El tren i el tramvia de Mataró a Argentona

a) Arrel del temporal Glòria del dia 24 de gener de 2020, el Col·legi de Geòlegs de Catalunya va dir que calia traslladar la via del ferrocarril de la costa del Maresme a l’interior, i que atès el canvi climàtic no era rendible mantenir ja la via de la costa i que no calia construir els murs de contenció que s’havien proposat. Dient això, el Col·legi de Geòlegs de Catalunya coincidia amb el que havia dit Miquel Biada i Bunyol sobre el projecte del primer ferrocarril de l'Estat, el de Mataró a Barcelona. Biada havia proposat el tren per l’interior, seguint potser l’actual línia de l’Autopista del Maresme. L’Estat Espanyol l’any 1848 no va acceptar la proposta de Biada i va decidir passar la via prop del mar, ja que així no calia expropiar terrenys i el cost era considerablement inferior. Però amb el pas del temps, el Col·legi de Geòlegs dona la raó a Biada, tot i que l’Estat, continua volent mantenir el tren per la línia de la costa, probablement, també per raons econòmiques.

Davant d’una situació així, l’Ajuntament de Mataró, capital de Comarca, hauria de liderar el traspàs del tren a l’interior, seguint aproximadament l’eix de l'Autopista. Això ja ho hem comentat vàries vegades i avui seria del tot necessari. Cal entendre el territori com un sistema – com ja ho fan a Europa -, i no pas com una suma de 30 municipis en constant rivalitat i competència, La via del tren per l’interior crearia noves centralitats i ajudaria a una relació inter – municipal, avui del tot inexistent, però del tot necessària. Malauradament el Consell Comarcal no obre boca, i l’Ajuntament de Mataró encara vol invertir milions en una nova estació seguint la actual via del tren per la costa. Certament la actual línia de la costa és un perill i una barrera per tots els municipis arran del mar.

Amb una visió a llarg termini, que és la que cal tenir, els ajuntaments haurien de promoure aquest trasllat. Malauradament, no és així. L’alcalde de Santa Susanna projecta actuacions eliminant terres de conreu prop de la zona hotelera que vol engrandir i ben a prop de la via del tren, que hauria de desaparèixer. Com també ho està fent l’alcalde de Alella, a la zona de la Miralda, situada en una zona afectada molt directament pel pas del ferrocarril al interior. En ambdós casos – que incorporen també una pèrdua de la zona agrícola - s’està posat “el carro al davant dels bous”. Com també s’està fent a Mataró amb la proposta de la nova estació de tren, seguint l’actual traçat ferroviari.

Quina llàstima que alguns lideratges polítics del Maresme no tinguin aquesta visió del territori a llarg termini. Avui la Comarca s’està convertint en un dormitori de Barcelona i està perdent les seves senyals d’identitat que s’havien posat de manifest anys anteriors. Posar la via del tren a l’interior generaria unes oportunitats que no caldria perdre de cap manera. Tant de bo que algun municipi del Maresme comencés a liderar aquesta estratègia.

b)     La via del tren de Mataró a Barcelona del 1848 va generar uns extraordinaris beneficis per la comarca i per tot el territori. L’any 1875 es va inaugurar el ferrocarril de Barcelona a Vic, passant per la Garriga. Això va suposar una gran mobilitat per la burgesia barcelonina, que es podia traslladar als seus balnearis i entorns, de la mà del Modernisme del arquitecte Manuel Raspall. Bona prova de tot això és el monumental Passeig Modernista al costat de la Estació de tren de la Garriga.

Seguint també la línia de tren, l’any 1916 es va inaugurar el tramvia de Montgat a Tiana. La burgesia barcelonina quan arribava a Montgat en tren, agafava el tramvia per anar a Tiana, on també hi trobem arquitectura modernista. El mateix va passar l’any 1928 amb el tramvia de Mataró a Argentona. Argentona era i és un bon lloc residencial, amb obres rellevants de Puig i Cadafalch on tenia el seu estudi. Aquest procés d’aprofitar també el ferrocarril potenciant centres d’estiueig també el trobem al Vallès Oriental en poblacions com Cardedeu i altres que també podríem anomenar. Aquests són exemples de ciutats d’estiueig que varen potenciar en el seu temps el transport públic amb el ferrocarril i el tramvia (ecologia “avant la lettre”).

c)   Certament, avui el ferrocarril i el tramvia són mitjans de transport sostenibles i que val la pena estudiar i aprofitar. La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (MSS), fa bé en valorar el tramvia Mataró–Argentona, en un article a Capgròs de fa uns dies, però sóc de l'opinió que cal fer-ho posant sobre la taula en primer lloc el projecte de trasllat del tren a l’interior de la Comarca del Maresme, ja que aquest projecte ens podrà donar dades més segures per situar posteriorment el recorregut del tramvia i estudiar la seva rendibilitat. No caldria “posar el carro al davant dels bous”, com ja hem dit anteriorment.

El ferrocarril per l’interior és una estratègia del tot necessària pel nostre territori que caldria aprofitar i que generaria una pedagogia molt beneficiosa pel país, ja que el Maresme és podria convertir – com he dit anteriorment - en un sistema urbà i no pas en una suma de municipis en constant rivalitat, com ara està passant.

Repeteixo: Val la pena aprofundir primer en el projecte de trasllat del tren a l’interior, valorant també la proposta del tramvia.

I com he dit altres vegades “rectificar és de savis”. Posem-nos a treballar.

Agàpit Borràs. arquitecte