Crítiques al procés de designació de Mataró com a Capital de l’Economia Social 2026

L’anunci que Mataró serà la Capital Espanyola de l’Economia Social el 2026, fet recentment pel Ministeri de Treball i Economia Social, ha estat rebut amb entusiasme a la ciutat, però també amb crítiques dins del mateix sector. L’Associació Economia Social de Catalunya (AESCAT) ha fet públic un manifest en què expressa el seu “desacord per la manera com s’està produint la designació” i reclama més transparència, diàleg i participació de les entitats representants del teixit social i cooperatiu.

• Cal recordar que Mataró és la primera ciutat catalana i també la primera no capital de província en ser Capital de l'Economia Social

El text, subscrit per aquesta entitat de referència del sector, considera que la decisió del Consejo de Fomento de la Economía Social (CFES) s’ha adoptat “sense la participació de les entitats representatives ni a Catalunya ni a l’Estat”, un fet que, segons denuncien, “contradiu els valors de democràcia i compromís que defineixen l’economia social”. L’AESCAT alerta que aquest procediment “desvirtua l’essència del moviment” i pot “restar força i legitimitat” a una capitalitat que hauria de ser compartida i inclusiva.

Elogi a Mataró, desacord en les formes

Tot i això, el manifest reconeix “la història i el present inqüestionables de Mataró com a ciutat vinculada a l’economia social i solidària”, destacant la seva tradició cooperativa —amb la Cooperativa Obrera Mataronense, considerada la primera de l’Estat— i el seu ecosistema actual amb més de cent entitats actives. “És un territori referent, amb una llarga trajectòria de foment de l’economia social i amb entitats molt compromeses”, admet el document. El desacord, però, rau en les formes i el procediment. L’AESCAT reclama que, de cara al futur, s’estableixi un procés transparent i participatiu per a les properes designacions, amb candidatures sorgides “en consens amb els governs locals i autonòmics i les entitats representatives del sector”. També demana que les polítiques públiques en aquest àmbit es defineixin amb la implicació real dels agents socioeconòmics, per evitar la sensació que aquestes decisions es prenen “des dels despatxos”.

Malgrat les crítiques, l’associació deixa la porta oberta a la col·laboració, sempre que la capitalitat “incorpori el relat de l’economia social i solidària catalana i la veu de les entitats que la representen”. En aquest sentit, asseguren que donaran espai a les seves bases perquè decideixin com participar en els actes i iniciatives que es derivin del títol.

Des de Mataró, la designació s’ha viscut com un reconeixement a dècades de treball cooperatiu i innovació social. L’Ajuntament recorda que la ciutat compta amb un Pla Estratègic d’Economia Social i Solidària, lidera la Xarxa de Municipis per l’Economia Social de Catalunya i acull institucions com el Cafè de Mar o la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus  Mataró es prepara per assumir una capitalitat que, segons el Ministeri, vol “posar les persones al centre i reforçar el paper de les ciutats mitjanes com a motors de canvi social”. El repte, ara, serà convertir el debat en una oportunitat per enfortir el diàleg entre territoris i consolidar un model d’economia social més obert, plural i participatiu.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta