el mateix, encara que el rebut mitjà anunciat per al 2027 sigui de 200,15 euros. El sistema també incorpora reduccions i bonificacions vinculades a pràctiques ambientals i a determinades circumstàncies socioeconòmiques.

La llei obliga a cobrir els costos, però no fixa una pujada del 8%

Aquí hi ha el principal matís de l'argumentació municipal. La llei no estableix que Mataró hagi d'apujar la taxa exactament un 8%. El que determina la normativa és que el sistema de finançament dels residus ha de ser específic, diferenciat i no deficitari. Això deixa marge als ajuntaments per decidir el model de recollida, negociar els contractes, introduir mesures d'estalvi, distribuir la càrrega entre els diferents contribuents i establir les reduccions legalment permeses. Per tant, el 8% és la pujada que proposa l'Ajuntament de Mataró per equilibrar els costos previstos del servei, no un percentatge imposat directament per una norma estatal. El govern de Bote defensa que, amb l'encariment de les operacions de recollida, els costos laborals i la factura del tractament, no pot mantenir congelats els ingressos de la taxa sense comprometre l'equilibri econòmic exigit per la legislació.

Hi ha una última particularitat important: l'increment previst per al 2027 no es notarà al rebut fins al 2028. A Mataró la taxa de residus es cobra a any vençut. Per tant, la pujada corresponent al servei prestat durant el 2027 es traslladarà als rebuts de l'any següent, sempre que les ordenances fiscals s'aprovin definitivament.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta