Mataró troba la Via Augusta sota un dels seus carrers, 2.000 anys després

Sota l’actual Camí del Mig de Mataró, a més de tres metres de fondària, hi ha una part d’un camí que durant segles va connectar territoris molt allunyats de la Mediterrània. Les obres de renovació del clavegueram i de la xarxa d’aigua potable han permès identificar, documentar i protegir un tram de la Via Augusta, la gran infraestructura viària romana que travessava bona part de la península Ibèrica.

La troballa, localitzada en el tram comprès entre els carrers de Joan Larrea i Domènec Matheu, permet constatar que sota el carrer actual es conserva una part de l’antiga calçada romana. L’estructura presenta dos murs construïts amb grans blocs de granit, un a la banda de mar i l’altre a la de muntanya, que delimiten una via d’uns 6,4 metres d’amplada. D’aquesta superfície, se n’ha conservat una part del ferm d’uns cinc metres, per on circulaven els vehicles de l’època.

Però una de les evidències més evocadores de la troballa són les marques de les rodes dels carros. El pas continuat dels vehicles va anar desgastant el paviment i ha deixat unes traces que els arqueòlegs han pogut identificar durant la intervenció. Són les empremtes físiques del trànsit que hi havia fa gairebé dos mil·lennis.

Un camí que connectava Iluro amb altres ciutats romanes

La Via Augusta va ser una de les grans infraestructures de l’Imperi romà. No es tractava d’una única carretera, sinó d’una extensa xarxa viària de més de 1.500 quilòmetres que comunicava els territoris del Pirineu amb Cadis. La seva construcció, sota el patronatge de l’emperador August entre els segles I aC i I dC, va transformar les comunicacions i va facilitar tant els desplaçaments com el transport de mercaderies.

El tram descobert al Camí del Mig correspondria al ramal costaner de la Via Augusta, que permetia connectar Iluro, l'actual Mataró, amb altres ciutats romanes de la costa com Baetulo —Badalona—, Barcino —Barcelona— o Bladae —Blanes—.

La importància de la infraestructura va molt més enllà del seu valor com a camí. La seva construcció responia a una planificació territorial molt acurada, basada en criteris d’eficiència i en l’aprofitament de les característiques geogràfiques del territori. Una lògica que, de fet, encara es pot reconèixer en alguns dels grans corredors de comunicació actuals.

La Via Augusta ja havia aparegut a Mataró fa més de 50 anys

La descoberta actual no és la primera evidència de la Via Augusta a Mataró. El seu traçat ja va ser localitzat l’any 1973, precisament a l’encreuament entre el carrer de Joan Larrea i el Camí del Mig. En aquella intervenció, l’arqueòleg i historiador Marià Ribas va documentar un dels murs que delimitaven la via i una part del seu paviment.

Aquella descoberta va ser prou significativa per incorporar el Camí del Mig a la Carta dels vestigis arqueològics del terme municipal de Mataró i, posteriorment, protegir-lo com a jaciment arqueològic dins el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat.

Al Maresme, Marià Ribas ja havia identificat abans un altre tram de la mateixa infraestructura. Va ser l’any 1954 a Can Vilalta, a Vilassar de Mar, on es va localitzar un tram de la via amb un mil·liari de pedra al seu emplaçament original. La peça, que servia per marcar les distàncies en milles, incorporava una inscripció que permetia identificar inequívocament la Via Augusta.

Com és possible que una via romana hagi sobreviscut sota un carrer actual?

Una de les particularitats de la troballa del Camí del Mig és precisament el seu excepcional estat de conservació. Les restes romanes es troben actualment a més de tres metres de profunditat, protegides per una important acumulació de terres associada al gran procés de transformació urbana que va viure aquesta zona de Mataró durant els anys seixanta, amb el creixement dels barris de Pla d’en Boet i Peramàs.

Aquesta profunditat ha actuat com una mena de càpsula del temps. Però no és l'únic motiu pel qual la via ha arribat fins als nostres dies. La calçada va continuar sent utilitzada durant segles. Les excavacions han permès identificar diferents paviments superposats sobre la via romana, una evidència que el mateix corredor va mantenir la seva funció de comunicació molt després de l’època romana.

Entre les fases identificades hi ha un vial datat entre els segles XV i XVI, amb un ferm de terra batuda, i una carretera empedrada corresponent als segles XIX i XX. D’aquesta manera, sota el carrer actual no només hi ha una via romana, sinó també les successives transformacions d’un mateix itinerari al llarg de la història.

I encara hi ha un altre element que connecta directament el passat amb el present: les fotografies anteriors a la construcció dels barris actuals mostren que a principis dels anys seixanta encara es circulava pel mateix traçat. El desenvolupament urbanístic posterior va respectar en bona part aquesta línia, de manera que l’actual Camí del Mig conserva, en certa manera, la petjada de la infraestructura romana.

Una troballa que ha estat possible gràcies a unes obres de serveis

La descoberta s’ha produït en el marc de les obres de renovació del clavegueram i de la xarxa d’aigua potable del Camí del Mig, una actuació que ha obligat a excavar a una profunditat suficient per arribar fins a les restes.

El seguiment arqueològic ja estava previst des de l’inici dels treballs, precisament perquè es coneixia la possibilitat que apareguessin vestigis de la calçada romana. Les restes han estat documentades abans de ser protegides i cobertes amb sorra per garantir-ne la conservació.

Les dades obtingudes durant la intervenció encara es troben en fase d’estudi, de manera que l’actuació pot aportar més informació sobre la història del vial i les diferents fases d’ús que ha tingut al llarg dels segles.

Les obres, que han mantingut el Camí del Mig tallat durant aproximadament un any, finalment han acabat i el vial ja ha recuperat la circulació. Però, més enllà de les noves canonades i del nou asfalt, la intervenció ha deixat un descobriment que queda amagat sota els peus dels conductors: una carretera romana que va formar part d'una de les grans xarxes de comunicació de l'Antiguitat i que, dos mil anys després, encara ressegueix el mateix camí.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta