El verd captiva però no es pot captivar: el Turó de Cerdanyola, en perill

Allà on la Llàntia i Cerdanyola s’abracen hi ha un turó que impassible mira com la ciutat li dona l’esquena des de temps immemorials, molt abans que les muralles circumdessin l’entramat de carrers estrets de l’epicentre de la ciutat. Avui en dia aquests carrers i les seves històries se segueixen significant per sobre dels viaranys impossibles de la perifèria, així com de l’atzucac d’històries que conformen la idiosincràsia de qualsevol barri de marge, on els romanços es teixeixen sempre des de la solidaritat i la tendresa.

A les perifèries, tan sovint vulnerades, les històries de lluita i resistència sovint no cal explicarles per què si s’allarga el palmell de la mà, estan en l’ànima de cada encreuament i sense massa esforç es perceben també en el talant de totes les persones que li donen vida. La Llàntia i Cerdanyola, no en són una excepció, amb la particularitat que ambdós barris han crescut a recer d’un turó que ha esdevingut refugi sense necessitat de muralla, perquè el verd és quelcom que captiva però que no es pot captivar. Fins que passa.

ALXAC 2023 S.L s’ha proposat crear un circuit de BTT i Biketrial a les parcel·les agràries que conformen el turó i que des de sempre han estat dels barris, davant del silenci de les institucions.

Innegablement, hi ha quelcom que una promotora sap fer més bé que ningú: rentar-se la cara. El projecte, es ven com a proposta lúdica i familiar amb el mínim impacte a escala ambiental i amb ínfima alteració del paisatge. En definitiva, una iniciativa privada i elitista que representa la terra promesa de les persones amants del BTT, perimetrada per una tanca de fusta rústica amb malla metàl·lica de 1,50m d’altura que redueix el verd rebel d’uns barris obrers i orgullosos en benefici del privilegi, del capitalisme i de l’abús de poder.

Una tanca de 1,50m. d’altura que tanca els pins, les orquídies, les serps i els conills. Una tanca que mata els camins i pretén limitar per sempre més la lliure circulació del veïnat i de totes les històries que aquest tros de terra ha amalgamat des de sempre, les d’uns barris aixecats amb molt d’esforç i les de les seves gents diverses i plurals. Una tanca, que no només arrencarà d’arrel el teixit social i comunitari, sinó que inapel·lablement generarà un impacte ambiental en detriment de la muntanya, incrementant l’erosió i compactació del sòl i pertorbant la reproducció de la fauna. Una tanca, que és molt possible que comenci a reduir la muntanya abans de finals d’any.

Aquestes línies volen ser un avís a l’ajuntament d’Argentona i al de Mataró, a la Diputació i als corresponents Departaments de la Generalitat que ja han atorgat permisos; doncs sou còmplices de l’aixecament d’una tanca, que com qualsevol, només es construeix al voltant d’estructures de poder com les vostres, les quals estan acabant per resoldre el repartiment l’accés i la possibilitat de recursos en benefici d’unes poques i per sobre de tota la resta. L’únic lloc des d’on es poden aixecar les tanques, és des  de la vergonya.

També volen ser una escletxa des d’on arribar a tota la ciutadania i una crida a la solidaritat entre barris, amb l’ànim d’escriure el guió col·lectivament. El turó de Cerdanyola, la montaña de la Cruz, és de totes.

El Turó no es toca!

Mariona MB.