El tren orbital torna a estar sobre la taula

El projecte del tren orbital, una infraestructura ferroviària llargament reivindicada que ha d’unir Mataró amb Vilanova i la Geltrú sense passar per Barcelona, torna a guanyar protagonisme 20 anys després que se'n comencés a parlar (i mai hagi arribat a res més que traçats sobre plànol). El projecte ha estat inclòs ara en el paquet d’acords que negocien el Govern i els Comuns en el marc de l’aprovació del tercer suplement de crèdit, per valor de 469 milions d’euros, que s’hauria d’aprovar dimecres vinent al Ple del Parlament.

Segons han avançat diversos mitjans i ha confirmat l’Agència Catalana de Notícies (ACN), les dues parts han pactat l’inici de l’estudi de viabilitat de l’anomenada Orbital Ferroviària, que ha de connectar les principals ciutats de la segona corona metropolitana: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’un projecte que busca descongestionar el sistema ferroviari centralitzat a Barcelona i millorar la connexió transversal entre ciutats amb alta densitat poblacional.

El projecte del tren orbital va ser impulsat inicialment per la Generalitat l’any 2004, durant el mandat del conseller Joaquim Nadal. L’objectiu era crear una infraestructura ferroviària que permetés la connexió transversal entre les ciutats de la segona corona metropolitana sense haver de passar per Barcelona, trencant així l’esquema radial actual de la xarxa ferroviària catalana.

El Pla Director Urbanístic (PDU) de la Línia Orbital Ferroviària va ser aprovat definitivament l’abril de 2010. Aquest document establia una línia de 120 km, amb 68 km de nova construcció i 42 km aprofitant trams existents. En el cas de Mataró, es preveien fins a tres noves estacions, totes soterrades, al Parc Central, Cerdanyola i Rocafonda. El seu traçat per les Cinc Sènies, en direcció Llavaneres, va aixecar una gran polseguera per la resistència mostrada pels pagesos de la zona, un conflicte que, tangencialment, va tenir molta influència en l'afer Can Fàbregas. 

Malgrat l’aprovació del PDU, el projecte va quedar aturat durant més d’una dècada, principalment a causa de la crisi econòmica de 2008 i la manca de finançament. Durant aquest període, el tren orbital va romandre inactiu, sense avenços significatius.

Recentment, el projecte ha tornat a l’agenda política. Diversos partits, com ara ERC, l'han reivindicat, i a l’octubre de 2024, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va declarar que la línia orbital podria ser una realitat "a mitjà termini", destacant-la com una alternativa sostenible al quart cinturó viari. L'acord entre PSC i Comuns fa que, de nou, se'n torni a parlar, malgrat que en aquestes dues dècades mai ha arribat a fructificar res de tot plegat.