Capgròs
El concert més esperat de Les Santes 2026 va ser quelcom gros, molt gros. No només per la mida gegantina del Parc Nou, amb la seva esplanada ben curulla. També per l’envergadura de l’envit musical i festiu que van plantejar The Tyets en el desè aniversari del seu projecte. Tocaran en festivals, sales i ocasions més rimbombants, aquest parell. Però és probable que el de la passada mitjanit sigui o aspiri a ser el bolo que doni sentit a bona part del que estan fent i recollint. El concert de la seva vida. De les seves Santes vides.
The Tyets són de casa, assequibles. Joves d’aquests que sovint es fan com els desmenjats. Però això és una carcassa. Darrere hi ha una màquina de fer música de la que agrada. Agrada a molta canalla —espectacular l’estesa de menors que no van anar a dormir a l’hora que tocava—, agrada a molt jovent, agrada a molts pares i agrada a molta altra gent. El millor del concert, més enllà de músiques i estils, era el desplegament absolut de paisatge sociològic i generacional del que ha de ser un gran acte de Festa Major. Gent de per tot, aplegada. L’entusiasme juvenil al davant, la rereguarda pels més grans. Tot el Parc Nou ple de valent. I The Tyets fent-hi com d’orquestra de les millors a base de pentinar totes les seves cançons. Diríem que van triomfar com la Coca-Cola, però és més adient dir que es van buidar com els gots de Juliana.
Glòria a la mataronitat
El concert va ser el que havia de ser: una festa de la mataronitat. Un grup fet i enamorat d’aquesta ciutat nostra sovint capcota, inserida entre rieres, propiciant un concert amb una gentada que recordava concerts històrics del Parc Nou com el de Txarango. Amb el volum necessari perquè tothom els sentís parlant d’amor o de tonteries, de diversió, de sentiments o de festes. D’innocència i també carrincloneries. Referències mataronines i a Les Santes: diuen que ja no es posen nerviosos, però ahir se sabien davant una ocasió especial.
Se’n van riure dels d’Argentona, van recuperar la mítica cançó amb la qual van començar en unes Santrash, van desplegar mitjans com ara unes flamarades espectaculars a dojo i no van parar ni un sol moment. Va ser un concert aclaparador i empoderat. Inspirador, fins i tot. Del costat de casa i del carrer de tota la vida pot sortir algú que acabi per rebentar el Parc Nou a cançons. I Les Santes havien de ser la cirereta d’aquest pastís.
The Tyets van reblar el clau de la seva vida. Si més no de la mataronina. A l’entrevista amb Capgròs bromejaven que després d’un concert com aquest, a Mataró no podien aspirar a més. Tres anys després d’aquell concert una mica capgrossada, amb un escenari com castigant el públic i el grup —sota un xàfec i entregirat al pitjor lloc del Passeig Marítim—, el recital d’aquest 2026 és de justícia poètica. Segurament no prediquen, però ja són —encara més— profetes a casa seva. Al país de Les Santes.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris